Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

L'Art de l'Oratòria: Guia sobre Ciceró i la Retòrica

Latín3,16 KB

L'oratòria: L'art del ben parlar

L'oratòria és l'art de fer bons discursos per convèncer el públic. Stricto sensu, la retòrica seria l'art teòric del discurs, mentre que l'oratòria en seria l'aplicació pràctica. És un instrument molt útil per influir sobre l'opinió pública.

Els tres tipus de gènere

  • Judicial (genus iudiciale): S'utilitza als tribunals de justícia per demostrar la culpabilitat o innocència.
  • Polític (genus deliberativum): Per mostrar l'acord o desacord sobre una decisió.
  • Demostratiu (genus demonstrativum): Acte destinat a lloar una persona o celebrar un esdeveniment.

L'estil lingüístic

  • Asiàtic: Llenguatge florit i ornamentat, propi de les ciutats gregues d'Àsia Menor.
  • Àtic: Llenguatge molt simple que menysprea
...
Continuar leyendo "L'Art de l'Oratòria: Guia sobre Ciceró i la Retòrica" »

Tàrraco i Bàrcino: L'urbanisme de les ciutats romanes

Latín3,83 KB

Tàrraco: La gran capital romana

L'any 218 aC, els romans van desembarcar a la colònia grega d'Empúries i, gairebé immediatament, van fundar un campament militar a Tàrraco. Van escollir aquest lloc perquè hi podien disposar d'un port de mar i també perquè hi havia un turó rocós que oferia unes característiques perfectes per a la defensa. Durant els anys 25 i 26 aC, s'inicià una gran transformació urbanística amb la construcció d'edificis.

Una ciutat estructurada en terrasses

La ciutat va arribar a tenir 70 hectàrees de superfície formada per diverses terrasses:

  • La part més alta: Hi havia un recinte dedicat al culte imperial.
  • La terrassa intermèdia: Acollia el fòrum de la província i el circ.
  • La part més baixa: Estava ocupada
...
Continuar leyendo "Tàrraco i Bàrcino: L'urbanisme de les ciutats romanes" »

Esplendor Literario y Político en la Época de Augusto

Latín4,91 KB

Caracteres generales de la época de Augusto

Augusto es el eslabón que une la República con el Imperio. Ya no existen las libertades republicanas, pero el poder personal se halla en él todavía un tanto suavizado. En primer lugar, un "ansia de paz" invade la sociedad romana, cansada y herida tras largos años de anarquía y luchas civiles. En segundo lugar, coincide esta época con la mayor expansión del Imperio, lo que llena a los romanos de "orgullo nacional". Augusto explota con gran inteligencia estos sentimientos.

Augusto se traza un programa que es político, religioso y moral. Todo ello encaminado a restaurar las virtudes primitivas, las del romano campesino, austero, religioso, que había dado a Roma su mayor esplendor. El abandono...

Continuar leyendo "Esplendor Literario y Político en la Época de Augusto" »

Plaut i Terenci: Els grans mestres de la comèdia romana

Latín2,79 KB

Titus Maccius Plautus (Plaute)

Nascut a Sarsina el 250 a.C. Es va dedicar al món del teatre i el comerç, però va fracassar i va haver de treballar al molí del seu creditor. Després, es va dedicar a escriure i representar les seves obres fins al 184 a.C., any en què, segons Ciceró, va morir.

La seva obra: La fabula palliata

Es va dedicar a la fabula palliata. Es diu que va escriure 130 comèdies, però només se'n conserven 21 d'autèntiques (com l'Aulularia, el Rudens, la Casina...).

Fil argumental

El fil argumental sol ser una família que s'ha de separar forçosament, fet que porta a confondre una persona per una altra i a intercanviar papers. Tot això gira entorn d'un embolic que es resol feliçment gràcies a l'esclau del protagonista....

Continuar leyendo "Plaut i Terenci: Els grans mestres de la comèdia romana" »

Anècdotes i Personatges de la Història de Roma Antiga

Latín5,81 KB

Carrera política de Marc Porci Cató

Marc Cató va néixer al municipi de Túsculum. Abans de dedicar-se a la carrera política, va viure al territori dels sabins, on posseïa una heretat; després va emigrar a Roma. Fou tribú militar a Sicília; va esdevenir edil de la plebs amb Gai Helvi; nomenat pretor, va obtenir la província de Sardenya, de la qual en un temps anterior s’havia emportat el poeta Quint Enni.

Cèsar distribueix les seves nou legions

Un cop dividit l'exèrcit, Cèsar ordena a Tit Labiè que avanci amb tres legions cap a les terres dels menapis; envia Gai Treboni amb el mateix nombre de legions cap a la regió que es troba al costat dels aduàtucs. Ell mateix, amb les tres legions restants, decideix anar cap al riu Escalda,...

Continuar leyendo "Anècdotes i Personatges de la Història de Roma Antiga" »

La Lírica Latina: Evolución, Autores y Géneros Clave

Latín3,52 KB

La Lírica Latina: Definición y Contexto

La lírica comprende composiciones poéticas que originalmente eran cantadas con el acompañamiento de la lira. Posee un carácter subjetivo, ya que el poeta expresa sus sentimientos mediante el uso de una gran variedad de metros. Se cultivó en Roma durante los siglos II y I a.C. Los poetas exploran su mundo interior; surge el círculo de Catulo, del cual se conservan diversos fragmentos. En el siglo I a.C., aparecen en Roma los poetae novi (poetas nuevos), quienes muestran una marcada inclinación hacia la poesía griega y alejandrina.

Principales Exponentes de la Lírica

Catulo

Nacido en Verona, llega a Roma y encuentra una sociedad perturbada por la política. Vive intensamente y mantiene relaciones...

Continuar leyendo "La Lírica Latina: Evolución, Autores y Géneros Clave" »

Poesía Lírica Romana: Características y Legado de Catulo y Horacio

Latín4,22 KB

La Poesía Lírica Romana: Origen y Representantes Clave

Características Fundamentales de la Lírica

La poesía lírica se caracteriza por su naturaleza expresiva. Su nombre deriva de la lira, instrumento musical que la acompañaba tradicionalmente. Se escribe en verso y su propósito esencial es expresar sentimientos profundos.

Precedentes: Los Neoteroi

En el siglo I a.C., surgió un movimiento literario significativo. Cicerón denominó a sus integrantes neoteroi (los nuevos), un grupo de poetas que buscaban ser innovadores y revolucionarios en su creación literaria.

  • Abandono de lo épico: Dejaron de lado los grandes poemas épicos.
  • Foco en la forma: Se centraron en escribir poemas breves que alcanzaran la máxima perfección formal.

Valerio Catulo:

...
Continuar leyendo "Poesía Lírica Romana: Características y Legado de Catulo y Horacio" »

La Comèdia de Terenci: Educació i Amor en el Teatre Romà

Latín4,72 KB

Argument: La comèdia tracta sobre quin tipus d'educació és millor, una severa i rígida, o una altra més liberal i oberta. Tots dos models d'educació estan encarnats pels personatges de Demea i Mición, dos vells germans de temperament molt diferent: mentre que el primer és un pare molt estricte i preocupat pels seus dos fills, Esquino i Ctesifonte, el segon és un solter jovial i permissiu, que ha adoptat a un dels seus nebots, concretament a Esquino. Esquino, el jove educat de manera liberal, s'apodera de la cortesana Báquide, però no ho fa per satisfer els seus propis instints, com tots creuen, sinó que entregarà a la seva tímida germà Ctesifonte, que no s'atreveix a obrar per por del seu pare. En realitat, Esquino estava enamorat
...
Continuar leyendo "La Comèdia de Terenci: Educació i Amor en el Teatre Romà" »

Barcino, Ilerda i Emerita Augusta: L'Esplendor de les Ciutats Romanes a Hispània

Latín9,76 KB

Barcino: Fundació i Urbanisme de la Colònia Romana

Entre l'any 15 i el 5 aC, època d'expansió de l'Imperi August, després de vèncer els càntabres i asturs, es funda Barcino a la plana entre la costa i la serra de Collserola, i entre els rius Besòs (Baetulo) i Llobregat (Rubricatus). Estava ubicada sobre el traçat de la Via Augusta. Va rebre el nom de colònia.

Estructura Urbana i Fòrum

Seguia el traçat urbanístic de les colònies romanes. Tenia planta rectangular amb angles retallats i una extensió de 10 hectàrees, delimitada per muralles amb torres i quatre portes. De les quals sortien el Cardo Maximus i el Decumanus Maximus. A l'encreuament estava el Fòrum, situat a l'angle nord-est de l'actual Plaça de Sant Jaume.

Al voltant...

Continuar leyendo "Barcino, Ilerda i Emerita Augusta: L'Esplendor de les Ciutats Romanes a Hispània" »

Llatinismes i locucions llatines: significat i exemples

Latín4,33 KB

Llatinismes en l'àmbit econòmic i jurídic

  • Curriculum vitae: la carrera de la vida.
  • Dèficit: allò que manca.
  • Hàbitat: localització territorial de la població.
  • Gravamen: càrrega o obligació onerosa.
  • Per capita: renda que resulta de dividir la renda nacional pel nombre d’habitants.
  • Prorrata: en proporció.
  • Ràtio: nombre d’alumnes per cada classe.
  • Referèndum: votació.
  • Superàvit: excés de l’haver sobre el deure.

Expressions de l'àmbit religiós i cristià

  • Anno Domini: l'any del Senyor.
  • Habemus papam: tenim papa.
  • I.N.R.I.: acrònim de Jesús de Natzaret, rei dels jueus.
  • Mea culpa: culpa meva.
  • Peccata minuta: faltes petites.
  • Per saecula saeculorum: pels segles dels segles.
  • Rèquiem: missa de difunts.
  • R.I.P.: que reposi en pau.
  • Sancta sanctorum:
...
Continuar leyendo "Llatinismes i locucions llatines: significat i exemples" »