Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

La Época Arcaica en la Evolución Jurídica de Roma

La **Época Arcaica** en la evolución jurídica de Roma abarca desde la mitad del **siglo VIII a.C.** hasta el primer tercio del **siglo IV a.C.**, momento en que se promulgan las **Leges Liciniae Sextiae**. Estas leyes marcan el cierre de un ciclo histórico, consolidando la **República** y dando paso a una **civitas patricio-plebeya**.

1. Organización Política

La organización política de Roma en este periodo presenta dos formas sucesivas:

• La **Monarquía** (en una doble fase: latina y etrusca)
• La **República**

La República surge de modo paulatino, comprendiendo su génesis y asentamiento.

La Monarquía

La **Monarquía** fue el primer régimen político de Roma. Esta afirmación se sustenta... Continuar leyendo "Roma Arcaica: Orígenes y Estructura de su Organización Político-Jurídica" »

Joanes Leizarraga: Erreforma eta Biblia

Joanes Leizarraga: 1571n Biblia euskarara itzuli zuen, erreginaren aginduz.

• Bizitza: Beraskoitze, Lapurdi (1506) - Bastida, Nafarroa Beherea (1601). Apaiz katoliko izatetik protestantismora bihurtu zen.
• Lana: Herritarrak Erreforman (kalbinismoan) hezteko lanaren kargu egon zen, Joana Albreteko erreginaren aginduetara.
• Liburua: Testamendu Berriaren itzulpena (1571n denak argitaratu). Hiru lan iritsi zaizkigu: Jesus Krist Gure Jaunaren Testamentu Berria + bukaerako hiztegitxoa, Kalendrera (elizako jaien egutegia) eta ABC edo Kristau-ikasbidea (doktrina).
• Asmoa: Herritarrak erlijioan sartzea.
• Hizkera: Iparraldeko euskara batu moduko baten sortzailea izan zen, lapurtera eta Nafarroa Behereko euskalkiak baliatuz.

Grècia

Els grecs sempre estaven en lluita, en lluita amb ells mateixos. Però també lluitaven contra els perses; tenien un esperit de lluita permanent. Els grecs creien en molts déus, però els representaven com a humans, molt figuratius. Una representació naturalista que serveix per explicar que no són tan diferents dels humans. Marquen en el paisatge la casa dels déus i en aquest lloc entren en contacte amb les seves divinitats. El temple és una pausa física i del temps per a ells, i així és com entren en contacte amb els déus.

Minos

1000 anys abans dels grecs ja utilitzaven les típiques columnes.

Micenes (S.XII a.C.)

Existeix la porta dels déus, on va aparèixer la llinda. Hi ha símptomes d'arquitectura de tres roques.

Origen del

Els Gèneres Literaris d'Horaci

Les meves poesies s'han agrupat, tradicionalment, en quatre gèneres que donen nom a les meves obres. Primer de tot, voldria parlar de les Sàtires. Aborden qüestions ètiques com el poder destructor de l'ambició, l'estupidesa dels extremismes i la cobdícia per la riquesa o la posició social. Vaig publicar dos llibres —publicats el 35 aC i el 30 aC—, tots dos escrits en hexàmetres. Pretenien ser una imitació del satíric romà Lucili, un autor anterior a la meva època. Les deu sàtires del “Llibre I” i les vuit del “Llibre II” estan impregnades per la tolerància que desitjava en la societat romana. En els anys en què vaig escriure les Sàtires, la meva filosofia estava completament influenciada... Continuar leyendo "Horaci: Gèneres Literaris i Estil Poètic Immortal" »

1. Fundación de Roma

Según la tradición, Roma fue fundada y habitada inicialmente por troyanos fugitivos liderados por Eneas, quienes se unieron a los aborígenes, un pueblo agreste sin leyes ni gobierno. En poco tiempo, esta multitud heterogénea se organizó en una sociedad.

2. Rómulo y el Rapto de las Sabinas

Tras la fundación de Roma, llamada así por Rómulo, este acogió a numerosos habitantes de los alrededores y eligió a cien ancianos como senadores. Ante la falta de esposas para su pueblo, invitó a las ciudades vecinas a unos juegos y raptó a sus doncellas.

3. Numa Pompilio y la Religión

Numa Pompilio sucedió a Rómulo. Elegido por su religiosidad, creó los colegios sacerdotales (pontífices, augures, etc.) y dividió el año... Continuar leyendo "Historia de Roma: Reyes, Consules y Grandes Batallas" »

Guerras contra Yugurta y Mitrídates

Guerra contra Yugurta (4.26-4.27)

Siendo cónsules Nasica y Bestia, se declaró la guerra a Yugurta, rey de los númidas, porque había asesinado a Adérbal e Hiémpsal, hijos de Micipsa, hermanos suyos, reyes y aliados del pueblo romano. Enviado contra él, el cónsul Bestia, sobornado con dinero del rey, firmó con él una paz muy vergonzosa, que fue desaprobada por el Senado. Luego, al año siguiente, partió contra él Albino. En tercer lugar, fue enviado el cónsul Metelo. Venció a Yugurta en varias batallas, mató a sus elefantes y tomó muchas de sus ciudades en rendición.

Guerra contra Mitrídates (6.6)

En el año 676 de la fundación de Roma, siendo cónsules Lúculo y Cotta, murió Nicomedes, rey... Continuar leyendo "Guerras Romanas: Yugurta, Mitrídates, Piratas y Conspiración de Catilina" »

Marco Tulio Cicerón: Vida y Legado en la Roma Antigua

Biografía: Trayectoria Vital y Política

Marco Tulio Cicerón, de familia ecuestre, nació en la ciudad de Arpino, al sur de Roma, el año 106 a. C. Se atrevió a defender a Roscio Amerino en un proceso por asesinato contra las acusaciones de un liberto del dictador Sila. En el año 76 a. C. fue elegido cuestor y ejerció su cargo en Sicilia. En el año 63 a. C. fue elegido cónsul. Su consulado estuvo marcado por un éxito contra la conjuración de Catilina.

El año 51 a. C. fue nombrado procónsul de Cilicia. Se agudizaba la rivalidad entre César y Pompeyo, y Cicerón se puso de parte de Pompeyo. En el año 48 a. C., perdonado por César, se retiró a su villa de Túsculo, donde se consagró... Continuar leyendo "Cicerón: Maestro de la Oratoria Romana y su Legado Filosófico" »

.3. Època de Ciceró

El màxim desenvolupament de l'oratòria romana va succeir en la primera meitat del segle I a.C., en l'època de Ciceró, quan hi havia més llibertat política i una gran proliferació de conflictes civils (socials i polítics). En aquesta època, es distingeixen tres escoles, que proposen models diferents d'oratòria: L'escola asiàtica, caracteritzada per l'estil sofisticat i grandiloqüent, per l'ús de trops i de figures literàries i per l'enginy i la subtilesa dialèctica. L'escola neoàtica, que propugnava un tipus d'oratòria sòbria i concisa, sense artificis, en la qual predomina l'ús de la frase directa. L'escola ròdia (per l'illa de Rodes), que mantenia una posició intermèdia.

3. Els discursos

Els discursos... Continuar leyendo "Oratòria i discursos de Ciceró" »

Barcino

• Definició: definida per quatre elements naturals:

  • Serralada de Collserola

  • Riu Besòs

  • Riu Llobregat

  • Mar Mediterrani

• Abans dels romans, hi havia hagut poblacions paleolítiques i neolítiques i, a l'edat del bronze, també hi havia presència humana.

• A la zona de Montjuïc va habitar el poble ibèric de Barcino.

• Els romans funden Barcino al turó de Mons Tabern; era de fàcil defensa i tenia una vista excel·lent.

• A prop hi passava la via de comunicació Via Augusta, que anava de Roma a Càdiz.

• La ciutat es funda entre el 15 aC i el 18 aC.

• 10 hectàrees.

• L'estatus jurídic de la ciutat era el de colònia.

• Es distribuïen terres entre soldats romans.

• Organització urbana: les ciutats romanes estaven molt ben planificades. Entre els elements destacats:

Declinacions llatines

Singular:

• Nominatiu: -S / IS / E > Subjecte, atribut
• Vocatiu: -S / IS / E > Interpel·lació
• Acusatiu: -EM / EM / E > CD i CC amb preposició
• Genitiu: -IS / IS / IS > CN -> De la noia
• Datiu: -I / I / I > CI -> A la noia, per a la noia
• Ablatiu: -E / E / E > CC i complement Agent -> Amb la noia

Plural:

• Nominatiu: -ES / A / ES / IA
• Vocatiu: -ES / A / ES / IA
• Acusatiu: -ES / A / ES / IA
• Genitiu: -UM / UM / IUM / IUM > De les noies
• Datiu: -IBUS / IBUS / IBUS / IBUS > A les noies, per a les noies
• Ablatiu: -IBUS / IBUS / IBUS / IBUS > Amb les noies

Preposicions i conjuncions comunes:

Bona (adj) / Cum (prep) + ablatiu: amb / IN (prep) + ablatiu: a, en / Et (conj) / Ad (prep) + AC: a, cap a / Ex (prep) + ABL:... Continuar leyendo "Declinacions llatines: Guia completa i exemples" »