Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Universidad

Notas Definitorias de la Persona

Intimidad

La intimidad se manifiesta como la libertad y el dominio de hacer lo que uno quiere, la capacidad de dar. Se protege con el sentimiento de vergüenza y se manifiesta a través del cuerpo, las acciones, el lenguaje y la cultura. Cada persona tiene una intimidad única.

Definición de Dar y Libertad

Dar es extraer algo de la propia intimidad para ofrecerlo a otra persona. La libertad es el dominio de las acciones que uno realiza, ser dueño de sus actos. Todo lo que es voluntario es libre.

Superar el Efecto del Tiempo

Para superar el efecto del tiempo, podemos guardar memoria del pasado, desear convertir el presente en algo que permanezca y anticipar futuras proyecciones.

Niveles de Tener de la Persona

Los tres... Continuar leyendo "

La Persona y la Ética: Virtudes, Hábitos y Toma de Decisiones

3. EGITASMO FILOSOFIKOA

Descartesen asmoa gizakion zoriontasuna da. Baina horretarako nola jokatu behar dugun jakiteari nahitaezko deritzo. Honek ezagutza ziurra izatea exijitzen du zeren eta errealitate batean jokatu behar dugu eta errealitate hori zertan datzan jakin behar dugu, hau da egia. Horregatik bere lehen urratsak ezagutza ziurra lortzeko asmoarekin emango ditu. Hau izan zen bere Metodo ospetsua proposatzeko arrazoia.
Metodo horrekin zer existitzen den eta nolakoa den azaltzeari ekingo dio. Bertan Jainkoa, Mundua eta Arima agertuko dira eta baita gizakion errealitatea ere. Orain izango da une egokia bere portaera planteatzeko, hau da, zoriontsua izateko nola jokatu behar den proposatzeko.

4. EZAGUTZA

Arrazionalismoa

• Arazorik inportanteena

LES REGLES DEL MÈTODE: Té com a finalitat evitar l’error i augmentar els coneixements, descubrir noves veritats.

1 regla: Regla de l’evidència

En ella s’anuncia no acceptar res com a vertader, si abans no se saps que ho és amb evidencia, evitant així qualsevol possibilitat de dubte.

Per assolir aquesta evidencia cal arribar-hi mitjançant la intuïció, que Descartes defineix con un concepte no dubtós de la ment pura i atenta, que és més cert que la deducció mateixa. Per tant, podem definir evidencia con un tipus de coneixement on no resta el més mínim dubte sobre la veritat. Així doncs, la intuïció és capaç de fornir-nos l’evidència i per tant, tot allò que nosaltres pensem mitjançant la intuïció d’una forma clara... Continuar leyendo "Les regles del mètode de Descartes: Evidència, Anàlisi, Síntesi i Enumeració" »

Platón, Aristóteles, Cicerón, Santo Tomas.

Tragedia Griega

Antígona quiere enterrar a su tío pero las leyes del lugar no se lo permiten. Ella alega la existencia del Derecho natural por encima del derecho positivo.

Platón

Filósofo griego del siglo V y IV a.C. Discípulo de Sócrates. Dualismo en su obra La República: Mundo inteligible y sensible. Ideas como realidad.

Modelo Utopico de Sociedad

• Clase baja: templanza
• Clase media: coraje
• Clase alta: sabiduría

Aristóteles

Justicia como virtud. Virtudes éticas y morales. Justo medio entre extremos. Justicia general y particular. Distributiva y conmutativa.

Marco Tulio Cicerón

Ley verdadera y eterna. Derecho natural como imperativo moral. Contenido eterno e inmutable.

La constitució segons Aristòtil: equilibri entre democràcia i oligarquia

És el que conté el disseny de la constitució que Aristòtil defensa. 12/90a, la constitució que defensa Aristòtil és aquella que té un bon repartiment del poder, repartiment regulat, evidentment, per la llei. 12/92a: on les lleis no tenen potestat no hi ha constitució. Tanmateix les lleis no estan per damunt de la constitució (que és l’organització, la distribució de la ciutat). Les lleis no poden canviar la constitució sinó que s’han d’adaptar a la constitució del cas. No és possible capgirar-ho tot, amb la llei.

De constitucions reals, ho hem dit, n’hi ha dues: democràcia i oligarquia. La República platònica és una forma de democràcia (si... Continuar leyendo "La constitució segons Aristòtil: equilibri entre democràcia i oligarquia" »

MITE DEL CARRO ALAT

El mite ens fa referència a la Reminiscència, ja que aquesta ens parla de com la nostra ànima havia viscut al món de les idees, i ara estem empresonats a un cos perquè hem deixat de ser Racionals. Conèixer, és recordar allò que havíem après al món de les idees. Així que el mite intenta explicar com està formada la nostra ànima i el nostre Cos de forma més senzilla i entenedora.

Plató divideix el cosmos en Tres parts:
el món de les idees, el món terrenal i el món dels Déus.

En el mite compara l’ànima Humana amb un carro alat tirat per dos cavalls i conduït per un auriga. L’auriga representa la capacitat racional de l’home, la que ha de conduir el Destí de l’ànima. Certament, només podrà guiar

F. OSER (Estadios del desarrollo)

1. Estadio:

Magia: Dios se concibe como algo más cercano a la magia. Dios me manda o me quita en relación a mi comportamiento.

Heteronomía: se contrapone a autonomía. Hetero-dependencia que depende de otros. Dependencia total.

Autonomía: Auto- propio, referido a sí mismo. Nomos-gestión, orden. El que se gestiona, planifica a sí mismo.

Heteronomía: trata de salvar esa transcendencia, porque no se dialoga con Dios.

2. Estadio:

Comercio---- La relación con Dios se basa en las promesas. Por ejemplo: a Dios le pido algo para que se me conceda esa promesa. Intercambio doy y me das.

Se da una obediencia ciega, quiere decir que no se cree la palabra de Dios, es una fe irracional, se cree sin pensar. Dios equivale... Continuar leyendo "Los 5 estadios del desarrollo religioso" »

Evolucionismo

Los orígenes del evolucionismo cultural datan desde mediados hasta finales del siglo XIX, cuyos principales exponentes fueron Lewis Henry Morgan y Edward Burnet Tylor, considerados como fundadores de la moderna Antropología. Ambos autores sostienen que las etapas de la evolución avanzan desde el salvajismo, barbarie y civilización.

A partir de la observación de campo y de la descolonización, se abandona por arbitraria la supuesta ineluctabilidad de este esquema. En la actualidad perdura la evidencia de la evolución de las culturas sin jerarquización alguna, interesándose por tanto por los fenómenos de aculturación. En el siglo XIX los estudios sobre las sociedades consideradas primitivas aumentaron. Los datos obtenidos... Continuar leyendo "Evolucionismo: Orígenes y exponentes principales" »