Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Secundaria

El Debat: Definició i Finalitat

El debat és un acte comunicatiu entre dues o més persones que plantegen, exposen i confronten diferents punts de vista sobre un o diversos temes. La finalitat principal és convèncer una tercera part, que és l'audiència.

Com Preparar i Realitzar un Bon Debat

El debat és un tipus de gènere oral preparat. Per a fer un bon debat, cal seguir aquests passos:

• Consensuar el tema: Assegurar-se que es pot debatre fàcilment, és a dir, cal poder trobar amb facilitat arguments a favor i en contra.
• Definir la tesi: Decidir la tesi que es defensarà, repassar tota la informació disponible, analitzar i sintetitzar dades i evidències, i fer una llista amb els arguments propis.
• Planificar l'estratègia: Anotar diferents

Tomás:

Sitúa al autor en su momento histórico

Tomás de Aquino fue un filósofo y teólogo Medieval, nacido en Italia en 1225. Conocido por fusionar la filosofía aristotélica con la teología cristiana, buscando reconciliar la fe con la razón.

Indica las ideas principales

• Para la salvación humana, no solo basta con la razón, sino que la fe es necesaria.

• Solo con la razón humana, la verdad de Dios sería conocida por pocos después de muchos análisis y con resultados plagados de errores.

• Es necesaria una doctrina sagrada además de la filosofía para la salvación.

Explícalas

• Aunque Tomás de Aquino creía en el poder de la razón para explorar la verdad, sostenía que la salvación humana no se alcanza únicamente a través del conocimiento

Método Socrático y Diálogos

Platón emplea el método socrático en sus diálogos, donde Sócrates es el personaje principal. A través de este método, busca explorar y comprender conceptos complejos mediante preguntas y discusiones. Su estilo literario característico permite a los lectores participar en la búsqueda de la verdad. Estos aspectos son fundamentales para entender la filosofía de Platón. Sus ideas han influido enormemente en la historia de la filosofía y continúan siendo objeto de estudio y debate en la actualidad.

Las Ideas: La Esencia de la Realidad

Las Ideas, según Platón, son entidades abstractas, eternas e inmutables que representan la verdadera realidad. Son universales y perfectas, a diferencia de las cosas que percibimos... Continuar leyendo "Fundamentos de la Teoría de las Ideas Platónicas y el Método Socrático" »

Los Sofistas Griegos: Protagoras y Gorgias y sus Aportes Filosóficos

Protagoras de Abdera: El Padre del Relativismo

Protagoras fue uno de los sofistas más destacados. El término "sophistes" (sinónimo de sabio) fue el método utilizado para referirse a los seguidores de Sócrates. Se considera que Protagoras continuó con el pilar del ateísmo enseñado por su maestro.

Pensamiento Central: El Relativismo

Protagoras fue el primero en establecer el Relativismo, una corriente filosófica que niega las verdades absolutas. El relativismo considera al saber como un proceso incompleto, debido a que los pensamientos del hombre suelen ser subjetivos y pueden ser influenciados.

Doctrina Relativista

Protagoras entiende al hombre desde dos perspectivas: la... Continuar leyendo "Protagoras y Gorgias: Fundamentos del Relativismo, Escepticismo y la Retórica Sofista" »

Model de Societat Ideal segons Plató

Plató proposa un model de societat ideal en el qual cada persona pot desenvolupar-se segons les seves característiques personals. Considerava que la democràcia era antidemocràtica, ja que permetia que els ignorants decidissin, mentre que a la gent "normal" els era indiferent.

Isomorfisme entre l'Ànima i la Societat

Plató estableix un isomorfisme entre l'estructura de l'ànima i la de la societat. L'ànima, segons Plató, es divideix en tres parts:

• Ànima Concupiscible: Representa les necessitats biològiques (apetit), com menjar suficient per a la supervivència.
• Ànima Irascible: S'ocupa de les emocions i pulsions, com la ràbia. Correspon als guardians i soldats.
• Ànima Racional: Relacionada amb el coneixement,

Epicur (341-270 a.C.)

Epicur considera el plaer com el bé suprem. Una vida enmig de plaers és una vida feliç.

Dos tipus d'hedoné

• Cinètica: Plaer positiu, sensació físicament agradable. S'ha de gaudir amb moderació.
• Catastemàtica: Plaer negatiu, absència de dolor.

Subtipus de plaer catastemàtic

• Aponia: Absència de dolor al cos.
• Ataràxia: Absència de dolor a l'ànima.

Com arribar a la felicitat?

1. Pràctica de la virtut: La virtut ens ensenya a viure amb moderació, lluny dels excessos.
2. Autarquia: Autosuficiència, en el sentit de no ser esclau dels desitjos innecessaris.

Utilitarisme

L'utilitarisme considera que els éssers humans estem dotats d'uns sentiments socials, la satisfacció dels quals és font de plaer.

Jeremy Bentham (1748-1832)

Va... Continuar leyendo "L'Ètica del Plaer i la Felicitat: Epicur i l'Utilitarisme" »

Nietzscheren filosofia: Gamelutik Haurrera

Gamelua gizateriaren unea da, platonismoarekin hasten dena eta modernitatearen amaierara iristen dena. Gameluaren ezaugarriak: apaltasuna, menpekotasuna eta zama astunak pazientziaz jasatea. Balio tradizionalen eta "artaldearen moralaren" mende dagoen gizona da.

Lehoia gizaki kritikoa eta nihilista aktiboa da. Ezarritako balioak eta mendebaldeko bizi-estiloa suntsitzen ditu, horizonte berri baterako bidea irekiz. Bizitza baieztatzeko momentu beharrezkoa da.

Herensugea: "Honela mintzatu zen Zaratustra" lanean, Nietzschek herensugearen irudia erabiltzen du tradizioa, iragana eta moraltasun konbentzionala irudikatzeko; aldaketari aurre egiten dion indarra da.

Haurra bilakaeraren inozentzia da, balioak asmatzen... Continuar leyendo "Nietzsche eta Marx: XIX. mendeko pentsamenduaren gakoak" »

Quadre d’autors

Filosofia antiga

• Plató: L’ésser humà està dividit entre dos mons.
• Epictet: L’ésser humà és una part del cosmos amb el qual ha de viure en harmonia.
• Epicur: L’ésser humà és un conjunt d’àtoms.
• Aristòtil: L’ésser humà és una unitat substancial, una única realitat en la qual podem distingir, però no separar, dos elements: l’ànima i el cos.

Filosofia medieval

• Tomàs d’Aquino: Tots els éssers humans som fills de Déu.

Filosofia moderna

• Kant: L’arribada de l’home a la majoria d’edat —«sapere aude», atreveix-te a saber.
• Descartes: L’ésser humà és sobretot un esperit que pensa.
• Hobbes: L’home és un llop per a l’home.
• Maquiavel: L’home només fa el bé quan s’hi veu forçat. El fi justifica

Introducció a l'epistemologia de Kant

Epistemologia de Kant: tres llibres: Crítica de la raó pura (coneixement), Crítica de la raó pràctica (ètica) i Crítica del judici. Kant integra elements del racionalisme (veritat a l'interior) i de l'empirisme (coneixement de l'experiència). Coincideix amb alguns empiristes en la idea que la ment comença com una pissarra en blanc (tabula rasa), però no sosté que tot sigui només experiència; la raó i les formes a priori també intervenen.

Les preguntes fonamentals

Tot ésser humà es pregunta 3 o 4 qüestions que la filosofia ha de respondre: Què puc conèixer? / Què he de fer? / Què puc esperar? A partir d'aquestes també emergeix la pregunta: Què sóc jo?

Crítica de la raó pura: facultats

1. Distintas Formas de Entender la Verdad

La palabra verdad a veces se usa en un sentido moral, como lo opuesto a la mentira. Esta verdad moral tiene que ver más con la intención de quien la dice que con la información que proporciona. Otras veces se utiliza como lo opuesto a lo falso y, en este caso, se usa de dos maneras distintas:

• Como lo opuesto a la apariencia, como sinónimo de auténtico, de real. En este caso, la verdad se entiende como una propiedad o cualidad de la realidad, y se llama verdad ontológica o metafísica.
• Como sinónimo de exacto o de correcto, como una propiedad o cualidad no de la realidad, sino de los juicios que se enuncian. Esta se llama verdad lógica o epistemológica.

Otros Subtipos de Verdad

• Verdad material y