Anàlisi de la Societat Ideal: De Plató al Contracte Social

Model de Societat Ideal segons Plató

Plató proposa un model de societat ideal en el qual cada persona pot desenvolupar-se segons les seves característiques personals. Considerava que la democràcia era antidemocràtica, ja que permetia que els ignorants decidissin, mentre que a la gent "normal" els era indiferent.

Isomorfisme entre l'Ànima i la Societat

Plató estableix un isomorfisme entre l'estructura de l'ànima i la de la societat. L'ànima, segons Plató, es divideix en tres parts:

• Ànima Concupiscible: Representa les necessitats biològiques (apetit), com menjar suficient per a la supervivència.
• Ànima Irascible: S'ocupa de les emocions i pulsions, com la ràbia. Correspon als guardians i soldats.
• Ànima Racional: Relacionada amb el coneixement, el llenguatge i el bon comportament, és a dir, la raó humana. Aquesta part correspon als filòsofs, que han d'ordenar i regir la resta de la societat.

La societat ha d'estar en mans dels filòsofs, i cada persona es dedicarà a la funció social que millor s'ajusti al seu tipus d'ànima, organitzada amb justícia.

Teoria del Contracte Social

La teoria del contracte social sosté que la societat és una creació artificial resultat d’un acord entre els seus membres. Els éssers humans vivien en un estat de naturalesa, però en adonar-se que podrien millorar les seves vides en viure en comunitat, van establir un pacte social per crear la societat. Aquest pacte social és una hipòtesi teòrica que explica l’origen convencional i artificial de la societat.

Contractualistes a l'Edat Moderna

A l'Edat Moderna, van sorgir diferents enfocaments contractualistes:

• Thomas Hobbes: Va argumentar que els éssers humans viuen en guerra a l'estat de naturalesa i acorden sotmetre's a un poder sobirà per garantir la pau.
• John Locke: Creia en els drets naturals dels éssers humans i va proposar un contracte social en què es delega poder en representants per protegir el bé comú.
• Jean-Jacques Rousseau: Considerava que la societat corromp la bondat natural i va proposar un contracte basat en la voluntat general del poble.
• Immanuel Kant: Parlava de la "insociable sociabilitat" humana i afirmava que la societat havia de basar-se en principis universals de la raó.

Aquestes teories han influït en propostes contemporànies com ara la teoria de la justícia de Rawls i l'ètica dialògica de Habermas. La teoria contractualista continua sent una eina per reflexionar sobre la societat i abordar qüestions de justícia i ètica actualment.

Definicions de Formes de Govern

Monarquia

Del grec mono (un) + arkhia (govern). És una forma de govern on una persona mana.

Tirania

Una persona mana, però mira pel seu bé particular (és injusta).

Aristocràcia

Del grec aristo (bo, excel·lent) + kratia (govern). És el govern dels millors. Per a Plató, és la millor manera de governar (justa).

Oligarquia

Un grup de persones que tenen poder i miren pel seu bé particular (és injusta).

Democràcia

Del grec demos (poble). El poder és de més persones (considerada justa en aquest context).

Demagògia

On governa la majoria i miren pels seus interessos particulars (és injusta).

El Comportament del Príncep (Maquiavel)

Utilitat i Realitat Política

El text tracta sobre el comportament del príncep, entitat superior al regne o governant.

Es diferencia entre:

• Acció útil: Si és beneficiosa per al príncep, encara que sigui injusta (veritat real de com funciona la política, no temes imaginaris).
• Acció inútil: Si és justa però no té poder o no és útil per al príncep.

El príncep ha d'obtenir i mantenir el poder (línies 1-3). Els republicans i principiadors que no han existit mostren el que es deuria fer.

Injustícia i Ruïna

La injustícia porta a la ruïna quan els governants no es comporten de manera justa. Aquesta veritat només la coneix el príncep.