Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

5 ejemplos de tesis antítesis y síntesis

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en con un tamaño de 4,95 KB

EL MÉTODO CARTESIANO (CARTESIUS ES SU NOMBRE EN LATÍN):


Para Descartes, las ideas verdaderas son las ideas que son simples y claras. Para llegar a estas ideas simples y claras tenemos que seguir estrictamente el método que él va a proponernos, y este método consta de 4 partes:

  1. Evidencia


    Hallar verdades evidentes, claras e inmediatas. 

    Una proposición evidente es una proposición verdadera y una proposición verdadera es una proposición clara y distinta.” Para Descartes, evidente es lo contrario de falso, dudoso o verosímil, por lo tanto es sinónimo de indudable. Para Descartes, la claridad es lo contrario a oscuro, por lo tanto la claridad en Descartes es inmediatez (antes hemos dicho que la mejor forma de conocer es la intuición)
... Continuar leyendo "5 ejemplos de tesis antítesis y síntesis" »

Plató: Dualisme, Teoria de les Idees i Coneixement

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en con un tamaño de 3,31 KB

Plató: Idees Bàsiques i Dualisme

Plató és un filòsof dualista. Això implica l’afirmació que hi ha dos àmbits de la realitat. Tanmateix, aquests dos àmbits no tenen pas la mateixa dignitat: un és superior i l’altre inferior. En aquest sentit, podríem dir que Plató tendeix a l’idealisme, ja que l’àmbit de les idees, dels intel·ligibles, és superior al dels sensibles.

El seu dualisme es concreta en:

  1. La seva interpretació de la realitat: dualisme ontològic (l’ontologia és la part de la filosofia que s’ocupa de l’ésser). S’expressa amb la Teoria de les Idees.
  2. La seva concepció del coneixement: dualisme epistemològic (l’epistemologia és la part de la filosofia que s’ocupa del coneixement). Es vincula amb la Teoria
... Continuar leyendo "Plató: Dualisme, Teoria de les Idees i Coneixement" »

Concepciones del Cuerpo y el Sujeto: De Descartes al Campo Científico

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en con un tamaño de 11,45 KB

Cuadro 2:

  • Objeto de estudio: relación entre el cuerpo y el sujeto

  • Teoría: la construye el científico.

  • Sujeto: el científico es el sujeto cognoscente o sujeto del conocimiento

  • Disciplina: epistemología, ya que remite a las características del campo científico.

Filosofía Idealista: Siglo XVII (Siglo de las Luces)

Remite al filósofo Descartes, quien distingue entre alma y cuerpo, definiendo ambos.

Descartes: Es un racionalista. Según él, el mundo es racional ya que el cuerpo controla las pasiones del alma, por ende, el mundo no es pasional (se desplaza la pasión). Este filósofo busca la libertad a través del uso de la razón.

Funciones del alma según Descartes:

  • Pensamientos

  • Voluntad

  • Pasión: En contradicción con la razón, ya que un argumento

... Continuar leyendo "Concepciones del Cuerpo y el Sujeto: De Descartes al Campo Científico" »

Ètiques Formals i Contemporànies: Kant, Sartre, Hume i Marx

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en con un tamaño de 19,26 KB

Ètiques Formals

Les ètiques formals són aquelles teories que no responen a finalitats determinades ni estableixen normes o lleis concretes de comportament; és a dir, no tenen contingut per a l'acció moral. Una acció determinada és bona o dolenta no pels continguts o les finalitats perseguides, sinó per la rectitud de la intenció per a dur-les a terme.

Kant i el Formalisme Moral

Kant viu al segle de la Il·lustració i, com a bon il·lustrat, pensa que "la raó humana ha arribat a la majoria d'edat" i s'ha de convertir en l'única instància legitimadora de la validesa i la veritat.

Per a Kant, les ètiques de béns i fins mesuren el valor dels actes humans d'acord amb els resultats. Aquestes ètiques presenten diverses mancances:

  • A: No
... Continuar leyendo "Ètiques Formals i Contemporànies: Kant, Sartre, Hume i Marx" »

L'Ésser Humà en la Filosofia: Un Viatge Històric i Conceptual

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en con un tamaño de 7,72 KB

Arreu de la història, l'ésser humà ha volgut descobrir-se a si mateix.

L'ésser humà segons la mentalitat grega

Sòfocles va dir que no hi ha res tan meravellós com l'ésser humà, ja que ell deia que era l'únic animal que pensa i parla, i es preocupa per trobar la felicitat i conèixer l'entorn que l'envolta. I perquè també ha estat capaç de crear un món artificial en el qual hi ha costums, normes i creences. La mentalitat grega creu que també la polis és un lloc on un ésser humà pot ser feliç.

Plató (428-347 a.C.)

Ell creia que l'ésser humà és un ésser dividit en dos: el món espiritual, que és el que pertany a l'ànima racional, i la part material, la qual està lligada al seu cos. Segons ell, el cos està fet de matèria... Continuar leyendo "L'Ésser Humà en la Filosofia: Un Viatge Històric i Conceptual" »

Platón y Sócrates: Orígenes de la Filosofía Política y Ética Occidental

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en con un tamaño de 3,93 KB

Platón: Introducción y Contexto Histórico

Platón nace en Atenas en el último tercio del siglo V a. C., en el seno de una familia aristocrática. Conoce a Sócrates, quien se convertirá en su maestro. A los 40 años, funda la Academia, una institución dedicada al estudio de las ciencias y la filosofía. Sus obras están escritas en forma de diálogo, siendo Sócrates el personaje principal, a través del cual expresa sus propias ideas.

Platón vive la decadencia de Atenas, un proceso que atribuye a varias causas fundamentales.

Causas de la Decadencia de Atenas

  • La corrupción de la oligarquía: El gobierno de unos pocos se había corrompido, priorizando sus intereses personales sobre el bien común.
  • La debilidad de la democracia: Durante el
... Continuar leyendo "Platón y Sócrates: Orígenes de la Filosofía Política y Ética Occidental" »

Conceptes Fonamentals: Llenguatge, Aprenentatge i Principis Filosòfics

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en con un tamaño de 3,23 KB

Usos del Llenguatge

El llenguatge, eina fonamental de la comunicació humana, es manifesta a través de diverses funcions:

  • Funció informativa: És aquella que comunica informació sobre aspectes de la realitat o sobre les relacions entre els homes i d'aquests amb la realitat mateixa. És el que utilitzem per descriure el món i raonar sobre ell.
  • Funció expressiva: És la que ens permet comunicar sentiments, emocions i actituds.
  • Funció directiva: És el que utilitzem per obtenir resultats determinats, o per motivar o causar un efecte concret en els oients.

L'Aprenentatge: Concepte i Importància

L'aprenentatge consistiria en un canvi relativament persistent de conducta que es produeix com a resultat de la interacció d'un subjecte amb el seu medi,... Continuar leyendo "Conceptes Fonamentals: Llenguatge, Aprenentatge i Principis Filosòfics" »

Comparativa Filosòfica: Descartes vs. Hume i Marx vs. Aristòtil

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en con un tamaño de 3,18 KB

Comparació Descartes - Hume

Per una banda, Descartes és un autor de l'Edat Moderna i un pensador racionalista, mentre que Hume és un autor de l'Època de la Il·lustració i un pensador empíric.

D'altra banda, Descartes es basa en un mètode científic fonamentat en la deducció, segons el qual l'origen del coneixement es troba en la ment. Hume, al contrari, es basa en la inducció, afirmant que tot coneixement ha de partir de l'experiència, no de la ment.

Per a Descartes, el coneixement és necessari i universalment vàlid; és innat, ens ve donat. Aquest coneixement és el de les substàncies: el Jo, Déu i el Món. Per a ell, l'única substància real és Déu, perquè no necessita res més que ell mateix per ser.

La teoria de les substàncies... Continuar leyendo "Comparativa Filosòfica: Descartes vs. Hume i Marx vs. Aristòtil" »

Moralitat, Ètica i Civisme: Fonaments de la Convivència

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en con un tamaño de 2,73 KB

Moralitat i Ètica

La moralitat és la capacitat de percebre la justícia i la injustícia, allò que és correcte i el que no ho és. Per això, és fonamental per a les persones, tant individualment com col·lectivament, perquè bona part dels preceptes morals tenen a veure amb la convivència.

Som criatures excepcionals

Som éssers excepcionals per la nostra intel·ligència, imaginació, creacions culturals i la capacitat de prendre decisions.

Què és l'ètica?

L'ètica és la reflexió sobre la manera en què s'ha de viure. Es tracta de diferenciar el que és bo del que no ho és per saber com hem de viure.

Les persones som criatures socials

Som éssers socials perquè depenem de manera molt profunda els uns dels altres per sobreviure i per... Continuar leyendo "Moralitat, Ètica i Civisme: Fonaments de la Convivència" »

Fundamentos de la Metafísica: Del Ser, el Devenir y la Sustancia

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en con un tamaño de 2,95 KB

Metafísica: El Ente en Cuanto Ente

El ente es aquello que es; hace referencia a lo que es común a todos los entes (la estructura general). Por otro lado, el ser en cuanto ser constituye el fundamento del ente y de todo lo existente.

Significados del Ser

  • Unívoco: Cuando solo tiene un significado.
  • Equívoco: El significado hace referencia a cosas distintas que no tienen relación entre sí.
  • Análogo: Su significado hace referencia a cosas diversas, pero que guardan una relación en común.

Perspectivas Filosóficas sobre el Ser

Heráclito: El Devenir

Todo cambia, nada permanece idéntico a sí mismo; no existen las esencias. Todo es un constante devenir, pero no es caótico, sino ordenado. El "Logos" es una razón o inteligencia que ordena todo, no... Continuar leyendo "Fundamentos de la Metafísica: Del Ser, el Devenir y la Sustancia" »