L'Ètica del Plaer i la Felicitat: Epicur i l'Utilitarisme

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,56 KB

Epicur (341-270 a.C.)

Epicur considera el plaer com el bé suprem. Una vida enmig de plaers és una vida feliç.

Dos tipus d'hedoné

  • Cinètica: Plaer positiu, sensació físicament agradable. S'ha de gaudir amb moderació.
  • Catastemàtica: Plaer negatiu, absència de dolor.

Subtipus de plaer catastemàtic

  • Aponia: Absència de dolor al cos.
  • Ataràxia: Absència de dolor a l'ànima.

Com arribar a la felicitat?

  1. Pràctica de la virtut: La virtut ens ensenya a viure amb moderació, lluny dels excessos.
  2. Autarquia: Autosuficiència, en el sentit de no ser esclau dels desitjos innecessaris.

Utilitarisme

L'utilitarisme considera que els éssers humans estem dotats d'uns sentiments socials, la satisfacció dels quals és font de plaer.

Jeremy Bentham (1748-1832)

Va mesurar els plaers: hem d'elegir l'acció que proporcioni un plaer de major intensitat, durada i freqüència pel major nombre de persones possibles.

John Stuart Mill (1806-1873)

  • Plaers quantitatius: Plaers físics o plaers inferiors.
  • Plaers qualitatius: Plaers intel·lectuals; gaudim amb les nostres facultats superiors (plaer superior).

Què entén Stuart Mill per felicitat?

No es tracta d'una vida en continu èxtasi, sinó d'una existència integrada per moments d'exaltació, pocs dolors i molts i variats plaers, amb predomini dels actius sobre els passius.

  • Actius: Plaers que nosaltres proporcionem als altres.
  • Passius: Plaers que els altres ens proporcionen a nosaltres.

Felicitat i plaer

Experimentar plaer és una cosa agradable, però també hi ha casos en què una persona se sent feliç sense gaudir de plaers. El plaer consisteix a obtenir una satisfacció sensible i la felicitat consisteix a autorealitzar-se.

Felicitat i benestar

Un mínim de benestar físic és necessari per ser feliç, però les persones poden tenir benestar i no sentir-se felices. Això es pot deure a moltes raons:

  • Avorriment
  • Estrès
  • Sentiment de culpabilitat
  • Excés de competitivitat
  • Enveja
  • Mania persecutòria
  • Por del què diran
  • La por de fer el ridícul

Immanuel Kant (1724-1804)