Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Primaria

Descartes (1596-1650)

2.2 EL MÈTODE

El problema que molt aviat va preocupar Descartes va ser el de la fonamentació del coneixement: com puc avançar amb seguretat en el camí del coneixement? Quin havia estat el motiu dels errors filósòfics anteriors? Si la raó humana és la mateixa, per què pot fer progressar la ciència i no la filosofía?

La resposta de Descartes és la següent: la ciència té un mètode que li permet la seguretat en el coneixement, però a la filosofia li falta un mètode adequat. És per això que Descartes proposa un mètode eficaç utilitzat pels geòmetres: introdueix el mètode matemàtic en la filosofia, per dotar la raó humana d’un criteri definitiu i inapel·lable.

Descartes està convençut que igual que

a.
Ética y Política

El último punto de esta Presentación nos llevará a mostrar el paralelismo entre las teorías éticas y Políticas de Platón.
Comenzamos haciendo una Breve referencia de la Ética. Para Platón la felicidad humana consiste en la Consecución del sumo bien, y para ello resulta indispensable la práctica de la virtud.
Para que un ser humano dirija su propia vida del mejor modo posible, es Preciso que cada parte de su alma haga adecuadamente lo que le es propio. Existe así una virtud para cada parte del alma: -La prudencia corresponde Al alma racional y se basa en el conocimiento del Bien. Consiste pues en la Sabiduría que permite gobernarla vida de cada cual orientándola hacia lo mejor y Sabiendo lo que es más conveniente

3.1.- Dels límits de l’autoritat de la societat sobre l’individu

El gran tema de la convivència humana és el d’a què hem d’atenir-nos en el nostre tracte mutu.

És per això que cal trobar un principi simple que permeti regir absolutament les relacions de la societat amb l’individu en allò que tinguin de compulsió o control, ja siguin els mitjans emprats, la força física en forma de penalitats legals o la coacció moral de l’opinió pública.

De fet, quan parlem de llibertat social o civil fem referència a la naturalesa i límits del poder que pot exercir legítimament la societat sobre l’individu.

La qüestió pràctica de col·locar el límit, de com fer l’ajustament exacte entre la independència individual i la intervenció

1º PREGUNTA 4 Descartes

:Relación entre Platón y Descartes
. Las Ideas innatas:Platón y Descartes son dos Autores que, aunque muy alejados en el tiempo mantienen en algunos aspectos Similitudes apreciables. Señalaremos solamente una:- Los dos autores necesitan De las conocidas como “ideas innatas”. Sin embargo, eso no significa que las Comprendan del mismo modo pues Platón mantiene la realidad de las Ideas en un Mundo aparte, si bien, el hombre por reminiscencia las puede conocer, aún con Dificultad. Según el autor griego, el hombre las habría conocido en una vida Anterior y ahora las reconoce, no son nuevas para él. En Descartes, las ideas Innatas se encuentran únicamente en la mente del sujeto y no tienen las mismas Carácterísticas

EMPIRISMOAREN   EZAUGARRI NAGUSIAK:

-Gizakiaren  ezagutza ez da mugagabea, esperientziak ere bere mugak ditu: Arrazionalisten ustez, metodo bat bilatuz gero, arrazoimena gai da edozer ezagutzeko, ez dauka mugarik. Enpiristen ustez, aldiz, “ezin daiteke joan esperientziatik haraindi “.

Matematikak bakarrik eskaintzen du ezagutza ziurra, baina ziurtasun hori ez dator matematikaren

RAZIONALISMOA  ETA ENPIRISMOA KANTENGAN: idealismo transzendentala

Kanten garaian arrazionalismoa eta enpirismoa dira nagusi. Arrazionalismoak dioenez, arrazoiaren bitartez bakarrik ezagutu daiteke egia absolutua, bere baitan agertzen diren a priorizko ideietatik, Enpirismoaren ustetan aldiz, esperientziatik jasotzen dugu egia eta ez daukagu jatorrizko ideiak

( taula rasa), hortik enpiristen eszeptizismoa ( ezin da ezer jakin), zientziaren lege unibertsalak ezin dira esperientzian bidez frogatu.

Kantek bien arteko sintesia egin zuen, bakoitzetik alde positiboak hartu zituelarik. Enpirismoari dagokionez, gure ezagutza guztiak esperientzian oinarritzen direla esan zuen eta arrazionalismoan, aldiz, jatorrizko ideia batzuk ere baditugula.

Bere garaian

2.J2. KULTURAREN AZTERKETA

Kultura hitza latinezko “cultuz” hitzetik dator lurra lantzearen Esanahiarekin. Giza arima edo espiritua lurra lantzen den moduan lan daiteke, Ahalik eta uzta onenak biltzeko.

XVIII. Mendetik Aurrera, “gogoa lantzea” nagusitu zen kultura hitzaren esanahi gisa: bai Ezagutzak jasotzeko, baita  jokamoldeak Fintzeko (refinar modales)

2.1. ANTROPOLOGIA KULTURALA

XIX. Mendearen amaieran sortu zen disziplina gisa eta gizakiaren bizimodua aztertzea helburua zuen, Hau da, sortzen duen kulturaren eta garapen-eremu duen kulturaren ikuspuntutik.

Gizakia ezagutzeko bidea ematen Digutenak

Ohiturak, ahaidetasun-harremanak, jaiak, mitoak, antolaketa Politikoak, ekonomikoak eta sozialak, sinesmenak,…

Antropologia kulturalak bi

2.-Ortega y Gasseten testuinguru filosofikoa

Esan daiteke Ortegak pixkanaka eraikitzen dituela bere estilo filosofikoa eta pentsaeraren edukiak, jarrera sinkretikoari eutsiz. Filosofia-eskola sendo bat sortzen du Espainian.

2.1.- Harremanak neokantiarrekin

Marburgoko Eskolak Kanten maila eta zorroztasun filosofikoak berreskuratu nahi ditu. Izan ere, Neokantismoak Kanten ezagutza-teoriara itzultzea aldarrikatzen du. Kanten arabera, ezagutza sintesi baten bitartez lortzen da.

Ortega, berehala konturatzen da planteamendu neokantiarrak bideratzen duen formalismo hutsaz, eta horri dagokion dogmatismotik askatu nahi du.

2.2.- Wilhelm Dilthey-ren historizismoa

Ortegak gogo biziz erabiltzen duen beste iturrietariko bat Diltheyren filosofia da. Zientzia-