Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Primaria

Ética:>Moral>limites>Honestidad>código de comportamiento>ciencia>filosofía>bien-
mal>compromiso>diciplina

2. El mètode

2.1. La unitat de mètode:

la crisi de l'arisotelisme col·loca en primer lloc la necessitat de noves certeses.
Descartes va insistir de manera innovadora en la unitat de mètode partint de la base de la unitat de la raó. Hi ha d'haver una única manera correcta d'utilitzar-la, un mètode comú per a tots els àmbits del saber. Primera tasca de la filo → recerca del mètode, les regles bàsiques del bon ús de la raó. Cerca de la VERITAT → aplicant un mètode → no hi han errors, certesa → seguretat absoluta que te la veritat →s'inspira amb les mates.

2.2. Les quatre regles:

s'inspira en l'únic model del coneixement que trobava rigorós, les matemàtiques i va proposar que apliquéssim a l'estudi de totes les coses... Continuar leyendo "Descartes té Raó quan afirma que l’existència de Déu és tan certa com totes les veritats de les matemàtiques" »

TESTUINGURU HISTORIKO-FILOSOFIKOA

Immanuel Kant i Stuart Mill en l'ètica

Immanuel Kant és un filòsof prussià del s.XVIII que s'emmarca dins de l'idealisme transcendental, mentre que Stuart Mill és un filòsof anglès del s.XV que desenvolupà l'Utilitarisme. Tots dos desenvolupen una teoria ètica però completament oposada.

Kant i la seva teoria ètica

Kant diu que la nostra manera d'obrar ha d'obeir sempre a unes certes lleis morals o imperatius universals, tot i que ens resultin molestos. Així creu que les accions han de ser bones per elles mateixes i no per les seves conseqüències. Aquestes accions han de ser, per tant, a priori i autònomes, és a dir, les lleis morals les ha de ficar la raó.

Mill i la seva teoria ètica

Per contra, Mill considera que totes les nostres

La relación entre ética y política en la democracia moderna no deja de ser tensa y peligrosa, ya que esta última introduce un fuerte relativismo moralque, si bien permite la coexistencia en un plano de igualdad de las distintas concepciones propias de toda sociedad compleja, no puede ser sostenido en el campo de la política.

La norma moral obliga un comportamiento al individuo, cuya desobediencia implica una desvalorización moral, y su obediencia un enriquecimiento. De otro lado, la éticapretende dar explicación de las normas morales. Su origen social e histórico, su validez y fundamentación dentro de un sistema filosófico o religioso.

La relación entre economía y ética ha sido siempre muy difícil, porque en

Hobbes

Thomas Hobbes parte de una concepción pesimista del ser humano y entiende que es un ser dominado por las pasiones y el egoísmo que busca exclusivamente satisfacer sus propios intereses.

Como en el estado de naturaleza no existía ley ni autoridad que pusiera límite a

ese egoísmo, y como todos son libres (todos tienen derecho a todo), se generaba una situación de rivalidad e inseguridad. La vida así es breve e insoportable. En su obra Leviatán, Hobbes utiliza la expresión latina “homo homini lupus est” (el hombre es un lobo para el hombre).

La teoría política de Hobbes supone, claramente, un respaldo al absolutismo monárquico que estaba empezando a implantarse en buena parte de los Estados europeos de la época.

John Locke

Para

Aplicant el seu mètode, Descartes arriba a distingir quines són les 3 substàncies que componen la realitat: el jo pensant, Déu i el món.

El jo pensant

El dubte metòdic i universal ens ha portat a una realitat inqüestionable: l’existència d’un jo pensant, és a dir, d’un jo que pensa, una res cogitans. Descartes conclou que puc dubtar de l’existència del meu cos i del món que m’envolta perquè en tinc informació a través dels sentits i els sentits no són fiables, però no puc dubtar de l’existència dels meus pensaments.

Ja hem vist que el jo pensa idees diferents. Ara bé, en què consisteixen exactament aquestes idees? Descartes les estudia i classifica; les ordena en aquests tipus:

• Adventícies o adquirides. Són les

Comp. marx. política. Rechazo del irracionalismo (Nietzsche) que afirma que la vida es devenir, la realidad es contradicción sin fin (voluntad de poder). La filosofía como lenguaje tiene carácter metafórico, interpretativo. Renuncia a la idea de verdad. La realidad (Marx) es contradicción, (Estado comunista).. Mientras que la moral de Nietzsche es individualista, la moral de Marx es universalista . La historia tiene una meta, un sentido: el estado comunista. Mientras que para Nietzsche, no hay una única meta. La idea de eterno retorno implica una visión cíclica de la historia. No existe el progreso. Valor del instante, del presente frente al futuro o al pasado.El trabajo como actividad humana esencial (Marx). Para Nietzsche el ser