Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

Impacto y Trascendencia del Pensamiento Científico en la Sociedad

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en español con un tamaño de 4,78 KB

La búsqueda de la verdad a través de la ciencia

El ser humano siempre ha intentado comprender el mundo que le rodea. A lo largo de la historia han existido distintas maneras de explicar la realidad, como la religión, la filosofía o las creencias populares. Sin embargo, la ciencia se ha convertido en la forma de conocimiento más fiable, ya que se basa en la observación, el razonamiento y la comprobación de los hechos. Gracias a ella, la humanidad ha logrado avances que han transformado completamente la vida de las personas. Por ello, resulta importante reflexionar sobre el valor y la importancia que posee el conocimiento científico para el ser humano.

El método científico como modelo de rigor

La ciencia puede considerarse el mejor modelo... Continuar leyendo "Impacto y Trascendencia del Pensamiento Científico en la Sociedad" »

Filosofía Política: El Debate entre Robert Nozick y John Rawls sobre la Justicia

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en español con un tamaño de 3,72 KB

Robert Nozick: El Defensor del Estado Mínimo y la Libertad Individual

Robert Nozick fue un filósofo político que criticó las ideas de Rawls y defendió una visión más liberal de la sociedad. Su principal preocupación era proteger la libertad individual y limitar la intervención del Estado en la vida de las personas.

La Legitimidad de la Propiedad y la No Redistribución

Según Nozick, cada individuo tiene derecho a conservar aquello que ha conseguido de manera legítima mediante su trabajo, sus intercambios o sus decisiones personales. Por esta razón, considera que el Estado no debe redistribuir la riqueza para intentar reducir las desigualdades económicas, ya que hacerlo supondría limitar la libertad de algunas personas.

El Concepto

... Continuar leyendo "Filosofía Política: El Debate entre Robert Nozick y John Rawls sobre la Justicia" »

Justícia i dignitat humana segons Martha Nussbaum

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,97 KB

L'enfocament de les capacitats de Martha Nussbaum

El pensament de Martha Nussbaum se centra en una teoria de la justícia que té com a objectiu garantir una vida digna per a totes les persones. Aquesta vida digna s’entén com una vida llarga, saludable i creativa, i la política ha de ser l’eina que permeti assolir aquest objectiu.

Més enllà del creixement econòmic

Segons Nussbaum, la funció principal de la política no és només augmentar la riquesa d’un país, sinó assegurar que totes les persones puguin desenvolupar les seves capacitats. Per això, critica el model tradicional que identifica el progrés social amb el creixement del PIB, ja que aquest indicador no mostra com es distribueix la riquesa ni les condicions reals de vida... Continuar leyendo "Justícia i dignitat humana segons Martha Nussbaum" »

Divergencias Epistemológicas: De la Duda Metódica al Escepticismo Empirista

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en español con un tamaño de 4,68 KB

René Descartes: El Padre del Racionalismo

René Descartes se sitúa en el siglo XVII y pertenece a la Época Moderna. Es considerado el padre del Racionalismo por defender la razón como base del conocimiento y buscar un método seguro para alcanzar la verdad. El texto trata de fundamentar la certeza del conocimiento a partir del sujeto pensante y la demostración de la existencia de Dios.

La Metafísica y la Duda Metódica

Este fragmento se enmarca en el tema de la metafísica. Descartes introduce la duda metódica, que consiste en dudar de todo aquello que pueda ser falso. Descartes duda de:

  • Los sentidos, ya que a veces engañan.
  • La existencia del mundo exterior, porque podríamos estar soñando.
  • Incluso de las verdades matemáticas, imaginando
... Continuar leyendo "Divergencias Epistemológicas: De la Duda Metódica al Escepticismo Empirista" »

Filosofia de John Stuart Mill: Ètica i Política

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,74 KB

John Stuart Mill: Empirisme, Utilitarisme i Llibertat

John Stuart Mill forma part de l'empirisme anglès i desenvolupa, sobretot, una filosofia moral i política basada en l'utilitarisme i en la defensa de la llibertat individual. Parteix de la idea que l'experiència és la base del coneixement, però centra especialment la seva reflexió en com han de viure les persones i com s'ha d'organitzar una societat justa.

La tradició empirista

Mill continua la tradició empirista: tot coneixement prové de l'experiència i de l'observació dels fets. No hi ha idees innates. Coneixem a partir del que vivim i percebem, i a partir d'aquí fem generalitzacions.

L'ètica utilitarista

Aquesta base empirista el porta a pensar també la moral des de l'experiència... Continuar leyendo "Filosofia de John Stuart Mill: Ètica i Política" »

Nietzsche: Moral d'Esclaus, Superhome i Voluntat de Poder

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,43 KB

La moral d'esclaus i la crítica al cristianisme

La segona és la moral d’esclaus. Aquesta apareix en persones dèbils que no poden imposar-se i transformen la seva impotència en valor moral. Aleshores qualifiquen de bo allò relacionat amb la humilitat, la submissió, l'obediència o la resignació, i de dolent allò vinculat a la força i al poder.

Nietzsche considera que la cultura occidental, i especialment el cristianisme, han imposat aquesta moral d’esclaus. Això ha provocat ressentiment i ha convertit en virtut el que nega la vida. En lloc d’afirmar l’existència, s’ha valorat la renúncia, el sacrifici i la negació dels instints.

La mort de Déu i l'arribada del nihilisme

Aquesta situació es resumeix en la idea de la mort

... Continuar leyendo "Nietzsche: Moral d'Esclaus, Superhome i Voluntat de Poder" »

La Filosofia de René Descartes i el Dualisme Cartesià

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,01 KB

Les idees innates i l'existència de Déu

Les idees innates són aquelles que la ment té per naturalesa, independentment de l’experiència. Entre aquestes idees destaca la idea de Déu, entès com un ésser infinit, perfecte i etern. Descartes afirma que aquesta idea no pot haver estat creada per un ésser finit i imperfecte com nosaltres, perquè la causa ha de tenir tanta realitat com l’efecte. Això el porta a afirmar que Déu existeix. També ho argumenta dient que l’existència forma part de la perfecció: si Déu és perfecte, ha d’existir necessàriament.

Un cop demostrada l’existència de Déu, Descartes afirma que Déu és perfecte i, per tant, no pot voler enganyar-nos. Això elimina la hipòtesi del geni maligne i garanteix... Continuar leyendo "La Filosofia de René Descartes i el Dualisme Cartesià" »

Fonaments de Filosofia: Política, Ètica i Metafísica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,58 KB

Política

3. Les dues maneres d’intervenir davant les desigualtats

Davant les desigualtats, es poden plantejar dues formes d’intervenció segons Nagel:

  • La primera és interferir en les causes, és a dir, controlar com la gent gasta els diners, com educa els fills, què consumeix o com les empreses fixen els salaris. El problema és que això seria massa invasiu i podria limitar molt la llibertat individual.
  • La segona opció és interferir en els efectes, mitjançant impostos redistributius i l’Estat del benestar. Això vol dir que qui guanya més paga més impostos, i aquests recursos serveixen per finançar sanitat, educació, ajudes socials, subsidis, habitatge públic o pensions.

Nagel considera més adequada aquesta segona via.

4. El problema

... Continuar leyendo "Fonaments de Filosofia: Política, Ètica i Metafísica" »

Evolución del Pensamiento Político y Ético: De la Grecia Clásica a la Modernidad Crítica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en español con un tamaño de 8,14 KB

El debate político en la Edad Antigua y su eco en la sociedad actual

Introducción

Para entender la política occidental, es obligatorio viajar a la Atenas del siglo V a.C., momento en el que nace la democracia. En este contexto surgieron dos posturas totalmente opuestas sobre cómo se debía gobernar la polis: la de los sofistas y la de Platón y Aristóteles. A lo largo de esta redacción, examinaremos este choque histórico para demostrar cómo, a pesar de los siglos, este debate sigue completamente vivo y es fundamental para entender los problemas de nuestra sociedad actual.

Desarrollo histórico

En primer lugar, debemos centrarnos en los sofistas. Estos pensadores defendían el relativismo y el escepticismo, afirmando que no existe una verdad... Continuar leyendo "Evolución del Pensamiento Político y Ético: De la Grecia Clásica a la Modernidad Crítica" »

Ética Clásica y Moderna: La Virtud de Aristóteles y el Deber de Kant

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en español con un tamaño de 3,34 KB

Comentario de texto de Aristóteles

Este texto pertenece a Aristóteles y trata sobre la virtud y la forma correcta de actuar. El tema principal es la importancia del término medio, es decir, evitar tanto el exceso como el defecto en nuestras acciones.

La virtud como equilibrio

La idea principal del texto es que la virtud se encuentra en el equilibrio. Para explicarlo, Aristóteles utiliza el ejemplo de la salud:
  • El exceso: Comer demasiado es perjudicial para el organismo.
  • El defecto: Comer demasiado poco también daña la salud.
  • La medida adecuada: Ayuda a conservarla y fortalecerla.
Lo mismo ocurre con las virtudes. Una persona que tiene miedo de todo se convierte en cobarde, mientras que quien no teme nada actúa de forma temeraria. Del mismo
... Continuar leyendo "Ética Clásica y Moderna: La Virtud de Aristóteles y el Deber de Kant" »