Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Bachillerato y Selectividad

Remontándonos a las influencias más lejanas ejercidas sobre Kant, es
apreciable que las Ideas de Platón guardan cierta semejanza con las llamadas
por Kant ideas puras de la razón (alma, mundo, Dios). Además, uno de los
argumentos utilizados por Platón para demostrar la inmortalidad del alma se
parece a la defensa kantiana de la inmortalidad del alma (segundo postulado
de la razón práctica).
Por otro lado, podríamos mencionar el pensamiento estoico, por su
estricto sentido del deber, lejano a una concepción hedonista y tan del gusto
del rigorismo de Kant.
Si nos adentramos en la filosofía moderna, Kant, en su juventud, recoge
las tesis racionalistas más importantes del racionalista
Wolff pero en su
madurez se aleja de esta corriente aunque... Continuar leyendo "Comparación de Kant con Platón" »

La síntesi kantiana: Racionalisme i Empirisme

Immanuel Kant intenta donar resposta al debat entre racionalisme i empirisme:

• Els racionalistes, com Descartes, afirmaven que la raó era l’origen principal del coneixement.
• Els empiristes, com Hume, defensaven que tot coneixement prové de l’experiència.

Kant considera que tots dos tenen una part de raó, però que també són insuficients si es prenen de manera absoluta. Per això, planteja una síntesi entre els dos corrents i es pregunta què podem conèixer realment, com ho podem conèixer i quins són els límits del coneixement humà.

El punt de partida: La crítica de la raó

El punt de partida de Kant és la crítica de la raó. No vol acceptar cegament ni la confiança absoluta en la raó... Continuar leyendo "La teoria del coneixement de Kant: Racionalisme i Empirisme" »

Conceptos Fundamentales de la Historia de la Filosofía

2. Mito y Logos

Representa la transición histórica del pensamiento mágico-religioso a la razón. El mito utiliza relatos arbitrarios de dioses para explicar el mundo, mientras que el logos busca leyes naturales, constantes y racionales que ordenan el cosmos, marcando el origen de la filosofía.

3. Sócrates: Método y Ética

Un sistema centrado en el ser humano donde el método, la mayéutica, utiliza el diálogo y la ironía para alcanzar la verdad reconociendo la propia ignorancia. Su ética, el intelectualismo moral, sostiene que el mal es fruto de la ignorancia y que conocer el bien garantiza actuar rectamente.

4. Platón: Antropología y Teoría de las Ideas

Un modelo dualista. La teoría

Los Derechos Humanos

Los derechos humanos son las libertades fundamentales que poseen todas las personas por el simple hecho de ser humanas. Su propósito es proteger la dignidad, la libertad y la igualdad, sin distinción de país, raza, religión o ideología.

Características principales

• Universales: Pertenecen a todas las personas.
• Inalienables: Nadie puede privar a otro de ellos.
• Innatos: Nacemos con ellos.
• Inviolables: Deben ser respetados siempre.

Generaciones de derechos

• Derechos de libertad: Derechos civiles y políticos que defienden la autonomía individual frente al Estado (libertad de expresión, voto, vida e igualdad ante la ley). Surgieron principalmente con la Revolución Francesa.
• Derechos de igualdad: Derechos económicos, sociales

Comparación entre Platón y Aristóteles respecto a la figura del gobernante

Respecto a la figura del gobernante, Platón y Aristóteles teorizan sobre las condiciones de la ciudad ideal (polis). Ambos reflexionan sobre la figura del gobernante, pero mientras que para Platón deben gobernar los filósofos, para Aristóteles tienen que gobernar los que poseen virtudes específicas, sobre todo la prudencia (phrónesis).

Platón concibe que deben ocuparse del gobierno de la polis «los que más saben», es decir, aquellos que han completado el proceso de educación y han contemplado la Idea de Bien, causa primera de la realidad, del conocimiento y del recto obrar. Aristóteles, por su parte, considera que los filósofos pueden aportar «ciencia... Continuar leyendo "Platón y Aristóteles: El Gobernante Ideal y la Trascendencia de la Idea de Bien" »

Racionalisme i Empirisme: Teoria del Coneixement

El racionalisme i l’empirisme són corrents filosòfics que estudien la facultat per conèixer i el mètode per aconseguir-ho. El racionalisme defensa la primacia de la raó davant de l’experiència, considerant que les idees innates són la font del coneixement i procedeixen de l’enteniment; el fonament del coneixement són idees clares i distintes, a partir de les quals, a través de veritats intuïdes, es poden obtenir altres veritats, tenint les matemàtiques com a model del coneixement. Defensat per René Descartes i altres filòsofs continentals, rebutja l’experiència com a font principal i ofereix un coneixement segur basat en el coneixement a priori, utilitzant el mètode deductiu,... Continuar leyendo "Racionalisme i Empirisme: Teoria del Coneixement i Ètica" »

El tercer nivell del coneixement: La raó

El tercer nivell és la raó. La raó intenta unificar tots els coneixements i busca arribar a explicacions últimes sobre el món, l’ànima o Déu. Però aquí apareix el límit del coneixement. Aquest límit es comprèn amb la distinció entre fenomen i noümen.

Fenomen vs. Noümen: Els límits del saber

El fenomen és la realitat tal com se’ns apareix després d’haver estat organitzada per la sensibilitat i l’enteniment. Aquesta és l’única realitat que podem conèixer científicament. En canvi, el noümen és la cosa en si mateixa, independent de la nostra manera de percebre-la. Existeix, però no la podem conèixer directament.

Això implica que el coneixement humà és limitat. Podem conèixer... Continuar leyendo "La filosofia de Kant: Raó, ètica i imperatiu categòric" »

David Hume i els Fonaments de l'Empirisme Modern

David Hume representa l’empirisme modern i parteix d’una idea oposada al racionalisme de Descartes. Per Hume, l’origen de tot coneixement és l’experiència. La ment no conté idees innates ni coneixements previs: tot allò que sabem prové del contacte amb la realitat a través dels sentits. Per això, la seva filosofia intenta analitzar com coneixem i fins on arriba realment el nostre coneixement.

Les Percepcions: Impressions i Idees

Hume comença estudiant les percepcions, que són tots els continguts de la ment. Aquestes percepcions es divideixen en:

• Impressions: Són immediates, vives i intenses, com ara veure un color, sentir dolor o tenir por.
• Idees: Són còpies debilitades de les