Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Bachillerato y Selectividad

L'Imperi Rus i els Orígens de la Revolució

Ciencias sociales5,66 KB

1. L'Imperi Immens i Endarrerit (Model Polític)

El tsar estava investit d'un poder absolut que provenia de Déu i el règim polític era una autocràcia. El tsar governava directament l'imperi, no estava sotmès a cap constitució, ni havia de retre comptes davant cap parlament. Els fonaments sobre els quals es basava aquest poder eren una burocràcia fidel, un exèrcit nombrós i l'Església ortodoxa, que era un dels grans pilars ideològics del tsarisme.

L'imperi rus era fonamentalment una economia agrària en què convivien la propietat comunal, anomenada mir, i les formes de propietat privada de la terra en mans d'una noblesa poderosa i d'una classe de propietaris menys poderosos, els kulaks. Les condicions de vida dels pagesos eren molt...

Continuar leyendo "L'Imperi Rus i els Orígens de la Revolució" »

La fi del tsarisme i el naixement de la Unió Soviètica

Ciencias sociales8,91 KB

Les bases del tsarisme i el creixement de l'oposició

El règim tsarista i l'economia

El tsar estava investit d'un poder absolut que provenia de Déu i el règim polític era una autocràcia. Els fonaments sobre els quals es basava aquest poder eren la burocràcia fidel, un exèrcit nombrós i l’Església ortodoxa (pilar ideològic del tsarisme).

L’Imperi rus era una economia agrària en què convivien la propietat comunal (mir) i les formes de propietat privada de la terra en mans d'una noblesa poderosa i d'una classe de propietaris menys poderosos (kulaks). Les condicions de vida dels pagesos eren molt precàries. L'agricultura era tècnicament endarrerida i la producció baixa, tot just suficient per alimentar la població.

El capitalisme

...
Continuar leyendo "La fi del tsarisme i el naixement de la Unió Soviètica" »

Escuela Nueva y Desescolarización: Corrientes Pedagógicas Alternativas del Siglo XX

Ciencias sociales5,29 KB

Principios de la Escuela Nueva

1-5: Principios de la organización de la Escuela Nueva: internados, en pleno campo, con clima familiar, pabellones de 10-15 alumnos y coeducación.

6-10: Toma importancia la actividad manual y la educación física. La idea es que la sociedad cooperativa y el medio natural ayudan a crecer (influencia de Rousseau).

11-15: Principios de la formación intelectual. La Escuela Nueva pública acepta las dificultades; la enseñanza se basa en la observación y la experimentación.

16-20: Principios sobre la organización de los estudios. Enseñanza curricular (mañana) y tiempo libre (tarde).

21-25: Principios de la educación social. Cada niño tiene un cargo y una responsabilidad en la escuela.

26-29: Principios de la educación

...
Continuar leyendo "Escuela Nueva y Desescolarización: Corrientes Pedagógicas Alternativas del Siglo XX" »

Apunts de Geografia: Organitzacions Mundials, Unió Europea i Comentari de Mapes

Ciencias sociales6,06 KB

Geopolítica i Governança Global

Principals cimeres i organismes internacionals de cooperació econòmica i geopolítica:

  • 1960 – OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli): Fundada inicialment per països com l'Aràbia Saudita, Veneçuela, l'Iran, l'Iraq i Kuwait; posteriorment s'hi van incorporar Angola, Líbia, Algèria, Nigèria, Qatar i l'Equador.
  • 1973 – Cimera del G-7: Trobada dels països més industrialitzats i rics del món per debatre qüestions d'economia global (Estats Units, Alemanya Federal/capitalista, Regne Unit, França, Japó i Itàlia). Més endavant s'hi va unir el Canadà i, posteriorment, Rússia en qualitat d'observadora (passant a ser el G-8).
  • 1999 – G-20: El G-8 es reuneix i convida 11 països emergents
...
Continuar leyendo "Apunts de Geografia: Organitzacions Mundials, Unió Europea i Comentari de Mapes" »

La globalització: causes, impacte i desigualtats socials

Ciencias sociales4,2 KB

Què és la globalització?

La globalització és un fenomen que es caracteritza per la interdependència econòmica, política, social i cultural de tots els països del món.
És un canvi social basat en l'increment de la interconnexió entre diferents societats.

La globalització econòmica

La globalització econòmica descriu un procés pel qual les economies regionals, les societats i les cultures s'han integrat a través d'una xarxa mundial de comunicacions, del transport i del comerç.

La globalització econòmica ha estat possible gràcies a:

  • Les millores tecnològiques en els transports i comunicacions que permeten reduir l'antic obstacle de la distància.
  • L'existència d'institucions econòmiques internacionals, com el FMI o l'OMC, que afavoreixen
...
Continuar leyendo "La globalització: causes, impacte i desigualtats socials" »

Causes i Conseqüències de l'Imperialisme i Moviments Obrers

Ciencias sociales3,51 KB

Conseqüències de l'imperialisme

Econòmiques

  • Explotació de la metròpoli
  • Milloren les infraestructures
  • Economia de platatge
  • La metròpoli aapropia de les millors terres per cultivar millors productes
  • Introducció de la moneda
  • Artesans enfront d'indústries
  • Desenvolupament del comerç

Polítiques

  • Enfrontament entre metròpolis i colònies

Socials

  • Millores higièniques i medicaments
  • Creació de fronteres artificials
  • Xoc cultural molt gran
  • Emigració
  • Alteració d'estructures socials

Causes de l'imperialisme

Econòmiques

  • Els països creixen molt, s'apliquen lleis proteccionistes i necessiten nous territoris per portar productes.
  • Apareixen tres potències econòmiques amb rivalitat.
  • La metròpoli busca colònies per obtenir matèries primeres.
  • Les colònies es converteixen
...
Continuar leyendo "Causes i Conseqüències de l'Imperialisme i Moviments Obrers" »

La Restauració borbònica a Espanya (1874-1898): política, economia i moviment obrer

Ciencias sociales5,88 KB

Context històric de la Restauració (1874-1898)

Enquadra amb dates precises el període que estudiem en aquesta unitat? 1874-1898.

Per què et sembla que es coneix aquest període amb el nom de Restauració? Perquè es torna a posar la monarquia com a sistema de govern.

Posa exemples de fets polítics que van tenir lloc durant la Restauració i altres d'actuals. Pau de Zanjón (1878), Constitució (1876). Es distingeixen per les connotacions.

La fi de la guerra carlina

Repassa l'apartat dedicat a la fi de la guerra carlina i digues quan va acabar? A l'agost de 1875.

Tipus de corts

Quina diferència hi ha entre les Corts ordinàries i les Corts constituents? Les Corts ordinàries són les que existeixen sempre, les del dia a dia, que fan les lleis....

Continuar leyendo "La Restauració borbònica a Espanya (1874-1898): política, economia i moviment obrer" »

Geopolítica Mundial i Globalització: Conflictes, Terrorisme i Societat

Ciencias sociales4,2 KB

Hegemonia i Potències Emergents al Món Actual

L'Hegemonia Nord-americana

Els Estats Units es mantenen com a superpotència militar, amb una economia molt poderosa, un gran potencial científic i tecnològic, i un notable expansionisme cultural.

Països Emergents

Dins del panorama internacional destaquen:

  • Xina: Adopció de postulats capitalistes, obertura econòmica interna i escassa atenció als problemes derivats del creixement.
  • Índia: Concentrada en les noves tecnologies de la informació i la comunicació, amb quatre postulats clau (conflicte del Caixmir, unió amb els Estats Units, armes nuclears i subministrament energètic).

Conflictes Internacionals: La Invasió de Kuwait i l'Àfrica

La Invasió de Kuwait

  • Causes econòmiques: Obtenir recursos
...
Continuar leyendo "Geopolítica Mundial i Globalització: Conflictes, Terrorisme i Societat" »

Glossari de termes: fàtua, talibans, gihad, Davos, R+D i Gran Sèrbia

Ciencias sociales3,61 KB

Paraules clau

Fàtua: pronunciament legal en l'islam, emès per un especialista en qüestions religioses. Com que no hi ha un sacerdoci islàmic centralitzat, no hi ha un mètode unànimement acceptat per a determinar qui pot emetre una fàtua.

Talibans: moviment afganès originat a les escoles alcorániques, de pensament fonamentalista i teocràtic, que es va transformar en un grup guerriller. Van combatre contra els soviètics i després contra altres grups guerrillers, fins que van prendre el poder i van implantar un règim teocràtic islàmic.

Gihad: equival en àrab al concepte d'esforç. En un altre sentit, significa també defensa de l'islam, que pot adquirir tant el caràcter d'enfrontament militar com simplement de defensa dialèctica...

Continuar leyendo "Glossari de termes: fàtua, talibans, gihad, Davos, R+D i Gran Sèrbia" »

Espanya a la Unió Europea: Procés d'Integració i Institucions

Ciencias sociales8,93 KB

T11. Espanya a la Unió Europea. La Construcció de la UE

1. El procés d'integració

Es va fer mitjançant tractats.

1.1. Els tractats fundacionals

Van assentar les bases de la integració econòmica:

  • A) En el Tractat de París (1951) es crea la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer). Integrat per 6 països: França, la República Federal d'Alemanya, Itàlia i els països del Benelux.
  • B) En el Tractat de Roma (1957), els estats de la CECA van signar els tractats constitutius de la CEE i l'Euratom.
    • La CEE (Comunitat Econòmica Europea) establia el mercat únic o lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals entre els estats membres.

1.2. Les modificacions dels tractats fundacionals

  • A) L'Acta Única Europea (1986): 1a reforma
...
Continuar leyendo "Espanya a la Unió Europea: Procés d'Integració i Institucions" »