Apunts de Geografia: Organitzacions Mundials, Unió Europea i Comentari de Mapes

Ciencias sociales6,06 KB

Geopolítica i Governança Global

Principals cimeres i organismes internacionals de cooperació econòmica i geopolítica:

  • 1960 – OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli): Fundada inicialment per països com l'Aràbia Saudita, Veneçuela, l'Iran, l'Iraq i Kuwait; posteriorment s'hi van incorporar Angola, Líbia, Algèria, Nigèria, Qatar i l'Equador.
  • 1973 – Cimera del G-7: Trobada dels països més industrialitzats i rics del món per debatre qüestions d'economia global (Estats Units, Alemanya Federal/capitalista, Regne Unit, França, Japó i Itàlia). Més endavant s'hi va unir el Canadà i, posteriorment, Rússia en qualitat d'observadora (passant a ser el G-8).
  • 1999 – G-20: El G-8 es reuneix i convida 11 països emergents i desenvolupats (Turquia, Sud-àfrica, Mèxic, Corea del Sud, Xina, Brasil, Austràlia, Argentina, Aràbia Saudita, Indonèsia i Índia), consolidant el fòrum del G-20.

El Procés d'Integració Europea

Fites històriques i institucionals de la creació de la Unió Europea:

  • 1948: Creació de l'Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE) per coordinar i administrar els fons d'ajuda del Pla Marshall.
  • 1950: Declaració Schuman, discurs clau en què es proposa la integració i la cooperació política comunitària.
  • 1951 – CECA: Creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, impulsada pel Benelux (Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg), França, Alemanya Occidental i Itàlia, estats fundadors de la futura Unió Europea.
  • 1957 – Tractat de Roma: S'estableix la Comunitat Econòmica Europea (CEE) per garantir la lliure circulació de béns, persones, capitals i serveis entre els països membres.
  • 1959 – AELC / EFTA: Constitució de l'Associació Europea de Lliure Comerç per Àustria, Dinamarca, Portugal, Gran Bretanya, Suïssa i Noruega com a alternativa comercial a la CEE (sense gaire continuïtat integradora).
  • 1960: La CEE crea el Fons Social Europeu (FSE), destinat a incentivar l'ocupació i millorar la formació professional dels treballadors.
  • 1962 – Política Agrària Comuna (PAC): Impuls a la productivitat agrícola garantint el subministrament i homogeneïtzant preus al mercat comú.

Ampliacions i Evolució de la Unió Europea

  • 1973 – Primera ampliació: Incorporació a la CEE d'Irlanda, Dinamarca i el Regne Unit (marcat per una tradició més euroescèptica respecte al projecte federal europeu).
  • 1974: Creació dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) per reduir els desequilibris econòmics de les regions menys afavorides.
  • 1979: Primeres eleccions directes al Parlament Europeu per sufragi universal.
  • 1981 – Segona ampliació (sud): Adhesió de Grècia.
  • 1986: Entrada de Portugal i Espanya. Aquest mateix any se signa l'Acta Única Europea amb l'objectiu d'avançar cap al mercat únic, harmonitzar legislacions i preparar el camí cap a una moneda comuna.
  • 1992 – Tractat de Maastricht: Naixement oficial de la Unió Europea (UE), substituint l'antiga denominació de CEE i establint les bases de la unió monetària.
  • 1995 – Tercera ampliació: Adhesió d'Àustria, Finlàndia i Suècia. S'aplica l'Acord de Schengen (signat inicialment per 6 països: Bèlgica, França, Països Baixos, Luxemburg, Alemanya i posteriorment Espanya i Portugal), que aprofundeix en la lliure circulació suprimint els controls a les fronteres interiors.
  • 1997 – Tractat d'Amsterdam: Modifica el de Maastricht, reforça els drets ciutadans i crea noves competències institucionals.
  • 1999 – Creació de l'Euro (€): Fixació irrevocable dels tipus de canvi acceptada per 12 països inicials (Espanya, França, Portugal, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Finlàndia i Països Baixos). L'any 2002 entren en circulació efectiva les monedes i els bitllets d'euro.
  • 2004 – Gran ampliació cap a l'Est: Ingrés d'Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Xipre, República Txeca i Polònia.
  • 2007: Incorporació de Bulgària i Romania.

Guia Pràctica per Comentar un Mapa

Pautes i passos recomanats per a l'anàlisi i interpretació cartogràfica:

  1. Tipus de mapa: Identificar si és un mapa físic o temàtic:
    • Qualitatiu (sense valors numèrics): Corocromàtic (diferents colors per a categories), de símbols puntuals, o lineal (representació de xarxes de comunicació, ferrocarrils, etc.).
    • Quantitatiu (amb valors o dades): Isolínies (unió de punts amb el mateix valor), símbols proporcionals (a més mida del símbol, més quantitat), coropletes (gradació de valors segons la intensitat del color) o anamòrfics/cartogrames (on es deforma la superfície territorial en funció de la variable).
  2. Naturalesa de les dades: Determinar si la informació expressada és de caràcter qualitatiu o quantitatiu.
  3. Llegenda: Descriure i interpretar la simbologia utilitzada.
  4. Tema del mapa: Definir l'objecte o fenomen espacial analitzat.
  5. Escala: Analitzar l'escala emprada (numèrica o gràfica) per mesurar el nivell de detall.
  6. Font: Identificar l'origen de la informació cartogràfica i la seva fiabilitat.
  7. Dades del mapa: Extreure i analitzar les dades clau, assenyalant els valors màxims, mínims, contrastos territorials i conclusions pertinents.

Descargar

PDF Word HTML