L'Imperi Rus i els Orígens de la Revolució
1. L'Imperi Immens i Endarrerit (Model Polític)
El tsar estava investit d'un poder absolut que provenia de Déu i el règim polític era una autocràcia. El tsar governava directament l'imperi, no estava sotmès a cap constitució, ni havia de retre comptes davant cap parlament. Els fonaments sobre els quals es basava aquest poder eren una burocràcia fidel, un exèrcit nombrós i l'Església ortodoxa, que era un dels grans pilars ideològics del tsarisme.
L'imperi rus era fonamentalment una economia agrària en què convivien la propietat comunal, anomenada mir, i les formes de propietat privada de la terra en mans d'una noblesa poderosa i d'una classe de propietaris menys poderosos, els kulaks. Les condicions de vida dels pagesos eren molt precàries i en alguns llocs hi pervivia encara la servitud, malgrat que havia estat abolida pel tsar Alexandre II l'any 1861. Es tractava d'una agricultura tècnicament endarrerida i amb una producció molt baixa, que amb prou feines era suficient per alimentar tota la població.
El capitalisme i la indústria havien anat penetrant a la part més occidental de l'imperi. Era una indústria molt concentrada i de grans dimensions que depenia del capital estranger, sobretot francès. La industrialització va comportar l'aparició d'un contingent important d'obrers industrials. N'hi havia molts que eren antics pagesos que havien fugit de la misèria rural i havien emigrat cap a les noves ciutats industrials. La majoria treballava en grans empreses, cobrava uns salaris baixos i vivia en unes condicions precàries.
El Creixement de l'Oposició
Des de la darreria del segle XIX va anar creixent l'oposició al tsarisme i a les seves arcaiques estructures socials. Això va ser el resultat del procés d'industrialització, que va comportar la difusió de les idees liberals i de les noves doctrines obreres, com l'anarquisme i el marxisme.
A Rússia hi van tenir força alguns moviments d'arrel popular que eren coneguts amb el nom de populistes. N'és un bon exemple el moviment anomenat La Voluntat del Poble, que proclamava la destrucció del tsarisme. Entre els ambients populistes l'anarquisme va aconseguir un arres-rament molt notable i va donar alguns intel·lectuals destacats. Cap al final del segle XIX també es van crear partits liberals i de composició burgesa, com el Partit Constitucional Democràtic i el Partit Socialrevolucionari Rus.
La influència del marxisme va donar lloc a la fundació, l'any 1898, del Partit Socialdemòcrata Rus, que tenia com a inspirador a Gueorgui Plekhanov i com a líder més destacat a Vladimir Ilitx Ulianov, Lenin. El partit es va escindir en dos sectors: els bolxevics i els menxevics.
La Revolució del 1905 i els Intents de Reforma
Durant el regnat de Nicolau II, iniciat l'any 1894, l'agitació social i política va augmentar a causa de les males condicions de vida i de l'augment de la corrupció a la cort, que havia caigut sota la influència de personatges sinistres. La pèndola econòmica s'havia agreujat aquests anys com a conseqüència de la guerra russojaponesa.
La revolució va tenir força a Sant Petersburg, la capital de l'imperi, amb una manifestació davant el Palau d'Hivern, on residia el tsar, que va ser reprimida per l'exèrcit en una jornada coneguda com a Diumenge Sagnant. També va tenir un gran ressò la insurrecció i el motí de la tripulació del cuirassat Potiomkin.
Després de la revolució del 1905, els governs del tsar Nicolau II van emprendre algunes tímides reformes econòmiques i polítiques. Es va convocar una Duma (assemblea legislativa de representants dels diversos grups polítics) i el ministre Stolypin va proposar una reforma agrària.
- Bolxevics: grup del Partit Socialdemòcrata Rus partidari que Rússia entrés en la societat socialista sense haver passat per una fase burgesa capitalista. Defensava un partit d'avantguarda format per uns quants revolucionaris escollits.
- Menxevics: escissió del Partit Socialdemòcrata Rus que defensava que la revolució socialista només podia fer-se després d'una revolució burgesa, que a Rússia encara no s'havia produït. Volia formar un gran partit socialista de masses.
La Conjuntura de la Primera Guerra Mundial
La decisió de Rússia de participar en la guerra va precipitar els esdeveniments. La majoria de les fàbriques es van transformar en indústries de guerra i el reclutament de pagesos va fer disminuir la producció agrària. Els productes van començar a escassejar, els preus van pujar i la capacitat adquisitiva dels assalariats va disminuir notablement. L'escassetat i la fam es van escampar entre àmplies capes de la població.
Es van produir les derrotes militars davant Alemanya, que Rússia no va poder evitar perquè l'exèrcit estava mal equipat i mal comandat. Per això hi hagué una gran mortaldat entre els combatents, la majoria procedents de les classes populars. Les crítiques contra el govern, que havia dissolt la Duma, es van afegir a les manifestacions contra la castedat dels productes i els preus continus.
Davant aquesta conjuntura, la situació revolucionària va tornar a esclatar. El desastre militar i econòmic provocà una revolució de més envergadura que la del 1905.
Soviet: paraula russa que significa “consell”. Era una organització de base que agrupava els delegats dels obrers. Es va crear durant la revolució del 1905.