Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Bachillerato y Selectividad

Etimología griega: raíces, prefijos y sufijos del español

Ciencias sociales8,31 KB

Etimología

Relación de raíces griegas, prefijos y sufijos con sus derivados en español.

Raíces verbales y nominales

  • ποιέω: poema, poeta
  • ὁ δῆμος: democracia, demografía, pandemia, epidemia
  • ἡ στρατιά: estrategia, estratagema
  • ὁ ἀνήρ: Andrea, Andrés, andrógino, androide
  • ἡ κεφαλή: cefalea, acéfalo, encefalograma, cefalalgia
  • ὁ ἄνθρωπος: antropología, antropólogo, antropomorfia
  • ἡ οἰκία: economía, ecológico, ecosistema
  • ὁ θεός: teología, ateo, agnóstico
  • γράφω: ortografía, caligrafía, bolígrafo, geografía, fotografía
  • ὁ ἰατρός: pediatría, psiquiatría
  • τὸ ὄνομα: onomatopeya, onomástica, sinónimo, antónimo
  • ἡ πόλις: política, metrópolis, metropolitano
  • τὸ
...
Continuar leyendo "Etimología griega: raíces, prefijos y sufijos del español" »

La Segona Guerra Mundial: del conflicte a les seves conseqüències

Ciencias sociales4 KB

La guerra!!

Bàndol aliat (França i Gran Bretanya). Coalició de l'Eix (Alemanya, Itàlia, Japó).

1a fase: expansió alemanya (1939-1941)

Annexió de Danzig per Hitler: després de l'annexió d'Àustria i la crisi dels Sudets, Hitler es centrà en Polònia. Els seus objectius eren recuperar la ciutat de Danzig, construir un ferrocarril i una carretera pel "corredor polonès" que unia Prússia amb la resta d'Alemanya. El govern polonès va rebutjar l'annexió de Danzig, però va acceptar la construcció de la carretera.

Inici de la guerra: Hitler necessitava una excusa per justificar l'entrada en guerra. Llavors va disfressar uns soldats alemanys de polonesos que anaven a atacar dues ciutats alemanyes que feien frontera amb Polònia. D'aquesta...

Continuar leyendo "La Segona Guerra Mundial: del conflicte a les seves conseqüències" »

Antecedents de la Segona Guerra Mundial: Feixisme, Comunisme i Democràcia

Ciencias sociales3,5 KB

Context i sistemes polítics d'entreguerres

Estats satisfets: França i Gran Bretanya.
Estats insatisfets: Itàlia i Japó.

Els tres sistemes polítics enfrontats eren:

  • Nazi-feixisme (Alemanya i Itàlia)
  • Comunisme soviètic (URSS)
  • Democràcia liberal (França, Gran Bretanya, Bèlgica...)

Línia Sigfrid

La Línia Sigfrid és un conjunt de fortificacions de 630 km construïdes davant de la Línia Maginot francesa. Comença als Països Baixos i acaba a Suïssa. Respon a la línia de trinxeres de la Primera Guerra Mundial.

Ideologies

  • Nazisme i feixisme: superioritat racial i espai vital. Al seu territori només hi tenien cabuda les persones rosses, d'ulls blaus i altes.
  • Comunisme: «Tot amb el poble i per al poble». El rol del poble i del partit com a avantguarda
...
Continuar leyendo "Antecedents de la Segona Guerra Mundial: Feixisme, Comunisme i Democràcia" »

La repressió i l'oposició durant el franquisme

Ciencias sociales3,01 KB

La repressió i el règim franquista

Per fer més efectiva la repressió, el règim es va dotar de mecanismes jurídics, com la Llei de repressió contra la maçoneria i el comunisme i la Llei de seguretat de l'Estat. Milers de persones van ser depurades, van anar a la presó o van tenir sancions econòmiques.

Després de la Segona Guerra Mundial, amb la derrota de les potències de l'Eix, el règim va iniciar la transformació i va abandonar les formes més immobilistes. El 1945 s'aprova el Fuero de los Españoles, on es recollien els drets essencials, com la igualtat davant la llei, el dret a l'educació, el dret al treball, la tolerància religiosa, etc.

El 1947 les Corts aproven la Llei de successió a la Jefatura del Estado, que definia Espanya...

Continuar leyendo "La repressió i l'oposició durant el franquisme" »

Espanya i Catalunya al segle XVIII: la dinastia borbònica i la societat estamental

Ciencias sociales417,48 KB

Espanya i Catalunya al segle XVIII


La dinastia dels Borbons a Espanya al segle XVIII

Guerra de Successió espanyola

Felip V

1703 – 1714


1700 – 1724 i 1724 – 1746

Lluís I

1724

Ferran VI

1746 – 1759

Carles III

1759 – 1788

Carles IV

Invasió napoleònica

1788 – 1808

1808

A. La societat estamental

Durant bona part del segle XVIII continuava vigent l'ordenació estamental de la societat, dividida entre privilegiats i no privilegiats. La propietat de la terra, màxim exponent de la riquesa de l'època, estava acaparada pels estaments privilegiats.

Els no privilegiats (el Tercer Estat) estaven formats pel camperolat (majoritàriament jornalers sense terres i arrendataris a curt termini), soldats i criats, les classes populars urbanes i la burgesia comercial...

Continuar leyendo "Espanya i Catalunya al segle XVIII: la dinastia borbònica i la societat estamental" »

Exclusión social y enfoque de capacidades: Sen, Nussbaum y Wolff-De-Shalit en las Ciencias Sociales

Ciencias sociales3,59 KB

Exclusión social y enfoque de las capacidades

La finalidad que persigue la consultoría y evaluación de valorar el bienestar es promover el desarrollo individual, de grupos y comunidades en el seno de la sociedad, teniendo en cuenta indicadores económicos. Se ocupa de las oportunidades disponibles para cada ser humano. Sostiene que todas las sociedades deben promover, paso a paso, para sus ciudadanos en conjunto, oportunidades o libertades sustanciales, las llamadas capacidades: lo que las personas pueden elegir llevar o no a la práctica, los denominados funcionamientos.

La capacidad como libertad

La capacidad es un tipo de libertad, la libertad de poder elegir entre distintas combinaciones de funcionamientos para llevar a cabo uno u otro...

Continuar leyendo "Exclusión social y enfoque de capacidades: Sen, Nussbaum y Wolff-De-Shalit en las Ciencias Sociales" »

Código Java para calcular perímetros de figuras xeométricas

Ciencias sociales1,88 KB

import java.util.Scanner;

public class Areas {

static final int CIRCULO = 1;

static final int CUADRADO = 2;

static final int RECTANGULO = 3;

static final double PI = 3.14;

static final Scanner TECLADO = new Scanner(System.in);

public static double calcularPerimetro(int tipoFigura) {

double perimetro = 0;

switch (tipoFigura) {

case CIRCULO:

perimetro = perimetroCirculo();

break;

case CUADRADO:

perimetro = perimetroCuadrado();

break;

case RECTANGULO:

perimetro = perimetroRectangulo();

break;

}

return perimetro;

}

public static double perimetroCirculo() {

System.out....

Continuar leyendo "Código Java para calcular perímetros de figuras xeométricas" »

El Franquisme: Règim, Estructura del Poder i Societat (1936-1975)

Ciencias sociales9,34 KB

Característiques del franquisme. El règim va néixer de la guerra i es va caracteritzar per un autoritarisme extrem amb les següents característiques:

  • Totalitarisme. Va ser una dictadura inspirada en els models italià i alemany, sense constitució ni garanties individuals ni col·lectives. El Parlament va ser tancat i només eren legals el partit únic i el sindicat oficial.
  • Caudillisme. Franco era el Caudillo d'Espanya i en la seva persona concentrava els càrrecs de Jefe del Estado, Presidente del Gobierno (fins al 1973), Generalísimo de los Ejércitos de Tierra, Mar i Aire i Jefe Nacional de Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
  • Concepció unitarista i centralista de l'Estat. Van ser abolits els estatuts d'autonomia i es va
...
Continuar leyendo "El Franquisme: Règim, Estructura del Poder i Societat (1936-1975)" »

Autarquia i Dirigisme Econòmic del Franquisme (1939-1959): Agricultura, Indústria i INI

Ciencias sociales2,69 KB

El franquisme va impulsar una política econòmica autàrquica de caràcter nacionalista. L'objectiu prioritari del govern era que Espanya s'convertís en un país autosuficient en matèria econòmica i, per tant, que el volum d'importacions es reduís tant com fos possible. L'Estat exercia un veritable control sobre el conjunt de l'economia (dirigisme econòmic) amb la fixació de preus i salaris, la limitació de les importacions i la nacionalització d'alguns empreses.

Acabada la guerra civil, l'economia espanyola va entrar en una fase d'estancament. La guerra havia malmès parcialment l'equipament industrial i les infraestructures havien quedat molt afectades. L'agricultura també en va resistir molt, amb la disminució de la superfície...

Continuar leyendo "Autarquia i Dirigisme Econòmic del Franquisme (1939-1959): Agricultura, Indústria i INI" »

Cultura, aprendizaje y socialización: conceptos clave en ciencias sociales

Ciencias sociales1,66 KB

Conceptos básicos de cultura y socialización

Cultura: información que se transmite entre cerebros, es decir, transmitida por aprendizaje social.

Aprendizaje: proceso mediante el cual la información (no hereditaria) es adquirida por el organismo y almacenada en su memoria, de tal modo que pueda ser recuperada.

Enculturación: proceso de aprendizaje parcialmente consciente y parcialmente inconsciente, a través del cual la generación de más edad induce y obliga a la generación más joven a adoptar los modos de pensar y comportarse tradicionales.

Tradición: conjunto de valores, conocimientos y comportamientos que nos suministran fórmulas para abordar las situaciones previsibles y repetitivas.

Socialización: proceso de aprendizaje por el cual...

Continuar leyendo "Cultura, aprendizaje y socialización: conceptos clave en ciencias sociales" »