La fi del tsarisme i el naixement de la Unió Soviètica
Les bases del tsarisme i el creixement de l'oposició
El règim tsarista i l'economia
El tsar estava investit d'un poder absolut que provenia de Déu i el règim polític era una autocràcia. Els fonaments sobre els quals es basava aquest poder eren la burocràcia fidel, un exèrcit nombrós i l’Església ortodoxa (pilar ideològic del tsarisme).
L’Imperi rus era una economia agrària en què convivien la propietat comunal (mir) i les formes de propietat privada de la terra en mans d'una noblesa poderosa i d'una classe de propietaris menys poderosos (kulaks). Les condicions de vida dels pagesos eren molt precàries. L'agricultura era tècnicament endarrerida i la producció baixa, tot just suficient per alimentar la població.
El capitalisme i la industrialització
En llocs com Sant Petersburg, Moscou, la part russa de Polònia, els països bàltics, Finlàndia, Ucraïna i la mar Negra, va començar un procés d’industrialització. Aquesta indústria estava concentrada i era de grans dimensions, però depenia del capital estranger (francès).
La industrialització va comportar l’aparició d'obrers industrialitzats. La majoria treballava en grans establiments, cobrava salaris baixos i vivia en condicions molt precàries.
El creixement de l'oposició
Així doncs, amb el creixement de l’oposició al tsarisme i el procés d’industrialització, es va produir la difusió d'idees liberals i de noves doctrines com l'anarquisme i el marxisme. La influència del marxisme va provocar la fundació del Partit Socialdemòcrata Rus, liderat per Vladimir Ilitx Ulianov (Lenin), que es dividiria en bolxevics i menxevics.
La Revolució de 1905 i les seves conseqüències
Durant el regnat de Nicolau II, l'agitació política i social va augmentar, fet que va esclatar en un moviment revolucionari contra l'opressió tsarista, les injustícies socials i la misèria de vida. La revolució es va manifestar en una concentració pacífica al palau d'Hivern on era el tsar, que va ser reprimida per l'exèrcit (diumenge sagnant).
A la revolució hi van participar grups polítics oposats al sistema i part del clergat ortodox, a més de produir-se la insurrecció i el motí de la tripulació del cuirassat Potemkin (Odessa). Després d'això, el govern del tsar va fer tímides reformes econòmiques i polítiques, va convocar una Duma (assemblea legislativa de representants de diversos grups polítics) i va proposar una reforma agrària, la qual no va ser acceptada.
La Revolució de Febrer de 1917
Causes de la Primera Guerra Mundial
Amb l'entrada a la 1a Guerra Mundial, les fàbriques es van transformar en indústria de guerra i es va produir un reclutament massiu de pagesos. Hi havia escassetat de productes, preus molt alts i va disminuir la capacitat adquisitiva dels assalariats, fet que va portar a la fam. Les derrotes militars davant l'enemic van deixar molts morts, esclatant una situació revolucionària on ningú no confiava en el tsar.
La caiguda del tsarisme
Al febrer de 1917, la població va demanar la fi de la guerra i millors condicions de vida, formant-se grups de soviets. El tsar i el seu govern es van negar a abandonar la guerra per la pressió dels partits i es van veure obligats a abdicar. La Duma, juntament amb el soviet de Petrograd, va imposar un govern provisional (principalment liderat pel príncep Lvov) que prometia reformes socials i polítiques, però va seguir participant en la guerra. Els soviets exigien la retirada del conflicte i no admetien les lleis anteriors, apareixent així un doble poder: el govern provisional i els soviets (sobretot a Petrograd).
La dualitat de poders i la Revolució d'Octubre
Les tesis d'abril i la crisi del govern
Lenin, en tornar de l'exili, va defensar la revolució del proletariat amb les seves Tesis d'abril: “tot el poder per als soviets”, la sortida de la guerra i la retirada de suport dels soviets al govern provisional. Les reformes promeses pel govern no avançaven.
El govern de Kèrenski va aguantar l'agost un cop d'estat dels militars tsaristes gràcies al suport dels soviets i els bolxevics. Llavors, Lenin va convèncer el partit bolxevic d'alçar-se en armes, aconseguint convèncer també els soviets de Moscou i Petrograd. Dirigit per Trotski (bolxevic), el soviet va prendre el control de l'oposició al govern.
La Revolució d'Octubre de 1917
Durant les jornades revolucionàries d'estiu de 1917, es va prohibir el partit bolxevic i Lenin es va haver d'exiliar. Els soviets, dirigits pels bolxevics, van planificar l'oposició de la Guàrdia Roja.
El 25 d'octubre es va produir l'assalt al palau d'Hivern, seu del govern provisional. Amb el triomf a Petrograd, el govern va dimitir després de la fugida de Kèrenski, i la revolució es va estendre a Moscou i a la resta de Rússia.
Les primeres mesures revolucionàries i la Guerra Civil
El Segon Congrés de Soviets va destituir el govern provisional i va aprovar la formació d'un Consell de Comissaris del Poble, dirigit per Lenin. Aquest primer govern va declarar que els pobles de l'imperi s'unien com a repúbliques al govern soviètic amb dret a l'autodeterminació, i es va acceptar el Tractat de Brest-Litovsk amb les exigències alemanyes.
Malgrat el domini bolxevic al país, els defensors dels tsaristes (russos blancs, per oposició a l'Exèrcit Roig o revolucionari) van començar una ofensiva armada per evitar que es consolidés l'estat soviètic, donant inici a la Guerra Civil. El tsar Nicolau II i la seva família van ser executats pels bolxevics, i finalment va vèncer l'Exèrcit Roig.
Pel que fa al comunisme de guerra, l'economia es va dedicar completament a proveir recursos per guanyar la guerra, sota la direcció de l'Estat, que controlava la producció i la distribució dels productes agraris.
La creació de la URSS i la NEP
La fundació de la URSS
El Partit Bolxevic va passar a anomenar-se Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) el 1921, amb la direcció en mans d'un Politburó i encapçalat per un secretari general (que també era cap d'estat). Només els pertanyents al partit aspiraven a fer càrrecs als soviets i a l'Estat. Els bolxevics van transformar l'imperi dels tsars en una república federal i, el 1922, es va crear la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).
La Nova Política Econòmica (NEP)
Lenin va proposar una reforma per millorar les condicions de vida. En el terreny econòmic, es va crear la Nova Política Econòmica (NEP), que va suposar la implantació d'una economia mixta que permetia la propietat petita i els intercanvis privats.
La NEP va complir els seus objectius, però els beneficis van augmentar les diferències socials, la qual cosa va provocar un debat intens al si del partit comunista i va fer créixer l'enfrontament intern.
De Lenin a Stalin i l'inici de l'estalinisme
La Internacional Comunista i la mort de Lenin
El 1919 es va fundar a Moscou la Tercera Internacional (Komintern), on els partits comunistes havien de seguir els acords i les disposicions, responent al leninisme (concepció del marxisme).
Lenin i Trotski volien expandir la revolució soviètica fomentant revolucions a l'exterior (com la dels espartakistes a Alemanya o a Hongria), tot i que van fracassar. Tot i això, es van crear partits comunistes a la majoria de països.
El 1924 va morir Lenin, la qual cosa va desfermar una lluita pel poder entre els dirigents del partit bolxevic (el Gran Debat), especialment entre Trotski i Stalin, sent aquest últim el vencedor.
L'estalinisme al poder
Stalin exigia la submissió total dels seus membres a la línia oficial. L'URSS es va convertir en una dictadura personal de Stalin, que va perseguir, empresonar i aniquilar tots els opositors. Stalin va emprar la burocràcia per enfortir el partit i va crear una nova classe social privilegiada, la nomenklatura, caracteritzada per la ineficàcia i la corrupció del sistema.
Planificació i col·lectivització de l'economia
Stalin volia una societat sense propietat privada i amb el control absolut de l'Estat sobre l'economia. Aquest control es va dur a terme mitjançant la planificació econòmica en plans quinquennals de compliment obligatori.
Aquesta planificació va comportar una ràpida industrialització de l'URSS, situant-la entre les grans potències industrials del món, a costa de la col·lectivització forçosa.
El terror estalinista
L'estalinisme va ser una dictadura amb una política i una economia molt rígides. Cap a 1930 es va iniciar una repressió generalitzada que es coneix com l'època de les grans purges. Entre 1936 i 1938, durant els Processos de Moscou, Stalin va jutjar, condemnar, executar o enviar a camps de concentració (el sistema penitenciari del Gulag) molts soviètics per evitar qualsevol oposició al seu poder.