Glossari de termes: fàtua, talibans, gihad, Davos, R+D i Gran Sèrbia
Paraules clau
Fàtua: pronunciament legal en l'islam, emès per un especialista en qüestions religioses. Com que no hi ha un sacerdoci islàmic centralitzat, no hi ha un mètode unànimement acceptat per a determinar qui pot emetre una fàtua.
Talibans: moviment afganès originat a les escoles alcorániques, de pensament fonamentalista i teocràtic, que es va transformar en un grup guerriller. Van combatre contra els soviètics i després contra altres grups guerrillers, fins que van prendre el poder i van implantar un règim teocràtic islàmic.
Gihad: equival en àrab al concepte d'esforç. En un altre sentit, significa també defensa de l'islam, que pot adquirir tant el caràcter d'enfrontament militar com simplement de defensa dialèctica mitjançant la predicació.
Fòrum Econòmic Mundial: reunió anual de dirigents econòmics i polítics de tot el món que té lloc a Davos (Suïssa) des de 1991. És un dels centres mundials de reflexió sobre la globalització des d'una posició neoliberal.
R+D: sigles de recerca més desenvolupament. Es refereix a la investigació científica que s'orienta a l'aplicació en el sistema productiu. Persegueix la millora dels productes o la creació d'altres de nous.
Gran Sèrbia: concepte formulat en el segle XIX que propugna la unió en un mateix estat de tots els territoris poblats, de forma majoritària o minoritària, per serbis. Es tractaria, doncs, de crear un estat etnicament homogeni.
Unipolaritat, hegemonia dels EUA i potències emergents
Unipolaritat: la política internacional es va trobar dominada per una sola potència. Els EUA van tenir un nou enemic: el terrorisme internacional inspirat en el fonamentalisme islàmic. Avui gaudeixen de la capacitat d'actuar en solitari i sense atendre les institucions i normes internacionals, mentre que altres actuen sense tenir en compte la posició de la comunitat internacional. Guerra preventiva: dret a atacar qualsevol que constitueixi una amenaça imminent.
Hegemonia dels EUA: superioritat militar incontestable, economia molt poderosa, potencial científic i tecnològic, i expansionisme cultural.
Potències emergents: les potències tradicionals cedeixen un paper rellevant.
Xina: després de Jiang Zemin, fa reformes: adopció dels postulats de l'economia capitalista, obertura a l'economia internacional i atenció escassa als problemes derivats del creixement econòmic. Segueix avant la dictadura del Partit Comunista, i actualment es dedica a la transició. Té armament nuclear i continua pendent la qüestió de la recuperació del Caixmir. Vol aconseguir un subministrament segur de petroli.
Índia: ha mantingut el sistema polític democràtic. Passa del proteccionisme a la liberalització. Aquest desenvolupament econòmic s'ha concentrat sobretot en alguns sectors. La geopolítica índia s'emmarca en quatre qüestions: rivalitat amb el Pakistan per la regió del Caixmir, possessió d'armes nuclears, recerca d'una seguretat en el subministrament energètic i creixent aliança estratègica amb els EUA.