Espanya a la Unió Europea: Procés d'Integració i Institucions
T11. Espanya a la Unió Europea. La Construcció de la UE
1. El procés d'integració
Es va fer mitjançant tractats.
1.1. Els tractats fundacionals
Van assentar les bases de la integració econòmica:
- A) En el Tractat de París (1951) es crea la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer). Integrat per 6 països: França, la República Federal d'Alemanya, Itàlia i els països del Benelux.
- B) En el Tractat de Roma (1957), els estats de la CECA van signar els tractats constitutius de la CEE i l'Euratom.
- La CEE (Comunitat Econòmica Europea) establia el mercat únic o lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals entre els estats membres.
1.2. Les modificacions dels tractats fundacionals
- A) L'Acta Única Europea (1986): 1a reforma de tractats fundacionals. Augmenta els poders del Parlament Europeu establint-ne la participació en l'aprovació de la legislació comunitària i va fixar el ple funcionament del mercat únic per a l'any 93.
- B) El Tractat de la Unió Europea o de Maastricht (1992): Es crea la UE i en va establir 3 pilars als objectius econòmics. L'eix central estava integrat per les Comunitats Europees, que canvien per Comunitat Europea. Els altres 2 pilars extracomunitaris incloïen els temes en què els estats es comprometien a cooperar: la Política Exterior i Seguretat Comuna i els Assumptes de Justícia i d'Interior (JAI).
- C) El Tractat de Lisboa (2007): A pesar de les seues limitacions, el nou Tractat ha introduit millores respecte a la situació anterior:
- Dota la UE de personalitat jurídica única, és a dir, de capacitat internacional per a signar tractats.
- Incrementa la democràcia en reforçar el poder legislatiu del Parlament Europeu i afavorir la participació dels parlaments nacionals.
- Augmenta la integració en suprimir l'estructura dels 3 pilars: incrementar la intervenció de la UE en justícia i assumptes d'interior, defensa i canvi climàtic.
- Contempla la possibilitat d'abandó negociat de la Unió per un estat membre.
2. El procés d'ampliació
2.1. Les successives ampliacions
- 1951-1957: França, la República Federal d'Alemanya, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg.
- 1973: Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit.
- Entre 1981 i 1986: Grècia, Portugal i Espanya.
- 1995: Suècia, Finlàndia i Àustria.
- 2004: Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Xipre i Malta.
- 2007: Romania i Bulgària.
2.2. Les conseqüències de l'ampliació
Les ampliacions de la UE, especialment a partir del 2004, han suposat conseqüències en tots els àmbits:
- A) Conseqüències polítiques:
- D'una banda, l'ampliació té efectes positius sobre la pau, en soterrar l'Europa dels 2 blocs i la Guerra Freda, i exigir-se als nous membres un funcionament democràtic.
- D'altra banda, l'ampliació suposa un repte per al funcionament de la Unió.
- B) Les conseqüències socioeconòmiques:
- En el terreny demogràfic, les dues últimes ampliacions han aportat a la UE 104 milions de persones.
- En el terreny econòmic:
- El mercat únic s' eixampla.
- Les activitats econòmiques es diversifiquen.
- Les desigualtats internes augmenten, perquè els nous membres tenen un PIB per càpita molt inferior a la mitjana comunitària.
El funcionament de la Unió Europea
1. Les institucions de la UE
Les institucions fonamentals de la UE han sigut modificades recentment pels tractats de Niça i de Lisboa.
- A) El Consell Europeu: És el màxim òrgan polític de la UE. Està format pels caps d'estat o de govern dels països membres, pel president de la Comissió Europea i per un president triat per 2 anys i mig, renovable 1 sola volta.
- B) El Consell de la UE: Representa els estats membres. Està integrat per un ministre de cada estat, que varia segons el tema tractat.
- C) El Parlament Europeu: Representa la ciutadania de la UE. Està format per parlamentaris, triats per sufragi universal cada 5 anys. El nombre de parlamentaris està fixat en 750. Cada estat té un nombre proporcional a la seua població, encara que se'n garanteix un mínim de 6 als països xicotets i un màxim de 96 als grans. Les funcions del Parlament, compartides amb el Consell de la UE, són aprovar la legislació i el pressupost europeus.
- D) La Comissió Europea: Representa els interessos de la UE. Està composta d'un president, un vicepresident que és també l'alt representant de la Unió d'Afers Estrangers, i comissaris encarregats de les diferents àrees de la política comunitària durant 5 anys. Fins al 2014 hi haurà un comissari per estat membre.
- E) El Tribunal de Justícia: Està format per un jutge de cada estat membre, nomenat per sis anys. Garanteix que la legislació de la UE s'interpreta i s'aplica de la mateixa manera en tots els països.
- F) El Banc Central Europeu: Està format per un president, un vicepresident i els governadors dels bancs centrals de la zona euro, i compta a més amb un Defensor del Poble Europeu.
2. Les polítiques comunes
2.1. La política econòmica
En l'àmbit econòmic funciona el mercat únic entre els membres.
- El mercat únic és la lliure circulació de persones, mercaderies, capitals i serveis entre els membres.
- La Unió Econòmica i Monetària (UEM) suposa la convergència econòmica entre els membres, mesurada pel compliment de certs requisits establerts en el Tractat de Maastricht: l'adopció de l'euro com a moneda única i la regulació de la política monetària pel Banc Central Europeu.
2.2. La política de justícia i assumptes d'interior (JAI)
La UE pretén crear un espai de llibertat, seguretat i justícia entre els seus membres.
- L'espai de llibertat proposa aconseguir la plena llibertat de circulació de persones entre els membres. Amb açò han aplegat a l'Acord Schengen, menys Bretanya i Irlanda, que suprimeix els controls fronterers interns.
- L'espai de seguretat inclou l'adopció de mesures per a evitar que la lliure circulació afavorisca la delinqència, el terrorisme, el narcotràfic, l'explotació sexual i les xarxes d'immigració clandestina.
- L'espai de justícia es proposa fomentar la cooperació judicial.
2.3. La política exterior i de seguretat comuna (PESC)
- A) La política exterior i de seguretat comuna: Pretén defensar els valors, la seguretat i la independència de la Unió.
- La creació d'un Alt Representant de la Unió per a Afers Estrangers i Política de Seguretat.
- L'establiment d'estratègies comunes per a cada regió mundial.
- B) La política europea de seguretat i defensa:
- Respecte a la seguretat, la UE identifica com a amenaces principals el terrorisme i la delinqència internacional.
- Respecte a la defensa, es pretén la definició progressiva d'una política de defensa comuna.
2.4. La política de drets de la ciutadania
- La ciutadania europea implica que tot ciutadà d'un estat de la Unió ho és també de la UE.
- La Carta dels Drets Fonamentals de la UE no s'ha inclòs en el Tractat de la UE, però aquest li ha atorgat valor jurídic vinculant.
- La millora de les condicions laborals, amb directrius sobre higiene i seguretat en el treball.
- La protecció dels consumidors amb l'establiment de la lliure competència i la desaparició dels monopolis.
2.5. La política educativa, científica i cultural
- En el terreny educatiu s'han adoptat mesures com intercanvis d'estudiants i professorat.
- En el terreny científic s'ha creat l'Espai Europeu d'Investigació.
- En el terreny cultural es fomenten la cultura i la diversitat cultural europees, amb iniciatives com les capitals culturals (per exemple, Salamanca).