La globalització: causes, impacte i desigualtats socials

Ciencias sociales4,2 KB

Què és la globalització?

La globalització és un fenomen que es caracteritza per la interdependència econòmica, política, social i cultural de tots els països del món.
És un canvi social basat en l'increment de la interconnexió entre diferents societats.

La globalització econòmica

La globalització econòmica descriu un procés pel qual les economies regionals, les societats i les cultures s'han integrat a través d'una xarxa mundial de comunicacions, del transport i del comerç.

La globalització econòmica ha estat possible gràcies a:

  • Les millores tecnològiques en els transports i comunicacions que permeten reduir l'antic obstacle de la distància.
  • L'existència d'institucions econòmiques internacionals, com el FMI o l'OMC, que afavoreixen la liberalització i l'obertura dels mercats.
  • Les unions econòmiques regionals, com la UE o Mercosur, que acceleren la desaparició de les fronteres per al capital, les mercaderies i la informació.
  • El negoci que representa per a les empreses ampliar el nombre de compradors per als seus productes i traslladar les seves activitats a països amb mà d'obra més barata.

Altres dimensions de la globalització

La globalització de la informació consisteix en el fet que els principals grups de comunicació controlen la premsa, la ràdio i la televisió, de manera que en poden seleccionar i/o manipular el resultat segons els convingui.

La globalització cultural es basa en el fet que grans empreses controlen, entre d'altres coses, la distribució comercial i la producció musical, i afavoreixen, mitjançant la publicitat, l'estandardització de les modes, tendències i formes de consum.

La globalització dels problemes ambientals consisteix en el fet que la humanitat està afectada per problemes comuns, com ara la desforestació o la contaminació dels mars.

Reptes urbans i desigualtats socials

Problemes de les grans ciutats

Problemes que ha d'afrontar una gran ciutat: l'aparició de barris sense controlar, la manca d'infraestructures bàsiques i de serveis, la pobresa extrema d'algunes zones, les malalties endèmiques (tuberculosi, sida) i l'abandonament de menors.

Principals formes de desigualtat

Desigualtats:

  • La manca d'uns sistemes socials que assegurin a tota la població l'accés a uns serveis mínims fa que en alguns països, tot i ser molt rics, hi hagi bosses de pobresa.
  • El repartiment poc equitatiu de la renda entre diferents classes socials fa que, en un mateix país, trobem sectors de població que tenen un nivell de vida comparable al dels estats més rics del món, i d'altres que amb prou feines arriben a tenir el nivell de vida corresponent als països pobres.
  • Jerarquització de les funcions socials a favor de l'home en moltes societats.
  • Desigualtat entre les zones rurals i urbanes en l'accés de la població als serveis (sanitaris, aigua potable...).

Indicadors socioeconòmics i pobresa

Els indicadors socioeconòmics són un conjunt de dades mitjançant les quals podem tenir una visió ràpida de quina és la situació social i econòmica dels habitants d'una àrea determinada. Els més habituals són el producte nacional brut (PNB), el producte interior brut (PIB), l'índex de desenvolupament humà (IDH), etc.

Necessitats bàsiques i pobresa absoluta

Necessitats bàsiques (si no estan cobertes, es pot parlar de pobresa absoluta): l'alimentació insuficient, insuficient higiene i salut, manca d'equipament personal de vestit, manca d'habitatge sòlid amb els serveis d'aigua potable, sanejament i electricitat, manca d'accés a l'educació bàsica, manca d'accés al transport públic o altres serveis de comunicació, i manca de mecanismes familiars o socials per afrontar situacions com la vellesa, una malaltia, un atur crònic, etc.

El concepte de preu just

Es considera un preu just el valor que cobreix els costos de producció i les necessitats bàsiques dels productors.

Descargar

PDF Word HTML