Les regions europees: subsidiarietat, NUTS i polítiques regionals
Les regions europees: entre la subsidiarietat i la cohesió
Els diversos territoris que formen els estats europeus van voler participar també en la presa de decisions i reclamaren l'aplicació del principi de subsidiarietat. Gràcies a això s'ha produït una certa regionalització del poder.
El Comitè de les Regions
Amb el Tractat de la Unió Europea, el principi de subsidiarietat es considera un element bàsic en la política de la UE i es va crear el Comitè de les Regions (CDR), un òrgan consultiupel que fa a les polítiques regionals. El CDR vetlla pel compliment del principi de subsidiarietat i organitza els seus treballs en sis comissions que examinen propostes sobre cohesió territorial, medi ambient, polítiques socials...
Què és una regió europea?
La Unió Europea considera que una regió europea és un territori amb una dinàmica demogràfica i econòmica i uns trets geogràfics comuns, delimitat amb una finalitat administrativa i estadística.
Les unitats territorials estadístiques (NUTS)
Amb la intenció d'harmonitzar aquesta diversitat de divisions territorials, l'Eurostat estableix la nomenclatura d'unitats territorials estadístiques (NUTS), que s'organitzen en tres nivells:
- NUTS 1: són les grans regions comunitàries europees. Són les de dimensió més gran i sovint corresponen a les principals àrees de planificació econòmica. Agrupen diverses regions de jerarquia inferior (NUTS 2). Hi ha 97 NUTS 1.
- NUTS 2: són les unitats administratives de base (UAB) i són les més utilitzades. Suposen el nivell fonamental per a l'anàlisi de situacions i la presa de decisions a l'hora d'executar la política regional de la UE. Hi ha 271 NUTS 2.
- NUTS 3: són les divisions territorials de nivell jeràrquic immediatament inferior a les regions. Hi ha 1.303 NUTS 3.
Posteriorment, la UE va crear les unitats administratives locals (LAU). Les LAU 2 corresponen als municipis. A l'Estat espanyol, els NUTS 3 corresponen a les províncies i els NUTS 2 a les comunitats autònomes.
Tipus especials de regions
Dins la UE es consideren dos tipus especials de regions:
- Regions ultraperifèriques: formades per regions molt allunyades d'Europa però que depenen d'estats europeus. En formen part els 4 departaments francesos d'ultramar, les Illes Canàries i Madeira. Es caracteritzen per la insularitat i per la gran distància que les separa de la zona de la UE, cosa que els comporta problemes, però per compensar-los tenen un règim singular i específic que els facilita l'accés als avantatges del mercat interior europeu.
- Regions transfrontereres o eurorregions: integrades per regions que depenen de diferents estats de la UE i que fan frontera. Hi ha 109 a la UE.
Polítiques regionals i desigualtats
Hi ha grans diferències entre els diversos estats: si es comparen el desenvolupament dels països fundadors de la CE i el dels països que s'hi han incorporat darrerament, també hi ha divergències entre regions d'un mateix estat. Per ajudar les regions menys afavorides i reduir-ne les desigualtats, la UE ha establert dos tipus de mecanismes financers: els fons estructurals i el fons de cohesió. Reben aquests ajuts les regions amb una renda que no arriba al 75% de la mitjana europea.
Existeixen dos fons estructurals:
- Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER): concedeix ajuts econòmics per a la construcció d'infraestructures i la realització d'inversions productives que generin ocupació i donin beneficis a les empreses.
- Fons Social Europeu (FSE): es dedica a finançar activitats de formació que facilitin la inserció laboral dels treballadors aturats i dels sectors més desafavorits de la societat.
El Fons de Cohesió (FC) està destinat a aquells estats amb un PIB per càpita inferior al 90% de la mitjana comunitària i finança projectes d'infraestructures relacionats amb el medi ambient i els transports.
Objectius per al període 2007-2013
Per als anys 2007-2013, la Unió Europea es va marcar tres grans objectius:
- Convergència: es promou el creixement i l'ocupació per tal d'accelerar la convergència de les regions i dels estats menys desenvolupats.
- Competitivitat regional i ocupació: es busca la promoció de la innovació i de l'esperit emprenedor, la protecció del medi ambient i el desenvolupament dels mercats laborals.
- Cooperació territorial europea: es vol reforçar la cooperació transfronterera, interregional i interestatal.
Evolució de la Unió Europea
- 1958: França, la República Federal d'Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i Itàlia.
- 1973: Regne Unit, Dinamarca i Irlanda.
- 1981: Grècia.
- 1985: Groenlàndia se n'retira.
- 1986: Espanya i Portugal.
- 1990: República Democràtica d'Alemanya.
- 1995: Àustria, Suècia i Finlàndia.
- 2004: Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta i Xipre.
- 2007: Bulgària i Romania.
Propers ingressos previstos: Croàcia, Islàndia, Turquia, Macedònia del Nord, Montenegro i Sèrbia.