La Guerra Freda (1945-1991): Causes, Fases i Final del Conflicte

Ciencias sociales13,47 KB

La Guerra Freda (1945-1991)

Concepte i context general: Característiques: la Guerra Freda va ser el sistema de relacions internacionals que es va establir entre 1945 i 1991. Durant aquest temps, el món es va dividir en dos blocs antagònics: un encapçalat pels Estats Units i l'altre per la Unió Soviètica, configurant un sistema bipolar.

Els dos blocs

a) Bloc occidental: defensava un sistema polític democràtic, una economia capitalista, una ideologia liberal i una societat de classes mitjanes.

b) Bloc comunista: defensava un sistema polític totalitari, una economia planificada, una ideologia marxista i una societat sense classes mitjanes.

Mitjans d'enfrontament

Les dues superpotències van intentar mantenir la seguretat i ampliar les zones d'influència utilitzant tots els mitjans disponibles, fora del conflicte bèl·lic directe:

a) Cursa d'armaments.

b) Propaganda ideològica i propaganda de cohesió positiva.

c) L'espionatge.

d) Pressions polítiques i econòmiques, tant sobre estats aliats com sobre el bloc enemic.

e) Guerra localitzada en territoris perifèrics.

L'ONU va quedar lligada als interessos de les dues grans potències.

Final de la cooperació entre aliats

1. La Segona Guerra Mundial va accelerar el declivi d'Europa.

2. Consolidació dels Estats Units i de la Unió Soviètica com a líders mundials.

Final de la Guerra Freda

1. A mitjans de la dècada de 1980, la política nord-americana, patrocinada pel president Reagan, es va enfrontar a una situació de debilitat de la URSS:

a) Grans despeses militars.

b) Estancament de la producció.

c) Forta crisi econòmica.

d) Guerra d'Afganistan.

2. Va créixer un fort sentiment de rebuig cap al comunisme, que va esclatar quan el sistema no va donar primeres mostres de felicitat (refrec de l'economia planificada).

Govern de Gorbatxov a la Unió Soviètica

1. Arribada al poder l'any 1985 de Gorbatxov, que va canviar radicalment la política internacional soviètica.

2. Aturar la cursa d'armaments i reduir l'enorme despesa militar, que repercutia molt desfavorablement sobre l'economia soviètica.

3. La URSS va retirar les tropes d'Afganistan i va posar en marxa una obertura política i econòmica a la Unió Soviètica i a l'Europa de l'Est.

Revolucions democràtiques al bloc comunista

1. El 1989, l'Europa oriental va viure onades de manifestacions públiques i d'insurreccions pacífiques que van donar lloc a revolucions democràtiques.

2. Caiguda del Mur de Berlín el 1989 i unificació d'Alemanya el 1990.

3. Moviment democràtic estès per tot el bloc comunista. Al maig de 1989, estudiants xinesos van començar una protesta a favor de la democràcia que es va materialitzar en l'ocupació de la plaça de Tiananmen.

Acord de pau i desaparició del bloc comunista

1. El 1989, George Bush (president nord-americà) i Gorbatxov es van reunir en la cimera de Malta i van proclamar oficialment l'inici d'una nova era (derrota/rendició de la Unió Soviètica).

2. El 1991 es va dissoldre el Pacte de Varsòvia i es va desintegrar la Unió Soviètica.

3. Fi política dels blocs i els Estats Units es van convertir en la primera potència del planeta.

Màxima tensió (1948-1953)

Divisió econòmica d'Europa

1. Pla Marshall:

a) George Marshall va proposar una generosa ajuda que va rebre el nom de Pla Marshall.

b) Països beneficiats: Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya occidental (sortint de la Primera Postguerra Mundial: donar ajuda, préstecs i crèdits).

c) Els Estats Units perseguien dos objectius.

d) Mantenir el nivell de vida d'EUA.

e) Allunyar el perill revolucionari.

f) Evitar la crisi de sobreproducció.

2. COMECON:

a) L'ajuda nord-americana no va arribar a Europa oriental.

b) Stalin va rebutjar les condicions.

c) Va crear el Consell d'Assistència Econòmica Mútua (COMECON).

d) Objectiu: coordinar les polítiques econòmiques dels països d'Europa oriental.

Crisi de Berlín

1. Alemanya dividida en quatre zones, cadascuna administrada per un país aliat: Estats Units, Regne Unit, França i URSS.

2. El 1948 es va celebrar la Conferència de Londres, on Estats Units, Regne Unit, França i Benelux van acordar la unificació d'Alemanya en un sol estat, la República Federal d'Alemanya.

3. Stalin va ordenar el bloqueig terrestre de Berlín.

4. Els Estats Units van resoldre la situació amb la creació d'un pont aeri que va aconseguir abastir la ciutat durant el bloqueig.

Creació de blocs militars

1. El bloc occidental va constituir el 1949 l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN).

2. El primer objectiu militar de la Unió Soviètica va ser desenvolupar armament nuclear, cosa que va aconseguir el 1949.

3. El 1955 va signar un tractat d'amistat, cooperació i assistència mútua, conegut com a Pacte de Varsòvia.

Ampliació dels blocs

1. La tensió internacional es va estendre a Àsia per la pressió que van exercir les dues superpotències per ampliar la zona de domini pròpia i restringir la contrària.

Triomf del comunisme a la Xina:

1. El país estava en guerra civil des del final de la Segona Guerra Mundial.

2. El 1949 el Partit Comunista Xinès va prendre el poder i el secretari general Mao Zedong va proclamar la República Popular de la Xina.

Guerra de Corea:

1. Corea era part de l'Imperi japonès abans de la Segona Guerra Mundial. Després de la derrota japonesa de 1945 va quedar dividida en dos estats: la Unió Soviètica (nord) i Corea del Sud.

2. El juny de 1950, les tropes del nord van envair el sud i van conquerir amb facilitat tot el territori. Els Estats Units van reaccionar immediatament i van aconseguir una resolució de condemna del Consell de Seguretat.

3. La contraofensiva nord-americana, dirigida pel general MacArthur, va impulsar Mao Zedong a ajudar militarment el règim nord-coreà.

4. El general MacArthur va proposar un bombardeig nuclear sobre la Xina i, per aquest motiu, va ser cessat immediatament del seu comandament.

5. Recórrer a l'arma nuclear va conduir a la signatura de l'armistici de 1953, que confirmava la situació que hi havia a l'inici del conflicte. Prop d'un milió i mig de persones van morir per no res.

Coexistència pacífica (1954-1975)

1. El 1953 va començar el relleu de les dues grans superpotències. Eisenhower va assumir la presidència dels Estats Units, i aquell mateix any va morir Stalin, succeït tres anys més tard per Nikita Khrusxov. Es va iniciar el desglaç de les relacions entre totes dues potències.

2. Alguns països del Tercer Món van expressar la seva voluntat de no entrar en la política de blocs.

3. Dins dels blocs hi va haver conflictes i moviments interns que van posar en risc la seva cohesió.

4. Aquesta nova etapa en les relacions entre els dos blocs es va anomenar coexistència pacífica. Les crisis anaven seguides de converses i reunions dels líders respectius amb l'objectiu de promoure l'acostament polític i establir acords en diversos camps.

Crisi de Cuba (dictadura comunista)

1. El 1959 una guerrilla liderada per Fidel Castro va arribar al poder i el nou règim va ser vist com una amenaça per als interessos occidentals (EUA).

2. El 1961 els EUA van promoure la invasió de Cuba per Bahía de Cochinos, protagonitzada per exiliats cubans dirigits per la CIA. La invasió va fracassar rotundament. La resposta de Castro va ser demanar ajuda militar i protecció a la Unió Soviètica.

3. El 1962 es va desfermar el conflicte més greu: avions espia dels EUA van detectar la presència a Cuba de rampes de míssils nuclears. John F. Kennedy va exigir la retirada. Khrusxov va ordenar la retirada dels vaixells i el desmantellament de les rampes de míssils.

Guerra del Vietnam

1. La península d'Indoxina havia estat colònia francesa.

2. França es va retirar després d'una dura guerra que va ser derrotada. Els acords van deixar el Vietnam dividit en dos estats.

3. Al Vietnam del Sud hi havia una guerrilla comunista. Els EUA van decidir ajudar el règim del Vietnam del Sud.

4. Els EUA van iniciar una intervenció armada directa el 1964, que va superar els 500.000 efectius el 1968. Hi va haver un augment continuat de tropes, superioritat tecnològica i bombardejos massius.

5. El 1968 el Vietcong va llançar una ofensiva (organització comunista de guerrilla).

6. El 1969, Richard Nixon va assumir la presidència dels EUA amb la promesa de posar fi a la guerra.

7. L'abril de 1975 les tropes del Vietcong i del Vietnam del Nord van prendre Saigon (capital del Vietnam del Sud).

Vocabulari

Economia planificada: sistema econòmic en què l'Estat regula el procés de producció i distribució de béns.

Subversió: conjunt de moviments clandestins l'objectiu dels quals és desestabilitzar el sistema polític d'un país.

Sistema bipolar: sistema internacional de 1945 a 1989 en què existeixen dues grans potències que dominen les relacions i les ideologies predominants al món.

Superpotència: estat amb una posició d'indiscutible lideratge en el sistema internacional i amb la capacitat i els mitjans per tenir influència en els esdeveniments i en els projectes de poder a escala global. Una superpotència se situa un pas per davant de la resta de grans potències.

Doctrina Truman: establia que els EUA podien donar suport a persones lliures que estiguessin resistint intents de domini per minories armades o per pressions exteriors. Aquestes directrius van acabar generant una forta tendència anticomunista, donat el context històric, fins al punt d'un fanatisme que perseguia qualsevol moviment dins el marc de l'esquerra política.

Doctrina Jdànov: doctrina cultural soviètica desenvolupada pel secretari del Comitè Central, Andrei Jdànov, el 1946. Proposava que el món estava dividit en dos camps: l'imperialista (EUA) i el democràtic (Unió Soviètica).

Acords SALT I: es van signar al final de cadascuna de les negociacions entre els Estats Units i la URSS per limitar les armes nuclears estratègiques i frenar la cursa d'armaments.

Moviment dels Països No Alineats: organització internacional que agrupava 118 estats el 2008, que es defineixen com a "no alineats ni amb ni contra cap gran potència mundial".

Doctrina de represàlia massiva: doctrina militar geoestratègica i estratègia nuclear per la qual un estat es compromet a respondre a l'enemic de manera molt més contundent en cas d'atac. Posava l'èmfasi en l'ús dissuasiu d'armes nuclears i en la intervenció en qualsevol conflicte, en qualsevol part del món on s'observés influència soviètica.

Telèfon vermell: línia de comunicació directa establerta entre els EUA i la Unió Soviètica després que la crisi dels míssils de Cuba portés el món al límit de la Tercera Guerra Mundial el 1962.

Efecte dòmino: un petit canvi provoca un canvi similar al seu costat, que després en provoca un altre de semblant, i així successivament en una seqüència lineal.

Ostpolitik: esforç realitzat per Willy Brandt per normalitzar les relacions amb les nacions de l'Europa de l'Est, incloent-hi l'Alemanya Oriental.

Xiisme: sector minoritari de l'islam (10%) enfrontat al sector majoritari o sunnita.

Descargar

PDF Word HTML