Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1931 i 1932: Història i Context
Enuria: el Govern Provisional de la Generalitat va convocar la primera assemblea de representants dels ajuntaments. Aquesta va designar la ponència encarregada de redactar un projecte d'Estatut d'Autonomia per a Catalunya.
En el preàmbul de l'Estatut, Catalunya era definida com a «Estat autònom dins la República Espanyola», i es defensava l'estructuració de l'Estat espanyol com a «federació de tots els pobles ibèrics».
El català era considerat la llengua oficial de Catalunya, i el castellà en les relacions amb el Govern de la República.
Pel que fa a les atribucions, la Generalitat assumiria competències exclusives en l'ensenyament, la cultura, la regulació del dret civil, els tribunals de justícia, les obres públiques, la sanitat, l'agricultura, el règim municipal i l'ordenació territorial, així com en la policia i l'ordre públic.
L'Estatut preveia el procediment per a la incorporació de nous territoris. Els ingressos per poder finançar els serveis a transferir, la Generalitat disposaria dels impostos directes.
Un cop aprovat per la Diputació Provisional, el projecte d'Estatut de Núria va ser sotmès en primer lloc a votació pels ajuntaments. El projecte d'Estatut va ser aprovat pel 99,4% dels votants.
1932: fins que les Corts espanyoles no van donar el vistiplau a la nova Constitució republicana, no es va poder presentar l'Estatut a Madrid.
Al maig de 1932 es va començar a debatre el text a les Corts. El projecte va rebre atacs. Després de moltes discussions, el cop d'Estat del general Sanjurjo (10 d'agost de 1932), dirigit contra el procés autonòmic català, va provocar que s'acceleressin els tràmits. Els republicans van decidir tancar files i evitar enfrontaments amb els partits nacionalistes.
L'Estatut va ser aprovat per les Corts el 9 de setembre de 1932, després del debat i la negociació parlamentàries, i va tenir retallades importants. El preàmbul de l'Estatut de Núria havia desaparegut, i es definia Catalunya com a «regió autònoma dins de l'Estat espanyol». La llengua castellana passava a ser cooficial amb la catalana, i es prohibia la possibilitat de constituir federacions de regions autònomes.
Els recursos financers eren molt reduïts i la quantitat depenia del Govern central, ja que se li assignava una part dels impostos directes i un percentatge, que decidia l'Estat, dels impostos no cedits.
Les competències que recollia l'Estatut aprovat per les Corts també eren limitades. Pel que fa a l'ensenyament, l'Estat conservava el control dels centres que ja existien, però la Generalitat en va crear més. Les competències autonòmiques incloïen el règim local, les obres públiques, la sanitat, les cooperatives i la legislació en serveis agraris. L'Estat es reservava la capacitat legislativa en agricultura, aigua, obres públiques d'interès general, seguretat social, assegurances, radiodifusió i premsa.