El règim franquista: origen, estructura i repressió

Ciencias sociales2,99 KB

Un cop acabada la guerra civil, Franco va incrementar el seu poder. Inicialment, l'organització i la simbologia del règim franquista es basaven en el nazisme alemany i en el feixisme italià.

Un poder personal i indiscutit

El lideratge del dictador era indiscutit, i qualsevol càrrec de l'Estat li havia de jurar fidelitat. Franco era cap d'Estat, cap de govern, cap de l'únic partit polític i generalíssim de l'exèrcit.

Hi havia un únic partit, la Falange Española Tradicionalista i de les JONS, l'única organització sindical permesa i l'única associació encarregada d'enquadrar tota la joventut durant aquests anys.

La separació de poders inexistent

La separació i independència de poders no existia: l'executiu dominava sobre els altres dos. El poder legislatiu tenia escassíssimes atribucions, ja que era un simple òrgan deliberant que aprovava les lleis i estava format per procuradors addictes al règim.

Suports socials del franquisme

Des del punt de vista social, el franquisme va tenir des del primer moment l'adhesió de tots els sectors conservadors de la societat espanyola que s'havien oposat a les reformes que la República havia intentat introduir.

La pagesia de Navarra i Castella va constituir des del començament un fre puntual al règim, mentre que sempre va ser fallida la implantació del franquisme en els nuclis industrials, especialment Catalunya i el País Basc.

Els grans terratinents, la burgesia industrial i financera, un sector important de les classes mitjanes urbanes i l'exèrcit constituïen el fonament sociològic del règim franquista. També va ser important el suport incondicional de l'Església catòlica, amb algunes excepcions: part del clergat basc es va mantenir allunyat del règim, i a Catalunya alguns personalitats de l'Església van criticar la dictadura per la repressió indiscriminada que exercia contra els opositors polítics i la cultura de les nacionalitats.

Un estat repressiu

Tots els partits polítics, sindicats i qualsevol associació que defensés postulats polítics, econòmics, culturals o socials diferents als que volia el règim van ser prohibits i perseguits.

La repressió es va dirigir a tots els grups que havien lluitat contra l'exèrcit franquista, però va afectar també totes aquelles persones que havien tingut una trajectòria professional o social que no era compatible amb la ideologia del nou règim. Els més perseguits van ser els republicans, comunistes, socialistes, anarquistes i separatistes.

El règim es va dotar de mecanismes jurídics com la Llei de repressió de la maçoneria i el comunisme. Milers de persones van ser depurades, van anar a la presó o van perdre la vida.

La repressió es va donar a tots els nivells, però els funcionaris i l'ensenyament en tots els seus graus van ser dos àmbits molt afectats.

Descargar

PDF Word HTML