Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Bachillerato y Selectividad

L'imperialisme i el colonialisme: causes, tipus de colònies i repartiment d'Àfrica

Ciencias socialesActualizado el 12,46 KB

1. Què s’entén per Imperialisme?

L'imperialisme va ser el domini d'unes nacions sobre unes altres, on els Estats industrialitzats volien el domini territorial d'Àsia, Àfrica i Oceania. L'imperialisme es va donar entre mitjan del segle XIX i el 1914.

2. Què va motivar a les potències europees a conquerir territoris fora d’Europa? Quines van ser les causes del colonialisme?

Perquè volien el domini del món a partir del segle 1880. Les causes van ser:

  • Econòmiques: Volien vendre excedents industrials, comprar matèries primeres i productes colonials, invertir capital i trobar mà d'obra barata.
  • Demogràfiques: La població va créixer molt i moltes persones van haver de buscar treball en països extraeuropeus, perquè tenien expectatives
...
Continuar leyendo "L'imperialisme i el colonialisme: causes, tipus de colònies i repartiment d'Àfrica" »

Contrato social: Hobbes, Locke, Rousseau y la teoría de la justicia de Rawls

Ciencias socialesActualizado el 5,09 KB

El Contrato Social Clásico: Hobbes, Locke y Rousseau

A continuación, se presenta una comparación de las posturas de los principales filósofos contractualistas respecto al estado de naturaleza, el pacto social, el rol del Estado y la forma de gobierno resultante.

FilósofoEstado de NaturalezaPacto o ContratoRol del EstadoForma de Gobierno
Hobbes
  • Egoísmo natural
  • Guerra de todos contra todos
  • Libertad y derechos ilimitados
Cesión incondicional de los derechos al soberano de manera irreversible.El Estado se convierte en garante del pacto, el orden y la seguridad.
  • Monarquía absoluta
  • Estado absolutista
Locke
  • Cada uno es libre y goza de los frutos de su trabajo.
  • Derechos naturales: vida, libertad y propiedad.

Cesión condicionada de los derechos al soberano

...
Continuar leyendo "Contrato social: Hobbes, Locke, Rousseau y la teoría de la justicia de Rawls" »

Natalitat, mortalitat i creixement natural a Espanya: fórmules i evolució

Ciencias socialesActualizado el 4,77 KB

Natalitat, mortalitat i creixement natural

Fórmules:

  • Natalitat: (naixements * 1000) / Població total = %
    • Alta: >30‰
    • Baixa: <20‰
  • Fecunditat: (naixements * 1000) / (dones entre 15 i 49 anys) = %
    • Alta: >150‰
    • Baixa: <75‰
  • Índex sintètic de fecunditat: fills/dona
    • Alt: >3,5
    • Baix: <2
  • Mortalitat: (defuncions * 1000) / Població total = %
    • Alta: >15‰
    • Baixa: <10‰
  • Mortalitat infantil: (defuncions infantils * 1000) / naixements = %
    • Alta: >50‰
    • Baixa: <25‰
  • Esperança de vida: Suma d'anys viscuts per la població / Població total
    • Alta: >70 anys
    • Baixa: <60 anys
  • Creixement natural: Naixements - Defuncions (en xifres absolutes)
  • Creixement natural (percentatge): Taxa de natalitat - Taxa de mortalitat
    • Alt: >20‰
    • Baix: <10‰
    • Negatiu:
...
Continuar leyendo "Natalitat, mortalitat i creixement natural a Espanya: fórmules i evolució" »

Fundamentos del conocimiento científico: origen, características y componentes

Ciencias socialesActualizado el 3,72 KB

1. Origen y Evolución del Pensamiento Científico

1.1 Origen de la Ciencia

La ciencia surgió cuando el ser humano tuvo la necesidad de integrar fenómenos naturales a sistemas ordenados y coherentes. Esto se relaciona con la transición del Mito al Logos, respondiendo a la idea de que la naturaleza se rige por leyes y debe precederse ateniéndose a un orden inteligible (cosmos frente a caos, orden frente a desorden).

Existe un largo periodo en que la ciencia y la filosofía recorren un camino en común, pues ambas responden a una actitud crítica ante la realidad. La ciencia se independiza de la filosofía en la época de la Revolución Científica (siglos XVI y XVII), con figuras clave como Kepler, Copérnico, Galileo, Newton o Brahe.

1.2 Características

...
Continuar leyendo "Fundamentos del conocimiento científico: origen, características y componentes" »

Institucions socials: família, treball i política

Ciencias socialesActualizado el 5,45 KB

Els Grups i les Institucions Socials

La societat, per satisfer les seves necessitats, s'ha organitzat en institucions. Una institució és una categoria social que marca una colla de pautes de conducta, un seguit de normes que afecten un grup de persones amb objectius comuns. Les institucions faciliten l'estabilitat de la societat, simplifiquen les conductes i les relacions entre les persones, controlen les conductes i n'eviten les desviacions, i resolen millor la finalitat per la qual han estat creades. També tenen inconvenients. Les institucions més generalitzades en totes les societats són la familiar, la laboral i la política.

La Institució Familiar

La institució familiar té com a finalitat la reproducció, la socialització anomenada...

Continuar leyendo "Institucions socials: família, treball i política" »

Cultura, etnocentrismo, relativismo cultural y alienación del trabajo

Ciencias socialesActualizado el 3,16 KB

¿Qué es la cultura?

Mediante la socialización los seres humanos se convierten en miembros de una cultura específica. El concepto de cultura hace referencia a las creencias, normas, valores, expectativas y tradiciones propias de una sociedad. La incorporación de aprendizajes culturales nos convierte en seres plenamente humanos, porque nos permite relacionarnos con los demás y formar parte activa de nuestro grupo social.

Elementos de la cultura

  • Ideas
  • Normas
  • Instituciones
  • Objetos
  • Técnicas

Etnocentrismo y relativismo cultural

La visión etnocéntrica juzga los rasgos y costumbres de las otras sociedades desde el punto de vista de la cultura propia. Sin embargo, todas las culturas son sociales y aprendidas, por lo que ninguna de ellas puede considerarse...

Continuar leyendo "Cultura, etnocentrismo, relativismo cultural y alienación del trabajo" »

Revolucions liberals del segle XIX: revoltes de 1820, 1830 i independència de Grècia

Ciencias socialesActualizado el 4,5 KB

La Crisi de l'Absolutisme: Les Revoltes de 1820

Font escrita:

  1. 1820: El coronel del Riego es pronuncia a Cabezas de San Juan contra l'absolutisme de Ferran VII.
  2. Riego comandava unes tropes que s'havien d'embarcar per lluitar a Amèrica. La passivitat de l’exèrcit reial i el suport dels liberals a les ciutats, després de tres mesos de lluita i confusió, van forçar Ferran VII a jurar la Constitució de 1812 i a reimplantar el règim liberal (Trienni Liberal).

  3. Totes aquestes revoltes van acabar fracassant a causa de la intervenció de la Santa Aliança. A Espanya, un exèrcit enviat des de França (els Cent Mil Fills de Sant Lluís) va reinstaurar el règim absolutista de Ferran VII.

Iconografia: La Revolució de 1830 a França

  1. Pintura: La llibertat
...
Continuar leyendo "Revolucions liberals del segle XIX: revoltes de 1820, 1830 i independència de Grècia" »

Conceptos clave de ciencias sociales, método científico e interdisciplinariedad

Ciencias socialesActualizado el 4,55 KB

Nociones

Ciencia: sistema organizado de conocimientos y métodos (observación y experimentos) — principios explicativos.

*Los conocimientos no siempre son científicos.

Método científico

Método científico: observación (objeto de estudio), hipótesis (ideas), experimentación (comprobar o refutar), teoría (hipótesis probable), conclusiones.

Se basa en empirismo, medición y razón.

Ciencias Sociales

Ciencias sociales (CC.SS.): estudian el comportamiento y las actividades humanas (interacción y colectividad) — objeto = sujeto.

Fines s. XVIII - comienzos s. XIX: pensamiento ilustrado (razón).

Literatura científica social: revistas, universidades y centros de investigación.

Economía, Sociología, Antropología y Psicología (disciplinas...

Continuar leyendo "Conceptos clave de ciencias sociales, método científico e interdisciplinariedad" »

Ciutadania i Estat: evolució i conceptes clau de la política

Ciencias socialesActualizado el 4,2 KB

Ciutadania

El concepte com a tal prové del llatí, però el significat de la paraula prové de Grècia, que fa referència al conjunt dels ciutadans com a societat. La ciutadania era la que participava en les decisions de govern a l'Àgora.

Àgora

Lloc de reunió dels ciutadans on els capaços de decidir, fent ús de la raó, prenien decisions pel bé de la polis. També es feia ús de la estreta relació entre l'ètica i la política de l'època clàssica, perquè una bona moral i un bon disseny estructural de la societat afavorien a la comunitat.

Ciutadà

És una persona que pertany a una comunitat política, amb residència permanent i amb uns drets i deures reconeguts, com la participació indirecta o directa.

Assemblees

Tenien lloc a l'Àgora...

Continuar leyendo "Ciutadania i Estat: evolució i conceptes clau de la política" »

Komunikazio estrategiak: bozeramaileen trebakuntza, erretorika eta krisialdien kudeaketa

Ciencias socialesActualizado el 10,11 KB

Komunikazio Kabinetearen Funtzioak eta Eragina

Kabineteak informazio iturri espezializatu, aktibo, antolatu eta egonkorrak dira. Erakundeen eta pertsona publikoen barne eta kanpo komunikazioak bideratzen dituzte, irudi positiboa zabalduz eta iritzi publikoan eragina izateko asmoz. Hori lortzeko, eraginkortasuna eta etika uztartu behar dira, eta globaltasuna kontuan hartu.

Komunikazio Kabinetearen Organigrama

  • Komunikazio arduraduna (DIRCOM) - Bozeramailea: Komunikazio estrategia osoaren arduraduna.
  • Barne Komunikazioa: Parte-hartzea sustatu, barne buletinak sortu eta barne prestakuntza kudeatu.
  • Dokumentazio, Analisi eta Ikerketa Saila: Informazioa bildu, aztertu eta ikerketak burutu.
  • Kanpo Komunikazioa:
    • Hedabideekiko harremanak.
    • Gizarte harremanak.
    • Marketina
...
Continuar leyendo "Komunikazio estrategiak: bozeramaileen trebakuntza, erretorika eta krisialdien kudeaketa" »