Qui va ser Riego i què va fer el 1820?

El coronel Riego es va pronunciar a Cabezas de San Juan contra l'absolutisme de Ferran VII. Després de tres mesos de lluita, el rei va haver de jurar la Constitució de 1812.

Quin va ser el resultat final de la Revolució de 1830 a França?

La burgesia va ocupar París i els Borbons van ser expulsats. Va ser nomenat rei Lluís Felip d'Orléans.

Quines van ser les principals limitacions del Domestic System?

No es podia controlar la feina dels treballadors i la productivitat i la qualitat eren molt baixes. A més, el transport de les matèries primeres encarien el cost de producció.

Revolucions liberals del segle XIX: revoltes de 1820, 1830 i independència de Grècia

Resumen

El document repassa les revoltes liberals de 1820 a Espanya i la Revolució de 1830 a França, així com el procés d'independència de Grècia (1821-1830). També recull la Revolució Demogràfica i Agrícola i els sistemes de producció preindustrials, com el Domestic System. Permet entendre les causes, el desenvolupament i les conseqüències d'aquests processos.

Puntos clave

El 1820 Riego es va pronunciar contra l'absolutisme de Ferran VII, que va haver de jurar la Constitució de 1812 i restaurar el Trienni Liberal.
La Santa Aliança va intervenir i els Cent Mil Fills de Sant Lluís van reinstaurar l'absolutisme a Espanya.
Les Ordinances de Saint-Cloud de Carles X van provocar la Revolució de 1830, que va expulsar els Borbons i va portar al tron Lluís Felip d'Orléans.
La independència de Grècia es va ratificar amb el Tractat d'Adrianòpolis, i el nou rei va ser Otó I.
La Revolució Agrícola es basava en la fi del sistema senyorial, els tancaments de parcel·les (Enclosure), el sistema Norfolk i l'ús del guano.
El Domestic System consistia en què un comerciant aportava matèries primeres al pagès, que les treballava a casa i cobrava per peça.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

La Crisi de l'Absolutisme: Les Revoltes de 1820

Font escrita:

1820: El coronel del Riego es pronuncia a Cabezas de San Juan contra l'absolutisme de Ferran VII.
Riego comandava unes tropes que s'havien d'embarcar per lluitar a Amèrica. La passivitat de l’exèrcit reial i el suport dels liberals a les ciutats, després de tres mesos de lluita i confusió, van forçar Ferran VII a jurar la Constitució de 1812 i a reimplantar el règim liberal (Trienni Liberal).
Totes aquestes revoltes van acabar fracassant a causa de la intervenció de la Santa Aliança. A Espanya, un exèrcit enviat des de França (els Cent Mil Fills de Sant Lluís) va reinstaurar el règim absolutista de Ferran VII.

Iconografia: La Revolució de 1830 a França

Pintura: La llibertat guiant el poble, de Delacroix.
Personatges clau:
- Obrer
- Burgès
- Marianne (al·legoria de la Llibertat)
- Estudiant
Context: Revolta de 1830. Carles X, recolzat per la Santa Aliança, va signar les Ordinances de Saint-Cloud, que:
- Dissolien el Parlament.
- Suprimien la llibertat de premsa.
- Excloïen del cens electoral comerciants i industrials.
Aquesta acció va eliminar la Carta Atorgada. La burgesia es va armar i va ocupar París, resultant en l'expulsió dels Borbons i el nomenament de Lluís Felip d'Orléans.

La Independència de Grècia (1821-1830)

Durant el segle XVIII, els Balcans estaven sota domini turc otomà. El 1821, l'arquebisbe Germanós de Patras va fer una crida a la guerra santa contra els turcs.

El soldà turc va demanar ajuda al seu vassall Mehmet Alí d’Egipte, que va enviar el seu fill Ibrahim Bajà a Grècia per sufocar les revoltes. Tot i que el Peloponès i Atenes van quedar sota control turc, la intervenció de les tres grans potències (Rússia, França i Gran Bretanya) va ser decisiva, derrotant els turcs a la batalla de Navarino.

Finalment, es va signar el Tractat d’Adrianòpolis, que ratificava la independència de Grècia. El nou rei va ser Otó I.

La Revolució Demogràfica i Agrícola

Revolució Demogràfica

Aquesta revolució es reflecteix en una gràfica lineal múltiple que mostra el creixement de la població, principalment degut a la davallada de la mortalitat i al manteniment de la natalitat.

Revolució Agrícola

Aquest procés es basa en les lleis que posen fi al sistema senyorial de la terra, convertint les finques infrautilitzades en propietat privada. Les principals innovacions van ser:

Sistema Enclosure: Les parcel·les es tanquen i es concentren per millorar-ne el rendiment.
Sistema Norfolk: Suspensió del guaret mitjançant la rotació de cultius amb plantes farratgeres.
Mecanització: Introducció de noves eines, com l’arada de Rotherham i la sembradora de Jethro Tull.
Fertilitzants: Utilització del guano (fertilitzant d'aus marines), que va permetre baixar el preu i comercialitzar-lo de manera general.
Nous Cultius: Introducció de la patata o el blat de moro (Blat de les Índies), cultius més rendibles i productius.

Sistemes de Producció Preindustrials

Iconografia: Domestic System vs. Factory System

L'augment de la població va significar un augment de la demanda de béns de consum, a la qual el sistema gremial no podia donar resposta. Això va impulsar el Domestic System (o Putting-out System).

El Domestic System

Consisteix en el fet que un comerciant aporta matèries primeres i eines al pagès. Aquest aprofita la temporada baixa, quan està inactiu, per treballar i confeccionar peces. El comerciant torna posteriorment i paga per peça produïda.

Avantatges i Inconvenients

Avantatges:

Es desenvolupa dins de l'àmbit rural i escapa del control dels gremis.
Els pagesos complementen la seva feina amb un treball pagat que augmenta els seus ingressos.

Inconvenients:

No es pot controlar la feina dels treballadors.
Productivitat molt baixa i baixa qualitat.
El transport de les matèries primeres i productes encaria el cost de producció.