Grups i Institucions: Família, Treball i Política

Els Grups i les Institucions Socials

La societat, per satisfer les seves necessitats, s'ha organitzat en institucions. Una institució és una categoria social que marca una colla de pautes de conducta, un seguit de normes que afecten un grup de persones amb objectius comuns. Les institucions faciliten l'estabilitat de la societat, simplifiquen les conductes i les relacions entre les persones, controlen les conductes i n'eviten les desviacions, i resolen millor la finalitat per la qual han estat creades. També tenen inconvenients. Les institucions més generalitzades en totes les societats són la familiar, la laboral i la política.

La Institució Familiar

La institució familiar té com a finalitat la reproducció, la socialització anomenada primària i la satisfacció de les necessitats afectives. També forma una unitat econòmica. Els sociòlegs classifiquen les famílies en: nuclears, extenses i monoparentals; monògames i polígames; patriarcals i matriarcals.

• Les famílies nuclears estan formades pel pare, la mare i els fills.
• Les famílies extenses s'amplien al parentiu de la família nuclear: avis, oncles, cosins...
• Les famílies monoparentals són les formades pel pare o la mare sol i els fills. Aquest tipus de famílies es donen en el cas de mares solteres, quan hi ha hagut separació dels pares o quan s'ha produït la mort del pare o de la mare.
• Les famílies monògames són aquelles en què hi ha la unió d'un sol home amb una sola dona.
• Les famílies polígames es caracteritzen per la unió d'un individu amb dos o més individus de l'altre sexe. De poligàmia hi ha dos tipus: una és que un home s'uneix amb més d'una dona i l'altra és que una dona s'uneix amb diversos homes.
• El patriarcat és un sistema d'organització familiar en què l'home té l'autoritat i és el punt de referència del grup familiar.
• En el matriarcat la persona dominant en la família és la dona.

El concepte de família ha sofert recentment canvis molt importants. L'entrada de la dona en el món laboral ha modificat els rols dins de la família. En primer lloc, augmentant l'aportació econòmica a la família. S'han reorganitzat les feines domèstiques. Una altra conseqüència ha estat la cura dels fills. La incorporació de la dona al món laboral també ha comportat una disminució del nombre de fills. La transformació que s'ha produït pel que fa a l'autoritat i a la presa de decisions dins de la família. Els estudis confirmen que la majoria de decisions familiars es prenen en condicions d'igualtat. El concepte de paternitat també s'està modificant. Malgrat tots els canvis, els sociòlegs parlen de la trampa de la postmodernitat per referir-se al fet que les estructures socials de la institució familiar encara són molt fortes.

La Institució Laboral

Podem definir el treball com l'execució de tasques que impliquen un esforç físic i mental i que tenen com a objectiu la producció de béns i serveis per atendre les necessitats humanes. Aquestes tasques estan reglamentades i organitzades; així, el treball constitueix una institució social que s'anomena institució laboral. El treball és un fenomen social. En les societats occidentals, començar a treballar significa passar a ser adult. En altres societats, el treball no té una organització tan rígida ni complexa com en la nostra, sinó que és molt més informal. La revolució industrial va generar una divisió i especialització del treball i el va organitzar segons una estructura molt semblant a la militar. Des de la Segona Guerra Mundial, la institució laboral ha sofert grans canvis. L'entrada de les dones en el món laboral, l'oci... són factors que han fet canviar el valor del treball.

La Institució Política

Les institucions polítiques tenen finalitats molt més àmplies que la institució familiar. La institució política té com a objectius facilitar el desenvolupament econòmic d'una societat, assegurar la convivència entre els individus i les famílies que la constitueixen i vetllar per la seguretat de tots ells. Per aconseguir aquests objectius, la institució política ha desenvolupat eines com les lleis, l'exèrcit, la burocràcia... En la nostra societat occidental europea, la institució política s'organitza al voltant del que s'anomena Estat i adopta l'estructura d'una democràcia parlamentària. L'Estat és una estructura de poder que s'organitza en tres grans àrees: el poder executiu, el poder legislatiu i el poder judicial. Aquest sistema es basa en el principi de la democràcia i l'Estat té com a objectiu fer complir a tota la ciutadania els principis de llibertat, igualtat i solidaritat. El poder legislatiu és el fonamental, i té com a funció redactar les lleis, així com elaborar els pressupostos, les prioritats i les normes de convivència entre els ciutadans. El govern és qui executa les decisions del poder legislatiu, i la justícia és qui vetlla perquè tant el govern com la ciutadania compleixin les lleis. Les democràcies porten implícites el dret dels ciutadans d'escollir els seus governants i legisladors, i de fer-los fora si no compleixen les seves expectatives.