Ciutadania i Estat: Evolució i Conceptes Clau

Ciutadania

El concepte com a tal prové del llatí, però el significat de la paraula prové de Grècia, que fa referència al conjunt dels ciutadans com a societat. La ciutadania era la que participava en les decisions de govern a l'Àgora.

Àgora

Lloc de reunió dels ciutadans on els capaços de decidir, fent ús de la raó, prenien decisions pel bé de la polis. També es feia ús de la estreta relació entre l'ètica i la política de l'època clàssica, perquè una bona moral i un bon disseny estructural de la societat afavorien a la comunitat.

Ciutadà

És una persona que pertany a una comunitat política, amb residència permanent i amb uns drets i deures reconeguts, com la participació indirecta o directa.

Assemblees

Tenien lloc a l'Àgora i era on es debatia i s'exposaven els problemes, relacionats amb la polis, de la gent. Allà cada ciutadà donava els seus arguments per a convèncer als demés de la seva opinió per tal de millorar l'entorn.

• Igualtat davant la llei: Tots els ciutadans tenien els mateixos drets.
• Igualtat de paraula: Cada persona tenia dret a parlar.
• Interès pel bé comú en comptes de l'individual.

Estat i Nació

La necessitat de participar activament en la política i del reconeixement de drets i deures com a ciutadans de tothom va portar a al sorgiment d'un nou concepte de govern, el qual és la base de l'actual.

Idiotés

Provinent del grec, és aquell que no s'ocupa dels assumptes públics, sinó només dels seus interessos públics.

Sobirania

Poder absolut, perpetu i il·limitat, és un vincle entre l'individu (súbdit) i l'estat (sobirà).

Maquiavel

Va ser principal representant del Renaixement, del naixement de l'època moderna i del concepte d'estat-nació.

John Locke

Va establir les bases teòriques del liberalisme polític, totalment contràries al que defensava Maquiavel.

Liberalisme polític

És una escola de pensament polític-filosòfic que defensa que els éssers humans neixen amb uns drets inalienables, que no es poden trencar i que no depenen d'un monarca.

• De propietat
• De llibertat
• D'opinió
• De seguretat

Rousseau

La seva filosofia va inspirar els ideals de la il·lustració francesa del XIX.

Anarquisme

Teoria polític-filosòfica que defensa que una societat civil sense institucions, perquè diu que el poder i l'estat transformen als éssers humans en dolents, que les persones són bones per naturalesa.

Socialisme

Mitjà a partir del qual s'arribarà a una societat utòpica o comunista i del qual Karl Marx era partidari.

Estat social o de benestar

Era necessari un sistema econòmic i universal per a lluitar contra la pobresa. No podia haver democràcia sense drets econòmics i socials, per això, l'any 1948 es va fer la declaració dels Drets Humans junt amb la creació d'un nou tipus d'estat, l'estat de benestar.

• Dret civil: Igualtat davant la llei
• Dret polític: Dret a decidir
• Dret social i econòmic: Dret a accedir als serveis bàsics (salut, estudis...)

Un model en crisi

Al segle XX entra en crisi l'estat de benestar donat un seguit de factors associats a la globalització econòmica.

• Liberalització dels mercats i capitals
• Deslocalització d'empreses
• Onades migratòries
• Polítiques d'estalvi
• Privatització del fons monetari social
• Internació dels estats o entitats supranacionals
• Envelliment de la població
• Treball precari que comporta més despesa social
• Ciutadania més exigent
• Desenvolupament accelerat dels països emergents

Globalització o Mundialització

Procés que afecta al comerç, a les comunicacions, al govern i a l'economia, que no té un sentit negatiu, però que es qüestiona sobre la seva moral.

Els defensors de la globalització són els liberals, dient que la caiguda del moviment socialista és un símptoma del triomf del sistema capitalista. Per a ells l'únic sistema capaç de proporcionar llibertat i progrés és el neoliberalisme.