Natalitat, mortalitat i creixement a Espanya

Natalitat, mortalitat i creixement natural

Fórmules:

• Natalitat: (naixements * 1000) / Població total = %
  • Alta: >30‰
  • Baixa: <20‰
• Fecunditat: (naixements * 1000) / (dones entre 15 i 49 anys) = %
  • Alta: >150‰
  • Baixa: <75‰
• Índex sintètic de fecunditat: fills/dona
  • Alt: >3,5
  • Baix: <2
• Mortalitat: (defuncions * 1000) / Població total = %
  • Alta: >15‰
  • Baixa: <10‰
• Mortalitat infantil: (defuncions infantils * 1000) / naixements = %
  • Alta: >50‰
  • Baixa: <25‰
• Esperança de vida: Suma d'anys viscuts per la població / Població total
  • Alta: >70 anys
  • Baixa: <60 anys
• Creixement natural: Naixements - Defuncions (en xifres absolutes)
• Creixement natural (percentatge): Taxa de natalitat - Taxa de mortalitat
  • Alt: >20‰
  • Baix: <10‰
  • Negatiu: <0‰

Història: segle XIX i part del XX

Al segle XIX i part del XX, predominava una economia i una societat rural on els fills treballaven i asseguraven el futur dels pares. Hi havia una inexistència de sistemes per a controlar els naixements. La mortalitat era alta i oscil·lant a causa del baix nivell de vida (dieta escassa i desequilibrada) i les malalties. Hi havia moments de mortalitat catastròfica per epidèmies, guerres i males collites. La mortalitat infantil era alta, i l'esperança de vida, baixa. Com a conseqüència, el creixement natural era baix.

Entre 1900 i 1975

La natalitat va disminuir suaument, alternant períodes de major i menor decreixement, en relació amb els esdeveniments històrics. El 1920, la natalitat es va recuperar del descens gràcies a la prosperitat econòmica. Entre 1930 i 1956, es va reprendre el descens per la crisi econòmica del 1929 i la inestabilitat de la Segona República, la Guerra Civil i la postguerra, que va causar l'exili i dificultats econòmiques per l'autarquia. Entre 1956 i 1965, es va recuperar la natalitat (el "baby boom"), a causa de la fi del bloqueig internacional i de l'autarquia. Entre 1965 i 1975, va disminuir la grandària de la família i el nombre de fills a causa de la consolidació d'una vida industrial i burgesa i pels problemes d'habitatge. La mortalitat va descendir ràpidament i contínuament, excepte durant la grip del 1918 i la Guerra Civil. La mortalitat infantil també va decréixer i l'esperança de vida es va elevar, gràcies a l'increment del nivell de vida, com la millora de la dieta, i els avenços mèdics i sanitaris.

A partir de 1975

La natalitat va descendir fins a situar-se en xifres baixes. Entre 1975 i 1998, hi va haver un brusc descens dels naixements a causa de la situació econòmica, que va retardar l'edat del matrimoni i va retallar el període fèrtil de la dona (el 1975 per la crisi, i des del 1980 per la precarietat laboral i l'alt preu de l'habitatge). També van influir els canvis de mentalitat i de valors: la disminució de la influència religiosa, l'ús d'anticonceptius i els avortaments. A més, les dones es van incorporar al treball i van retardar la maternitat. També es va començar a apreciar més la formació acadèmica i el benestar, per la qual cosa es preferia tenir menys fills i atendre'ls millor, ja que ocasionaven despeses i requerien temps.

Des de 1998, la natalitat ha experimentat una lleugera recuperació gràcies a la immigració. La mortalitat general es manté en xifres baixes i l'esperança de vida augmenta, però depèn del sexe, l'edat i l'estatus social. La mortalitat infantil és molt baixa, gràcies als avenços mèdics.

Desequilibris

Durant 1950-1975, les regions agràries de l'interior van emigrar cap a les industrials de la perifèria i Madrid. La crisi de 1975 va aturar aquestes emigracions i va enfonsar la natalitat. Des de 1995, la immigració aporta població jove i eleva la natalitat.

Les comunitats autònomes amb major dinamisme demogràfic (natalitat elevada, mortalitat baixa i creixement natural alt) tenen una estructura jove i compten amb una població tradicionalment natalista, com Andalusia, Múrcia, Ceuta i Melilla. La immigració afavoreix totes aquestes comunitats, aportant població jove i nous naixements. També hi ha immigració interna en cerca de treball cap a Madrid, Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Balears.

Les comunitats en declivi, amb població envellida i que van patir emigracions, com Galícia i l'interior peninsular, pateixen les conseqüències de la crisi de 1975 i la falta d'immigració.