Chuletas y apuntes de Biología de Bachillerato y Selectividad

1. Iniciació

En aquesta fase, la doble hèlix s'obre i es desenrotlla:

• S'inicia en un lloc de l'ADN anomenat punt d'iniciació.
• La iniciació es dona simultàniament en diferents punts de la molècula d'ADN, anomenats replicons, perquè les cèl·lules eucariotes són molt llargues.

Durant la iniciació:

• Les helicases reconeixen el punt d'iniciació i s'hi uneixen. Aquestes trenquen els ponts d'hidrogen entre bases nitrogenades i obren la doble hèlix.
• Per evitar tensions en els extrems de la bombolla, les girases i les topoisomerases trenquen i solden novament la cadena d'ADN.
• D'altra banda, les proteïnes d'unió a l'ADN monocatenari (SSBP) s'uneixen a les cadenes motlle impedint que es tornin a enrotllar. Així és com s'ha format la bombolla

Intercanvi de substàncies

El medi intern és el conjunt de líquids extracel·lulars d’un organisme.

En els invertebrats senzills, el medi intern està constituït pel plasma intersticial. En animals aquàtics, l’intercanvi es veu afavorit pels moviments corporals. En la resta d’animals, un aparell circulatori realitza el transport de substàncies. Aquest està format per líquid circulatori, els vasos i, depenent de l’animal, un o diversos cors.

Funcions de l’aparell circulatori

Les funcions principals són:

• Transportar oxigen i diòxid de carboni.
• Portar nutrients.
• Retirar i transportar els productes d’excreció.
• Portar hormones.
• Transportar anticossos i cèl·lules defensores.
• Mantenir la temperatura corporal constant en els homeoterms.

Fase luminosa

También llamada fase fotoquímica, en esta primera etapa los fotosistemas (complejos formados por clorofilas y proteínas) ubicados en los cloroplastos captan la energía lumínica, generalmente proveniente del sol. Con esta energía, los fotosistemas I y II (PSI y PSII) incrementan la energía de los electrones, movilizándolos hasta alcanzar el centro del fotosistema II. En este punto, la molécula de agua se rompe, separando el hidrógeno (H) del oxígeno (O). Este átomo de oxígeno se une posteriormente con el sobrante de otra molécula de agua para liberar el oxígeno (O2) que respiramos. Como su nombre indica, esta fase requiere obligatoriamente de luz para llevarse a cabo.

La fase luminosa acíclica

Se inicia con la llegada... Continuar leyendo "Mecanismos y Procesos de la Fotosíntesis: De la Captación Lumínica a la Síntesis de Glucosa" »

Meiosis I: División Reduccional

Antes de esta división se produce la interfase I: los cromosomas están desespiralizados y no son visibles al microscopio. El ADN se duplica (por eso los cromosomas están constituidos por dos cromátidas); el ARNm se sintetiza y se produce la síntesis de proteínas. Partimos, por tanto, en esta fase, de 2n cromosomas con dos cromátidas.

1. Profase I

Es la fase más larga de la meiosis. Al igual que en la mitosis, los cromosomas empiezan a espiralizarse, pero se diferencia en que se unen los cromosomas homólogos y se produce la recombinación genética. Todos estos procesos tienen lugar en las siguientes subfases:

• Leptotene: Los filamentos de ADN, ya duplicados en la interfase, inician su espiralización para

Fisiologia de l'audició i de la veu

El procés de l'audició pas a pas

El procés pel qual percebem els sons segueix un camí precís a través de la nostra anatomia auditiva:

1. El pavelló auditiu dirigeix les ones sonores al conducte auditiu.
2. Les ones sonores fan vibrar el timpà.
3. El timpà fa vibrar el martell.
4. El martell fa vibrar l'enclusa.
5. L'enclusa fa vibrar l'estrep.
6. L'estrep empeny la finestra oval.
7. Es mou el líquid del cargol.
8. S'estimulen els cilis de les cèl·lules.
9. L'estímul és enviat al cervell pel nervi auditiu.

L'aparell fonador i la respiració

L'aparell fonador utilitza diversos elements anatòmics com la caixa toràcica, els pulmons, el diafragma i els músculs intercostals per generar el flux d'aire necessari per a la parla.

Tipus de

Reticle Endoplasmàtic i Sarcoplasma

El REL (Reticle Endoplasmàtic Llis) està constituït per túbuls llisos ramificats. La seva cara citoplasmàtica és el lloc on es duu a terme la síntesi lipídica: s'hi sintetitzen els fosfolípids de la membrana i es transforma el colesterol en hormones. El sarcoplasma emmagatzema ions de calci necessaris per a la contracció dels músculs.

Aparell de Golgi

Es localitza a la majoria de les cèl·lules animals al costat del nucli. Els vegetals solen tenir-ne més d'un. L'aparell de Golgi està compost per dictiosomes (cisternes) amb dues cares diferenciades:

• Cara de formació: Més pròxima al nucli, les cisternes de la qual connecten amb el RER.
• Cara de maduració: Més pròxima a la membrana plasmàtica.

Principales Procesos del Metabolismo Celular

1. Fotosíntesis Anoxigénica

La fotosíntesis anoxigénica es un proceso en el que se descomponen moléculas de ácido sulfhídrico presentes en algunas aguas. En este tipo de fotosíntesis no se libera oxígeno, sino azufre, y es un proceso típico de las bacterias púrpuras.

2. Metabolismo Heterótrofo (Anabolismo)

El metabolismo heterótrofo consiste en el paso de moléculas orgánicas sencillas a moléculas orgánicas complejas, como las proteínas. Este proceso lo realizan tanto los organismos autótrofos como los heterótrofos, y sus rutas metabólicas son muy parecidas.

3. Gluconeogénesis

La gluconeogénesis es la síntesis de glucosa a partir de precursores no glúcidos. Se lleva a cabo cuando... Continuar leyendo "Procesos Metabólicos: Fotosíntesis, Gluconeogénesis y Síntesis de Lípidos" »

Lípids

Els olis i els greixos són barreges de lípids. Els més simples són els àcids grassos.

Àcids grassos

Són molècules amb una llarga cadena carbonada. És una cadena lineal, amb un nombre parell de carbonis i un grup carboxil o àcid (-COOH). Són els constituents d’alguns lípids com els greixos.

CH3 ─ CH2 ─ CH2 ─ CH2 ─ CH2 ─ CH2 ─ CH2 ─ COOH
CH3 ─ (CH2)6 ─ COOH

• Saturats: No tenen cap doble enllaç (C=C), tots són enllaços senzills (forma lineal).
• Insaturats: Tenen un o més dobles enllaços.
  • Monoinsaturats: Tenen només un C=C.
  • Poliinsaturats: Tenen més d’un C=C.
• Àcids grassos essencials: Són necessaris i no poden ser elaborats per l’organisme (àcid linolènic (omega-3) i linoleic (omega-6)).

Acilglicèrids

Triacilglicèrid

La immunodeficiència adquirida

S'adquireix amb posterioritat al naixement, en algun moment de la vida de la persona. Es poden adquirir després d'una infecció microbiològica o a partir de malalties d'autoimmunitat. Molts tipus de càncer en estat avançat indueixen secundàriament algun estat d'immunodeficiència.

Leucèmia i limfoma

• Leucèmia limfoide crònica: És deguda a la proliferació d'un tipus de limfòcits B (monoclonals) amb una vida mitjana llarga; s'acumulen als vasos sanguinis, a la medul·la òssia i als diferents òrgans limfoides. En aquests limfòcits, la producció d'IgG és molt inferior i les persones estan molt exposades a les infeccions microbianes.

La SIDA

La síndrome d'immunodeficiència adquirida és una malaltia greu... Continuar leyendo "Immunodeficiència, SIDA i Càncer: Conceptes Clau" »

Mecanismes defensius no específics

Els nostres cossos disposen de defenses per rebutjar els microorganismes potencialment patògens que ens envolten. Moltes d'aquestes són inespecífiques, és a dir, actuen sobre qualsevol microorganisme.

En aquestes defenses inespecífiques podem esmentar des de barreres físiques, com la pell, fins a substàncies químiques que actuen en els fluids naturals. Abans que es desencadeni el sistema immunitari específic, els microbis han de travessar les barreres defensives inespecífiques: primàries i secundàries.

Les barreres primàries

• La pell: És una barrera física infranquejable per als microorganismes gràcies al seu gruix, la queratinització i la descamació.
• Secrecions: Les glàndules sebàcies i la