Guia completa sobre el sistema circulatori animal

Intercanvi de substàncies

El medi intern és el conjunt de líquids extracel·lulars d’un organisme.

En els invertebrats senzills, el medi intern està constituït pel plasma intersticial. En animals aquàtics, l’intercanvi es veu afavorit pels moviments corporals. En la resta d’animals, un aparell circulatori realitza el transport de substàncies. Aquest està format per líquid circulatori, els vasos i, depenent de l’animal, un o diversos cors.

Funcions de l’aparell circulatori

Les funcions principals són:

• Transportar oxigen i diòxid de carboni.
• Portar nutrients.
• Retirar i transportar els productes d’excreció.
• Portar hormones.
• Transportar anticossos i cèl·lules defensores.
• Mantenir la temperatura corporal constant en els homeoterms.

Els líquids circulatoris

El líquid circulatori és el medi líquid en què es transporten les substàncies, en dissolució o unides als pigments respiratoris (proteïnes pigmentades). Hi ha diversos tipus:

• Hemoglobina: formada per quatre cadenes proteiques, cada una amb un grup “hemo”.
• Hemocianina
• Hemeritrina
• Clorocruorina

Existeixen diferents líquids de transport:

• Hidrolimfa: Present en equinoderms. És incolora, molt semblant a l’aigua del mar i conté algunes cèl·lules fagocitàries.
• Hemolimfa: Típic en artròpodes i mol·luscos. Conté amebòcits i alguns pigments respiratoris com hemocianina i hemoglobina.
• Sang: Present en anèl·lids i vertebrats. En anèl·lids té hemoglobina, hemeritrina i clorocruorina; en vertebrats, només hemoglobina.
• Limfa: Exclusiva en vertebrats. Drena els líquids intersticials.

Sistema circulatori

Format per una xarxa de vasos i un sistema de propulsió.

Vasos sanguinis

• Artèries: condueixen el líquid circulatori des del cor cap a la resta d’òrgans.
• Capil·lars: comuniquen artèries amb venes.
• Venes: porten el líquid circulatori cap al cor.

Sistema de propulsió

Segons l’animal, els líquids circulatoris es mouen mitjançant diversos mecanismes:

• Vasos pulsatius: vasos amb capacitat contràctil i vàlvules.
• Ostíols: orificis que permeten el pas del líquid.
• Cor septat: les aurícules i els ventricles estan separats per vàlvules que deixen passar la sang en un sentit i n’impedeixen el pas en el contrari.
• Cors accessoris: dilatacions vasculars per augmentar l’eficàcia del sistema.

Tipus de sistemes circulatoris

• Sistema circulatori obert o lacunar: no hi ha una xarxa de capil·lars, sinó que el líquid s’aboca a l’hemocel. L’hemolimfa banya totes les cèl·lules i es produeix l’intercanvi. Després, el líquid torna al circuit a través dels vasos que l’arrepleguen.
• Sistema circulatori tancat: el líquid circula sempre per l’interior dels vasos. S’intercanvien substàncies a través d’una xarxa de capil·lars. Dos tipus:
  • Circulació simple: el circuit és únic i la sang només passa una vegada pel cor.
  • Circulació doble: el circuit és doble i la sang passa dues vegades pel cor recorrent dos circuits: el pulmonar i el sistemàtic. La circulació pot ser incompleta (si la sang rica en oxigen es barreja amb la pobra) o completa (si no es barreja).

Sistema circulatori en vertebrats

Llevat d’alguna excepció, tots els vertebrats presenten un sistema circulatori tancat amb un cor septat. La diferència principal rau en el nombre de cavitats del cor.

Vertebrats amb circulació simple

Els peixos tenen circulació simple. El seu cor està dividit en una aurícula (recepciona la sang) i un ventricle (la impulsa cap a les brànquies). En aquestes, la sang s’oxigena i cedeix diòxid de carboni; després recorre l’aorta dorsal cap als òrgans i torna al cor per les venes.

Vertebrats amb circulació incompleta

Els amfibis i els rèptils no crocodilians presenten circulació incompleta. El cor està dividit en tres cavitats: dues aurícules i un ventricle. L’aurícula esquerra rep sang amb oxigen dels pulmons i la dreta rep sang pobra dels altres òrgans. Des de les aurícules, la sang passa al ventricle, que té una estructura que impedeix que es barrege totalment la sang.