Mecanismes defensius no específics: Barreres del cos humà

Mecanismes defensius no específics

Els nostres cossos disposen de defenses per rebutjar els microorganismes potencialment patògens que ens envolten. Moltes d'aquestes són inespecífiques, és a dir, actuen sobre qualsevol microorganisme.

En aquestes defenses inespecífiques podem esmentar des de barreres físiques, com la pell, fins a substàncies químiques que actuen en els fluids naturals. Abans que es desencadeni el sistema immunitari específic, els microbis han de travessar les barreres defensives inespecífiques: primàries i secundàries.

Les barreres primàries

• La pell: És una barrera física infranquejable per als microorganismes gràcies al seu gruix, la queratinització i la descamació.
• Secrecions: Les glàndules sebàcies i la suor determinen un pH àcid que resulta perjudicial per a la supervivència dels microbis.
• Flora bacteriana: La flora de la pell impedeix l'establiment i el desenvolupament de microbis externs.
• Enzims: La saliva, la secreció lacrimal i les mucoses contenen l'enzim lisozim, capaç de destruir la capa de mureïna de la paret bacteriana.
• Altres secrecions: Esperma (espermina), secrecions àcides de l'epiteli vaginal i conductes digestius, i el mucus de les mucoses respiratòries.
• Flora intestinal: Flora bacteriana del tub digestiu.

Barreres secundàries

Quan els microbis aconsegueixen travessar les barreres primàries i penetren a l'interior dels animals, es posa en marxa la barrera secundària cel·lular o defensa fagocítica, composta principalment per glòbuls blancs: monòcits i neutròfils.

Monòcits

• Subsisteixen diversos dies al flux sanguini i migren a teixits i òrgans.
• Es transformen en cèl·lules més grans amb major capacitat fagocítica: els macròfags.
• Sistema reticuloendotelial: Conjunt de macròfags.

Neutròfils

• Es troben en gran nombre en el flux sanguini.
• Tenen una mitjana de vida més curta que els macròfags.
• Les substàncies químiques que alliberen els teixits infectats atreuen els neutròfils gràcies al moviment ameboide (diapedesi).

La fagocitosi és un tipus d'endocitosi que comporta l'englobament dels microorganismes en vacúols fagocítics, la incorporació d'enzims hidrolítics dels lisosomes a aquests vacúols i la destrucció dels microorganismes fagocitats.

Per facilitar el procés fagocític, es produeix la resposta inflamatòria:

• Dilatació dels vasos sanguinis locals: Arriba més sang i, per tant, més leucòcits.
• Augment de la permeabilitat vascular: Sortida del plasma i cèl·lules sanguínies.