Immunodeficiència, SIDA i Càncer: Conceptes Clau

La immunodeficiència adquirida

S'adquireix amb posterioritat al naixement, en algun moment de la vida de la persona. Es poden adquirir després d'una infecció microbiològica o a partir de malalties d'autoimmunitat. Molts tipus de càncer en estat avançat indueixen secundàriament algun estat d'immunodeficiència.

Leucèmia i limfoma

• Leucèmia limfoide crònica: És deguda a la proliferació d'un tipus de limfòcits B (monoclonals) amb una vida mitjana llarga; s'acumulen als vasos sanguinis, a la medul·la òssia i als diferents òrgans limfoides. En aquests limfòcits, la producció d'IgG és molt inferior i les persones estan molt exposades a les infeccions microbianes.

La SIDA

La síndrome d'immunodeficiència adquirida és una malaltia greu produïda per un virus que ataca cèl·lules del sistema immunitari, del qual redueix la capacitat i provoca la destrucció. Com a conseqüència, el funcionament del sistema immunitari queda molt debilitat i la persona queda totalment indefensa davant de nombroses infeccions microbianes.

• Persona seropositiva: Infectada pel VIH i que no manifesta símptomes de la malaltia.
• Persona amb SIDA: Té menys de 200 limfòcits T4 per ml de sang.

Acció del VIH sobre el sistema immunitari

• El VIH és capaç d'entrar a la persona a través de les ferides de la pell o de les mucoses de les obertures naturals del cos.
• El virus arriba a la sang, mitjà pel qual es distribueix per tot el cos, i per les proteïnes de membrana s'adhereix molt específicament a les cèl·lules del sistema immunitari, en especial als limfòcits T4.
• Quan el material genètic del virus queda incorporat, pot quedar inactiu en forma de provirus (cicle lisogènic), abans de començar a duplicar-se el material de la cèl·lula immunitària. Quan el DNA es duplica, també s'inicia la producció de nous virus fills que surten de les cèl·lules infectades i ataquen d'altres.
• Al començament de la infecció, el VIH desenvolupa una resposta immunològica intensa: els limfòcits B produeixen anticossos específics contra les molècules antigèniques del virus; i els limfòcits T citotòxics s'encarreguen de destruir les cèl·lules infectades per aquests.

Fases de la infecció

• Fase asimptomàtica: La persona no té cap símptoma de la malaltia però té altes concentracions de VIH i la porció de T4 va disminuint progressivament a mesura que avança la reacció (seropositiu).
• Fase simptomàtica: Infeccions microbianes generalitzades i es desenvoluparan certs tipus de tumors.

Contagi del virus de la SIDA

El VIH és bastant fràgil. Hi ha 3 maneres diferents de contagiar aquest virus:

• Per mitjà de la sang: Quan la sang d'un infectat es posa en contacte amb la sang d'una persona sana. Passa en les ferides, l'ús compartit de xeringues, transfusió de sang.
• Per mitjà de relacions sexuals: És la més generalitzada. El VIH pot ser present a les secrecions vaginals i a l'esperma. També destaca la fragilitat de les mucoses genitals que poden microlesionar-se durant la penetració.
• Contagi maternofetal: Es produeix quan la mare està embarassada i té la SIDA; el virus pot travessar la placenta o pot infectar el nadó durant el part si hi ha lesions.

Fases i símptomes

Hi ha 3 fases:

1. Fase d'incubació: Dura entre 1 i 6 setmanes en la qual no s'aprecia cap símptoma de la seva presència. A causa de la proliferació del virus en les cèl·lules immunocompetents, hi ha una fase d'infecció aguda que comporta símptomes semblants als gripals (febre, dolor articular, nàusees, vòmits, diarrees) que remeten al cap d'unes 2 setmanes. En algunes persones no són apreciables. Comença la producció d'anticossos antivirals que el mantenen a ratlla i redueixen la fase aguda de la infecció.
2. Fase asimptomàtica: Les persones són portadores d'anticossos antivirals o seropositives. Pot durar fins a 10 anys i els símptomes greus de la malaltia no apareixen.
3. Fase simptomàtica: L'aparell immunitari ja està força deteriorat per la infecció del VIH. Les manifestacions greus són:

• Sistema nerviós: Afeccions neurològiques que provoquen l'encefalopatia per VIH (pèrdua de força i facultats mentals i descoordinació).
• Aparell digestiu: Diarrees continuades, pèrdua de pes, de gana i cansament (caquèxia per VIH).
• Infeccions oportunistes: Produïdes per microorganismes.
• Càncers malignes oportunistes: Sarcoma de Kaposi (afecta a la pell i mucoses, apareixen taques liles) i limfomes (tumors del teixit limfàtic).

La malaltia va evolucionant cap a etapes de millora i recaiguda. La mortalitat és del 95% després de 3 anys de la fase simptomàtica.

Diagnosi i tractament de la SIDA

• Diagnosi (mètode ELISA): Extracció de sang que es posa en contacte amb antigens del VIH. Es detecta la presència d'anticossos antivirals.
• Tractament: Antiretrovirals (inhibeixen la transcriptasa inversa) ajuden a dificultar el desenvolupament del virus. Antiproteases inhibeixen les proteases dels virus i limiten l'acoblament.

Cèl·lules canceroses

Les cèl·lules es poden transformar en canceroses per diverses causes:

• Mutació del material genètic: Mitjançant agents carcinògens (físics o químics). Exemple: càncer de pell.
• Acció dels virus: El DNA de certs virus s'integra al DNA de la cèl·lula hoste i determina l'expressió dels gens promotors del càncer (oncògens).

Les principals característiques d'aquestes cèl·lules són: origen clonal, divisió indefinida, citoesquelet anormal, activitat bioquímica alterada, anomalies cromosòmiques (aneuploides) i antígens tumorals a la membrana.

Càncer i resposta immunitària

Els oncògens de les cèl·lules canceroses expressen antígens estranys per al sistema immunitari, que activen la producció d'anticossos i l'activació de limfòcits T citotòxics, NK i macròfags. Aquesta resposta immunitària en molts casos és ineficaç. A més, les cèl·lules oncogèniques presenten una quantitat molt baixa de MHC.

Els trasplantaments i els fenòmens de rebuig

Trasplantament (empelt): Procediment mèdic que permet substituir determinats òrgans o teixits malalts per un altre òrgan o teixit sa. La viabilitat depèn de la compatibilitat dels teixits (HLA) del donant i el receptor.

Tipus de trasplantaments

• Autoempelt: Procedeix de la mateixa persona.
• Isoempelt: Procedeix de bessons univitel·lins.
• Al·loempelt: Procedeix de persones diferents amb dotació genètica diferent.
• Xenoempelt: Procedeix d'un individu d'una altra espècie.

Mecanisme i tipus de rebuig

En el procés de rebuig intervenen cèl·lules del sistema immunitari que no reconeixen els HLA del teixit trasplantat.

• Hiperagut: Pocs minuts després, degut a anticossos presents en la sang del receptor.
• Agut: Dies o un mes després, degut a l'acció dels limfòcits T i B, macròfags i complexos antigen-anticòs.
• Tardà o crònic: A partir dels 3 mesos, a causa de reaccions d'hipersensibilitat.