Monstruari: la frontera entre realitat i ficció

A diferència de Botànica Oculta no hi ha tant risc. La paraula “monstruari” està col·locada a sobre de “bestiari” que es tracta d’un tipus d’obra en que es descriuen els animals, segons uns criteris de la realitat. El monstruari en canvi, serà una descripció més aviat simbòlica, i es tractarà més de ficció que de realitat.

Aquesta paraula fa que ens trobem en un món on la realitat i la ficció es posen en dubte. Tot i que a l’Edat Mitjana no tenien intenció de que fos fictici. Està en forma irònica. La redundància del tema fantàstic estarà molt separada de la realitat, tot i que a l’Edat Mitjana estiguessin junts. El primer que fa el conte és establir una relació amb la prehistòria, és a dir, suscita el record del Bestiari Medieval. Remet a altres textos. És un joc i d’aquesta forma és capaç de troba trobar un pretext i començar a escriure. Un cop entrem, ens trobarem en un món, que no té res a veure amb el nostre.

Triplica la ficció, només pel fet de passar de bestiari a monstruari. Entrem en un món on es fa ficció sobre la ficció, sobre la ficció.

La paradoxa principal que ens planteja el títol fa que es posi en qüestió el fonament bàsic: ser o no ser? És un atemptat i un qüestionament des dels inicis del pensament racional. Té una transcendència filosòfica i de pensament notable, tot i que el significat interior té més importància que l’exterior, és més aviat infantil. La segona frase està redactada en termes positivistes de pensament racional. Després de la segona repetició de l’operació lògica ve la tercera frase de descripció més objectiva i més aviat científica. EL que es remarca d’aquesta descripció més de tipus mitològic, és el fet, que el text ens demana que ho llegim com a realitat. En Zura s’endormisca en el buit de la seva inexistència. Les contradiccions de la primera frase es recalquen en termes més textuals. Un no lloc, que és considerat lloc. El ser i el no ser resulta que ja no ho són. El ser no és, i el no ser, és. El cuc pot ser on no és. Com que això es col·loca entre mig del bestiari i de la ciència, el text parla de que hi ha una excepció on el ser i el no ser no es poden sostenir. Aquesta excepció és la literatura perquè en aquesta, Zura és capaç d’existir. La reivindicació de món de ficció com a una frontera que fa que el ser i el no ser. Coneixem un fragment gairebé no estiguin idèntic al text literari que planteja què pot ser, quan no s’és. És un poema on la veu diu que no sap on és, però en realitat sí que ho sap.

Aquí els textos n són dramàtics. El fet de que la frontera no sigui tant dura, no ho explica de forma dramàtica ni angoixant, com ho faria Kafka. En Perucho no hi ha desconcert, hi ha aplaudiment. Sembla que celebri estranyament, l’existència de la imaginació literària, que és una forma de connectar amb altres obres sense necessitat d’enyorar una fusió transcendental. Amb la progressiva insistència, hi ha un intent d’interpretar una problemàtica actual. És a dir, una cita i el pensament hermètic. Al final acaba amb una cita simbòlica de ser i no ser. Això es posa en contradicció amb l’àmbit científic que es projectarà, al principi, en el text. Les distincions culturals que confirmem en una nostra visió de món, s’estan posant amb relació amb un animal màgic i a través d’un text molt correcte. La literatura no encaixa en el debat de ser i no ser.