Sintagmes adjectivals
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,9 KB
Tipus de variació.
La variació diastràtica depén de l’estatus sociocultural o el sexe dels parlants.
La variació diatòpica depén de la procedència geogràfica dels parlants.
La variació diacrònica depén de l’època a què pertanyen els parlants.
La variació diafàsica depén de la situació comunicativa. Les varietats diafàsiques, anomenades registres, són aquelles en què la tria dels elements lingüístics que constitueixen el missatge està determinada per la situació comunicativa. Factors que la defineixen: camp del tema (genèric, corrent o quotidià, o especialitzat); mode, se sol distingir entre oral conversacional i oral monalogat, en general, l’oralitat se sol associar amb els textos espontanis i l’escriptura amb els textos planificats; intenció comunicativa o tenor funcional, propòsit de l’autor en escriure un text (narrar, descriure, explicar, convèncer…); to o tenor interpersonal, relació que mantenen els interlocutors entre ells i que es concreta en el grau de formalitat de la llengua.
Propietats textuals.
Propietats textuals.
Adequació: que el text s’adapte a la situació comunicativa.
Coherència: relacionada amb el significat del text.
Cohesió: lliguen les diferents parts del text.
Registre utilitzat més altres registres.
Registre utilitzat més altres registres.
Formal: acadèmic (nivell científic, especialització alta; nivell didàctic, especialització mitjana; nivell divulgatiu, adreçat a un públic divers i ampli); administratiu, propi de textos com una sol·licitud, rebut…); i literari, necessitat de construir un discurs bell.
Informal: àmbit d’ús familiars o privats. Tractament de temes generals a través d’un canal dialogat oral.
Estandart: comun a tota la comunitat de parlants d’una llengua.
Tipus de text segons l’àmbit d’ús. Justifica la resposta.
Tipus de text segons l’àmbit d’ús. Justifica la resposta.
Narratiu: contar històries (novel·la, conte, notícia…)
Descriptiu: explicar qualitats (fullet turístic, retrat…)
Argumentatiu: defensar una idea (article d’opinió, columna, judici…)
Expositiu: aportar informació i explicar (conferència, examen…)
Instructiu: ordres, normes (recepta de cuina, instruccions…)
Conversacional: interacció comunicativa (conversa, xat…)
Retòric: buscar efectes estètics (poesia, anunci…)
Predictiu: avançar esdeveniments (horòscop, presupost…)
3. Analitza el sintagma i el sintagma i tipus de sintagmes.
Sintagma nominal: complements nominals (sintagma adjectival, sintagma preposicional, oració de relatiu, sintagma nominal), especificadors nominals (determinants, quantificadors).
Sintagma preposicional: complements adjectivals (sintagma preposicional), especificadors adjectivals (quantificadors).
6. Explica eufemisme i tabú
. Fica’n exemples.
Eufemisme: paraules equivalents quant a significat a les paraules tabú però que es consideren més adquades en contextos amb un cert grau de formalitat. (discapacitat psíquic, passar a millor vida, desacceleració econòmica…)
Tabú: paraules que es rebutgen en determinades situacions, perquè fan referència a elements considerats de mal gust o desagradables, de manera que esdevenen inadequades per a registres formals (deficient, morir, crisis)
9. Identifica el tema de cada poema.
Cançó: gènere més popular. Composició en què el trobador expressa els seus sentiments amorosos envers la dama.
Alba: composició amorosa que evoca els sentiments dels amants en acomiadar-se a l’alba després de passar la nit junts.
Pastorel·la: gènere humorístic que reprodueix un diàleg amorós entre una pastora in un cavaller que intenta festejar-la.
Sirventés: gènere humorístic que consisteix en l’atac personal a algun enemic.
Plany: cant de lloança i lamentació per la mort d’un senyor o d’un amic.
3. Analitza el sintagma i el sintagma i tipus de sintagmes.
Sintagma nominal: complements nominals (sintagma adjectival, sintagma preposicional, oració de relatiu, sintagma nominal), especificadors nominals (determinants, quantificadors).
Sintagma preposicional: complements adjectivals (sintagma preposicional), especificadors adjectivals (quantificadors).
6. Explica eufemisme i tabú
. Fica’n exemples.
Eufemisme: paraules equivalents quant a significat a les paraules tabú però que es consideren més adquades en contextos amb un cert grau de formalitat. (discapacitat psíquic, passar a millor vida, desacceleració econòmica…)
Tabú: paraules que es rebutgen en determinades situacions, perquè fan referència a elements considerats de mal gust o desagradables, de manera que esdevenen inadequades per a registres formals (deficient, morir, crisis)
9. Identifica el tema de cada poema.
Cançó: gènere més popular. Composició en què el trobador expressa els seus sentiments amorosos envers la dama.
Alba: composició amorosa que evoca els sentiments dels amants en acomiadar-se a l’alba després de passar la nit junts.
Pastorel·la: gènere humorístic que reprodueix un diàleg amorós entre una pastora in un cavaller que intenta festejar-la.
Sirventés: gènere humorístic que consisteix en l’atac personal a algun enemic.
Plany: cant de lloança i lamentació per la mort d’un senyor o d’un amic.