Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Luís Pimentel

Luís Pimentel (Lugo, 1895 – 1958) é autor de Triscos (1950), conxunto de tan só oito textos publicado na colección Benito Soto pontevedresa con prólogo de Fole, e Sombra do aire na herba (1959). Pimentel foi un escritor sen "biografía", cunha existencia que transcorreu na súa cidade natal, Lugo, dedicado ao exercicio da medicina, á familia e á poesía. Nas creacións de Pimentel son perceptíbeis as influencias das vangardas, especialmente o surrealismo, aínda que matizadas por un marcado lirismo intimista, de raíces simbolistas. A súa poesía é inseparábel da súa cidade natal, Lugo, e caracterízase polo versolibrismo, a precisión léxica e a delicadeza.

Outros autores que publican na posguerra son: Augusto Mª... Continuar leyendo "A Poesía Galega na Posguerra e a Xeración do 36" »

Francesc Eiximenis

Valorat pel rei Pere el Cerimoniós,Eiximenis es va Vincular a la seua cort.Llibre dels àngels,obra més important-Lo Crestià,una Mena d’enciclopèdia sobre la religió cristiana-4llibres:Primer,segon,terçi Dotzé-té una clara intenció didáctica-l’estiles caracteritza X:senzillesa,sitemàtic,predicacció/Sant Vicent Ferrer:
Pertanyia a l’ordre dels dominics,coneguts per allò que el Faria famós:l’oratoria.Va destacar x una poderosa predicacció.Les seues Predicacions eren esdeveniments multitudnaris.No va ser un escriptor,però ha Passat a la història de la literatura pels seus sermons.Estructura dels Sermons:Introductio,introductio themais,divisió themais.Emprava molts recursos del registre col·loquial/Humanisme

¿Cuáles fueron las principales resistencias que se opusieron a la creación y al desarrollo de los sistemas educativos nacionales?

Clases altas, burguesía y aristocracia

Estos sectores entendían que la difusión de la escolarización a otros estratos sociales podía ser disfuncional por dos motivos:

• Expectativas sociales: La escolarización podía despertar en las clases bajas expectativas de inserción social, dificultando la disponibilidad de mano de obra para trabajos precarios y mal remunerados (agricultura e industria), además de fomentar el éxodo rural.
• Control ideológico: Existía el temor de que la alfabetización permitiera el acceso a textos críticos con el orden social establecido (literatura revolucionaria), amenazando la estructura

Vicent Andrés Estellés: La veu del poble

Vicent Andrés Estellés va ser un autor reconegut als anys 70. Als anys 50 publica obres com La nit, en les quals presenta la realitat dolorosa de la postguerra. Els temes principals són l'angoixa per la monotonia de la vida i l'opressió política i moral, anticipant la poesia realista dels anys 60.

Poc després escriu Llibre de les meravelles, on es veu a si mateix com el poeta que té la responsabilitat de contar les misèries del poble. Les seues aportacions són:

• Narració de la crua realitat: fam, mort, precaritat, dolor de la postguerra, misèria, amor, sexe i repressió moral.
• Estil col·loquial però literari: indissociable de la seua temàtica i del poble.
• Cultura popular: referències per mostrar

A Prosa Galega entre 1936 e 1975: Os Renovadores

Desde 1936, a literatura galega deixa de existir durante máis dun decenio. A actividade literaria desprázase cara a Latinoamérica, onde os nosos exiliados manteñen viva a cultura galega.

Os anos inmediatos de posguerra conforman un ermo creativo e editorial que os tímidos intentos dos anos 50 pretenden solventar. Á situación política únense problemas derivados da escasez de público, da falta de infraestrutura literaria e cultural e a ruptura na incipiente tradición prosística, comezada pola Xeración Nós.

A finais dos anos 50 asistimos a unha lenta e progresiva recuperación de ámbitos de escrita en prosa.

Principais autores da etapa

1. Álvaro Cunqueiro

Mestura realismo e fantasía:... Continuar leyendo "A Prosa Galega (1936-1975): Renovadores e Nova Narrativa" »

¿Aprobación o prohibición de la gestación subrogada?

La gestación subrogada se define como una técnica de reproducción asistida por la que una mujer accede a gestar el hijo de otra persona. Es la técnica reproductiva más controvertida, dado que, desde el punto de vista ético, genera un gran debate.

Argumentos a favor de la subrogación

Por un lado, los defensores de la subrogación de útero afirman que este es un método de procreación por el que una mujer, de forma libre y voluntaria, accede a gestar el hijo de otras personas. Siempre que los derechos de los padres, del menor y de la gestante sean respetados, no es un proceso contrario a la ética, pues no daña ni vulnera los derechos ni la dignidad humana.

David González, presidente... Continuar leyendo "Debate Ético sobre la Gestación Subrogada y el Narcisismo en Instagram" »

1. La narrativa catalana: del context sociopolític als anys 70

Els canvis polítics que van començar el 1939 van provocar l'abolició de la Generalitat, l'Estatut i els partits polítics, així com la prohibició de l'ús públic i oficial del català. La literatura catalana quedava condemnada a ser un fenomen minoritari i sense viabilitat.

Després del 39, la novel·la en català reapareix lentament, primerament a l'exili i després a Catalunya. Les circumstàncies polítiques expliquen que bona part de la narrativa que es publica fins als seixanta rebutgi tractar directament la realitat i ho faci per mitjà de mites. Altres autors, com Perucho i Calders, opten per una literatura fantàstica. Una altra tendència està representada per Rodoreda... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Del Franquisme a l'Actualitat" »

1) L’assaig en el s. XX. Característiques del génere

Breu panorama històric: Es tracta d'un gènere deliberatiu interior. L'assagista comenta i Evalua reflexiona sobre la seua apreciació d'aquella realitat. L'assaig es una prosa d'idees amb forta base argumentativa, on l'autor tracta de definir les seues idees sobre algun tema general en to de provisionalitat i sovint d'escepticisme. Història de l'assaig: els seus precedents en l'antiga didàctica i en alguns autors clàssics com Plató i Plutarc. És creu que el primer escriptor en qui és conjugà l'amenitat literària amb el contingut ideològic fou Montaigne, creador dels primers "Essais". Malgrat que certes obres de l'antiguitat grecollatina s'ajusten a la definició d'assaig no