La producció literària de Mercè Rodoreda

La producció literària de Mercè Rodoreda queda inclosa en la novel·la d'anàlisi psicològica, un corrent molt present durant el segle XX. Aquest tipus de novel·la planteja unes grans innovacions formals: el desplaçament del narrador, que tendeix a intervenir menys i és suplantat per les actituds dels personatges. S'utilitzaran unes seqüències narratives que trencaran la lògica temporal i a més estarà molt present el monòleg interior. Un exemple d'aquest tipus de novel·la són Aloma o La Plaça del Diamant.

Per a crear la seua obra novel·lística, Rodoreda empra diverses tradicions:

• Realisme: Marc històric i geogràfic concret que condicionen als personatges. Realitat quotidiana.
• Psicologisme: És interessant la repercussió dels esdeveniments en la consciència dels personatges. Anàlisi del món interior.
• Simbolisme: Molts motius recurrents amb valor simbòlic (llocs, objectes...)
• Lirisme: Escriptura parlada, importància dels records.

Els protagonistes generalment són dones amb conflicte amb el món i els homes que experimenten dolor i busquen la salvació en un record o somni feliç.

Quim Monzó i el conte breu

Quim Monzó és el més representatiu d'aquest gènere utilitzant diversos recursos i valors actuals: despersonalització de les relacions humanes, solitud, insatisfacció vital, obsessió per la feina, comunisme. Fa una al·legoria pessimista a la societat moderna. Trets principals: ambientació urbana, personatges esquemàtics i anònims: no tenen profunditat psicològica, humor i ironia: conductes, falsos mites i absurditat, elements absurds i fantàstics: desmitificar la realitat.

Totes les seues obres (com Uf, va dir ell o El perquè de tot plegat) tenen una estructura amb plantejament, nus i desenllaç amb final humorístic i absurd. Monzó delimita i analitza les imatges que ens fem del lloc on vivim, de les relacions i de nosaltres mateixos centrant-se en els tòpics i mentides de la vida quotidiana.

L'obra d'Espriu

L'obra d'Espriu es considera una de les més importants a causa de la riquesa idiomàtica, la complexitat temàtica i la descripció de termes transcendents de la història.

En Cementiri de Sinera, evoca al món destruït per la Guerra. Després es publica el cicle líric amb Els hores, Mrs Death, El caminar i el mur, i Final del laberint, en el qual es traça el camí d'interiorització amb experiència mística.

Posteriorment, en La Pell del Brau, la poesia d'Espriu es relaciona amb la realista que parla de la llibertat, la justícia i la tolerància, amb l'ús de tècniques antigues (símboles, elegia i sàtira). En aquest moment Espriu centra el punt de vista de la seua poesia en Sefarad (Espanya jueva), que actua com a catalitzador d'una nova actualitat del poeta.

El fet que els poemes foren musicats va fer que la seua obra es popularitzara.

Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol és un dels poetes més llegits el to popular del qual el feien accessible a tots els públics. La seua referència a la situació social catalana havien fet que foren citats per polítics i musicats per cantants. Poesia i vida són dos elements lligats en la seua obra. Reflecteixen totes les etapes de la vida del poeta: reflexió metafísica, compromís nacional, pas del temps i balanç de la vida.

La seua poesia és interior, personal i subjectiva però també tracta un temps obert, exterior i social. Aquestes dues veus configuren la seua poesia evolucionada segons la seua biografia personal i els canvis de la societat catalana.

Poeta comprès amb la vida, ha construït la seua experiència biogràfica sobre la sinceritat, l'autenticitat i la solidaritat.

A 1997 va guanyar el Premi Nobel i molts dels seus llibres s'han traduït a l'anglès, asturià, castellà, francès i italià.