Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Ordenar por
Materia
Nivel

Bilingüisme, Diglòssia i Normalització Lingüística

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,38 KB

Tipus de bilingüisme

Bilingüisme individual

  • Passiu: el parlant coneix les dues llengües però no en fa servir una.
  • Actiu: coneix les dues i les fa servir.
  • Simètric: les coneix i parla les dues llengües equilibradament.
  • Asimètric: fa servir en més ocasions una llengua que una altra.

Bilingüisme territorial

Fa referència a l'ús de dues o més llengües en un àmbit territorial definit (ex: Suïssa).

Bilingüisme social

Es refereix a una persona que adquireix un altre idioma per factors socials com la migració, la unificació geopolítica, la mobilització forçada per conflictes interns o la integració en una societat distinta.

Nota: El bilingüisme es considera sovint un mite perquè l'equilibri és gairebé impossible; el bilingüisme social... Continuar leyendo "Bilingüisme, Diglòssia i Normalització Lingüística" »

Guia completa de Tirant lo Blanc i l'obra de Ramon Llull

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,21 KB

Personatges principals de Tirant lo Blanc

  • Tirant lo Blanc: Cavaller model, cristià i bon estrateg, seguidor de les lleis de l'amor cortès. S'enamora de Carmesina, tot i que la seva passió és insegura. El seu somni és alliberar l'Imperi Grec del setge dels turcs.
  • Carmesina: Princesa enamorada de Tirant. És un personatge que no evoluciona al llarg de la novel·la. La seva pretensió és conservar la virginitat fins al matrimoni, tot i que recorre a Plaerdemavida per gestionar la relació.
  • Plaerdemavida: Minyona divertida, intel·ligent, atrevida i maliciosa. Actua com a alcavota, utilitzant Tirant per seduir Carmesina. Està enamorada d'Hipòlit, però no és corresposta i es consola espiant els amants.
  • Emperadriu: Manté una imatge de dignitat,
... Continuar leyendo "Guia completa de Tirant lo Blanc i l'obra de Ramon Llull" »

Hannah Arendt: Pensamiento Político y la Banalidad del Mal

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 3,81 KB

Hannah Arendt: Vida y Trayectoria Intelectual

Hannah Arendt (Hannover, 1906 – Nueva York, 1975) es una de las pensadoras más influyentes del siglo XX. Estudió Filosofía en la Universidad de Marburgo con Karl Jaspers y Martin Heidegger, quien la inició en la filosofía fenomenológica y con quien mantuvo una relación personal. De origen judío, emigró a París para huir de la persecución nazi; allí fue detenida y enviada a un campo de concentración, del que logró escapar para refugiarse finalmente en Estados Unidos.

En este país, escribió artículos en defensa de la causa judía, aunque también criticó a los principales líderes sionistas. Ejerció la docencia en prestigiosas universidades como Princeton y la Universidad de Nueva... Continuar leyendo "Hannah Arendt: Pensamiento Político y la Banalidad del Mal" »

Anàlisi del Diccionari per a ociosos de Joan Fuster

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,05 KB

Ubicació del Diccionari per a ociosos en la trajectòria de Joan Fuster

El Diccionari per a ociosos (1964) s'inscriu en l'etapa de maduresa de Joan Fuster, dins l'assaig humanístic i literari. A diferència de l'assaig cívic dels anys 60, més argumentatiu i centrat en la identitat valenciana, aquesta obra presenta un estil fragmentari, irònic i aforístic. Tracta temes universals com l'amor o la moral amb una mirada escèptica. Representa un gir cap a una escriptura més lliure i reflexiva.

Característiques generals de l'assaig en el context del Diccionari per a ociosos

En els anys 60, l'assaig és un gènere clau amb funció literària, social i política en el context de la dictadura franquista. Davant la censura i la repressió, esdevé... Continuar leyendo "Anàlisi del Diccionari per a ociosos de Joan Fuster" »

La tradició teatral: els espais del teatre tradicional

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,52 KB

Abans de l'escriptura de MA als anys 90, destaquen figures com Rodolf Sirera i Josep María Benet i Jornet. Ambdós van ser pioners en la renovació teatral des dels anys 70, transitant des d'un teatre de resistència i compromís ideològic cap a formes més contemporànies. A diferència d'Alberola, que se centra en la comèdia de relacions i el ritme àgil, aquests autors exploraren la investigació del llenguatge teatral i temes històrics o socials més densos, influint decisivament en la generació posterior. teatre anterioral context de Mandíbula afilada estava condicionat per la dictadura i la censura. Durant el franquisme, el teatre en valencíà va sobreviure majoritàriament en la clandestinitat o mitjançant grups de caràcter... Continuar leyendo "La tradició teatral: els espais del teatre tradicional" »

Guia de la literatura catalana: dels segles XIII al XV

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,52 KB

Arnau de Vilanova (segles XIII-XIV)

Va ser un metge, astròleg i alquimista valencià de gran prestigi, al servei de reis i papes com Jaume I, Pere II, Alfons II, Jaume II i el papa Bonifaci VIII. Tenia una personalitat complexa:

  • Metge científic: va escriure nombrosos tractats de medicina i ciència en llatí.
  • Pensament apocalíptic: tenia inquietuds sobre la fi del món i l'arribada de l'Anticrist.
  • Reformador: va proposar reformes per a l'Església.

Entre les seves obres en català sobre la reforma eclesiàstica destaquen:

  • La lliçó de Narbona i El raonament d’Avinyó: discursos contra l'excessiva riquesa dels eclesiàstics.
  • La confessió de Barcelona.

Francesc Eiximenis (segles XIV-XV)

Frare franciscà gironí format a les universitats de París,... Continuar leyendo "Guia de la literatura catalana: dels segles XIII al XV" »

Guia completa de gramàtica catalana: Adjectius i pronoms

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,97 KB

L’adjectiu

Expressa una qualitat del nom i concorda amb aquest en gènere i nombre.

Graus de l’adjectiu

  • Positiu: Sense intensitat (ex.: alt).
  • Comparatiu:
    • Igualtat: tan... com...
    • Superioritat: més... que...
    • Inferioritat: menys... que...
  • Superlatiu: Intensitat màxima.
    • Absolut: molt / ben / tot o sufix -íssim / -íssima.
    • Relatiu: el més... de... / el menys... de...

Idea clau: L’adjectiu descriu i pot expressar grau.

Gènere i nombre de l’adjectiu

  • Adjectius d’una terminació: Mateixa forma per al masculí i femení al singular (ex.: fàcil). Alguns tenen una forma al singular i dues al plural (ex.: capaç, capaços, capaces).
  • Adjectius de dues terminacions: Una forma masculina i una de femenina (ex.: correcte, correcta, correctes).

Idea clau: Els... Continuar leyendo "Guia completa de gramàtica catalana: Adjectius i pronoms" »

Guia sobre el Realisme, el Naturalisme i la Renaixença

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,01 KB

Moments dins del Realisme

1. Verisme

  • Origen: Itàlia.
  • Temes socials: Lluita política i econòmica.
  • Descripció: Descriu la realitat de manera científica.

2. Naturalisme

El realisme s'acaba convertint en naturalisme.

  • Origen: França (Émile Zola), finals del segle XIX.
  • Objectius bàsics:
    • Retratar les classes socials més desafavorides.
    • Crear una literatura que sigui un reflex de les teories científiques que sostenen que els éssers viuen condicionats per:
  • La genètica.
  • La influència del medi.

Realisme Català

Els introductors del Realisme a Catalunya van ser els crítics literaris Josep Yxart i Joan Sardà, i l'escriptor Narcís Oller.

Narcís Oller

Gran novel·lista de la Renaixença i màxim exponent en llengua catalana del Realisme.

  • Considerat el creador
... Continuar leyendo "Guia sobre el Realisme, el Naturalisme i la Renaixença" »

Conceptos Clave del Sector Primario: Acuicultura, Agricultura Ecológica y Política Pesquera

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 2,76 KB

Conceptos Fundamentales del Sector Primario

Acuicultura

Es el conjunto de actividades que, mediante algún tipo de intervención en el ciclo biológico o en el medio en el que habitan los peces, permiten controlar su reproducción y/o crecimiento. Es muy significativa en Galicia y está restringida a un pequeño abanico de especies, principalmente peces, moluscos y crustáceos, en función de su importancia económica y del desarrollo de una tecnología adecuada, limitada espacialmente a la beiramar o a las aguas continentales.

Agricultura Ecológica

Sistema para cultivar una explotación agrícola autónoma, basada en la utilización óptima de los recursos naturales y sin emplear productos químicos de síntesis o organismos genéticamente modificados... Continuar leyendo "Conceptos Clave del Sector Primario: Acuicultura, Agricultura Ecológica y Política Pesquera" »

Autors Clau de la Literatura Catalana Medieval: Obres i Context

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,71 KB

Autors Destacats de la Literatura Catalana Medieval

Arnau de Vilanova (Segles XII - XIV)

  • Obra principal: La lliçó de Narbona.

Francesc Eiximenis (Segles XIV - XV)

Obres i Ideologia

  • El llibre dels àngels i Lo Crestià: Aquest últim és una gran enciclopèdia en tretze volums sobre la ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals.
  • Només es conserven els tres primers volums i el dotzè.
  • L'obra està molt estructurada des del principi i inclou explicacions llargues alternades amb exemples i faules que la fan més amena.
  • Eiximenis utilitza molt l’exemplum (historietes realistes amb finalitat moral).
  • Apareixen fragments clarament misògins, reflectint la societat de l’època, especialment la religiosa.

Sant Vicent Ferrer (Segles XIV - XV)

... Continuar leyendo "Autors Clau de la Literatura Catalana Medieval: Obres i Context" »