Bilingüisme, Diglòssia i Normalització Lingüística

Tipus de bilingüisme

Bilingüisme individual

• Passiu: el parlant coneix les dues llengües però no en fa servir una.
• Actiu: coneix les dues i les fa servir.
• Simètric: les coneix i parla les dues llengües equilibradament.
• Asimètric: fa servir en més ocasions una llengua que una altra.

Bilingüisme territorial

Fa referència a l'ús de dues o més llengües en un àmbit territorial definit (ex: Suïssa).

Bilingüisme social

Es refereix a una persona que adquireix un altre idioma per factors socials com la migració, la unificació geopolítica, la mobilització forçada per conflictes interns o la integració en una societat distinta.

Nota: El bilingüisme es considera sovint un mite perquè l'equilibri és gairebé impossible; el bilingüisme social sol ser una etapa cap a la monolingüització en la llengua dominant.

Diglòssia

Fenomen que fa referència a l'ús diferencial de dues varietats lingüístiques mitjançant un ús discriminatori.

Diglòssia interna

Dues varietats del mateix idioma coexisteixen, però una és considerada la forma "culta" o estàndard (Alta) i l'altra la varietat popular o dialectal (Baixa). Els parlants solen ser monolingües, però dominen dos registres molt diferenciats.

Exemples:

• Àrab: Àrab clàssic (formal/escrit) vs. Àrab dialectal (oral/quotidià).
• Alemany a Suïssa: Alemany estàndard (escrit/formal) vs. Alemany suís (oral/informal).
• Català: L'estàndard formal vs. el parlar dialectal col·loquial.

Diglòssia externa

La situació de desigualtat es dona entre dues llengües diferents. Normalment està vinculada al bilingüisme social, on la llengua A té més prestigi i pes institucional, mentre que la llengua B està relegada a l'ús familiar o comunitari.

Processos lingüístics

Substitució lingüística

És el procés en què els parlants d'una llengua l'abandonen progressivament per utilitzar la llengua dominant. És un procés llarg que passa per diverses etapes: monolingüisme en llengua pròpia, penetració d'una llengua nova, bilingüització i, finalment, monolingüisme en la llengua que ha penetrat.

Normalització lingüística

Procés contrari a la substitució, on una llengua s'adapta a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical, i accedeix a àmbits d'ús reservats a una altra llengua. Es basa en quatre pilars: normativització, estandardització, planificació lingüística i política lingüística.

Llengües minoritàries i minoritzades

Una llengua minoritària (pocs parlants) no és sinònim de llengua minoritzada (pateix un procés de retracció dels usos públics i privats).

Famílies lingüístiques a Europa

:

Indoeuropees: bàltiques (letó i lituà), cèltiques (gaèlic, gal·lès, bretó...), eslaves (rus, polonès...), germàniques (anglès, alemany...), romàniques (català, romànes, espanyol...), hel·lèniques (grec) i il·líries (albanès).

Altres famílies: uralianes (hongarès, finès...), altaiques (turc, kazakh...), caucàsiques (txetxè, georgià...) semítiques (maltès) i llengua aïllada (basc).

Com tractar la situació legal de les diferents llengües en contacte:

Monolingüisme com a objectiu: només existeix una llengua com el cas de Portugal

La protecció de les minories lingüístiques a través de reconeixements institucionals

L’autonomia lingüística: les llengües minoritàries comparteixen condició d’oficials (Estat espanyol)

El federalisme lingüístic:aplicació estricta del criteri de territorialitat (als territoris que històricament les tenien com a pròpies)

Bilingüisme institucional: l’aplicació estricta de la cooficialitat arreu de l’estat

 Casos especials:

L’aranès de l’Aran: l’Aran és l’únic territori de cultura occitana on la llengua pròpia està protegida sota el nom d’aranès; als estats francès i italià no té cap reconeixement.

Suïssa és l’estat federal plurilingüe que millor sembla haver trobat un equilibri entre les seves tres llengües considerades idiomes oficials; alemany, francès i italià.

Les llengües de Bèlgica: té tres llengües oficials: neerlandès, francès i alemany.

L’hebreu: una llengua del SIII que va deixar de parlar-se i al SXIX va ser revitalitzat i modernitzat per un jueu rus (Eliezer) per tal d’unir els jueus dispersos pel món. Ara és llengua oficial de l’estat d’israel.

El francès de Quebec: com una llengua minoritzada pot esdevenir llengua oficial.