Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Renovació Literària: Anys 20 i 30

Un cop finalitzats el Noucentisme i el desenvolupament de les Avantguardes, durant els anys 20 i 30, la literatura catalana va viure un procés de renovació en els seus gèneres literaris. Aquest període també va donar lloc a l'aparició d'alguns dels nostres clàssics contemporanis.

La Represa i Diversificació de la Novel·la

A partir de 1925, la novel·la catalana va començar a créixer, superant la crisi del gènere a Europa. La temàtica predominant era la novel·la psicològica, centrada en l'interior dels personatges. Autors importants d'aquest període inclouen Miquel Llor, Sebastià Juan Arbó i Carles Soldevila. Després de la Guerra Civil, altres autors destacats que van continuar aquesta línia... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Noucentisme, Avantguardes i Renovació (1906-1939)" »

Renaixença: moviment de recuperació de l'ús culte i literari

• Objectius:
• Conrear gèneres de literatura culta en català.
• Restablir institucions acadèmiques.
• Retornar al català el prestigi social i literari.
• Recopilació literària i folklore popular.

El Romanticisme i la seva influència en la Renaixença

El Romanticisme va propiciar revolucions liberals i processos nacionalistes a Europa i Amèrica.

• Va ser un corrent ideològic, artístic i literari a l'Alemanya del segle XVIII.
• Sentiments nacionalistes: Guerra del Francès i Carlines (1808).

Dues tendències del Romanticisme:

• Romanticisme conservador: antireligiós i exalta la llibertat artística.
• Romanticisme liberal: defensa idees revolucionàries i democràtiques.

Realisme i Naturalisme (1874)

¿Qué es la Afasia?

La afasia se define como la pérdida total o parcial del lenguaje oral debido a una lesión en las áreas del lenguaje del hemisferio dominante. Es importante destacar que:

• Se trata de sujetos que previamente tuvieron un lenguaje normal.
• Se excluyen los trastornos de la adquisición del lenguaje en niños.
• Se descartan los trastornos del lenguaje debidos a alteraciones psicológicas.
• Se refiere a alteraciones en la forma y no a alteraciones en el contenido del lenguaje.

En las afasias, los signos y síntomas clínicos son variables. El proceso central en las afasias es la disociación del signo lingüístico, del significado y el significante.

Afasia Amnésica

Se presenta un defecto en la denominación, aunque se reconoce el objeto... Continuar leyendo "Afasia: Definición, Tipos y Características Clínicas" »

El Valencià: Una Variant de la Llengua Catalana

El valencià és una variant lingüística que s'inclou dins del bloc occidental de la llengua catalana, juntament amb el nord-occidental. Va arribar a les nostres terres amb els catalans que repoblaren el territori valencià després de la conquesta de Jaume I.

Influència del Substrat Àrab en el Valencià

El valencià presenta una característica pròpia: la influència del substrat àrab. Els abundants topònims són l'exemple més evident d'aquestes influències. Noms com Alzira, Alfafar o Benicarló són d'origen islàmic, mentre que Gorgos o Llubí són mossàrabs.

Característiques del Valencià

• Castelló, València, Alacant
• Trets fonètics: Tendència a articular creixent en el diftong (ui)

Les Cròniques Catalanes

L’origen de les cròniques es troba en les cançons de gesta, narracions en vers i en llengua vulgar sobre fets heroics d’interès general, difoses per joglars. Les cròniques catalanes van utilitzar les cançons de gesta com a fonts d’informació, però també feien propaganda sobre les cases reials i els monarques. Les cròniques són narracions de fets històrics esdevinguts durant un període determinat, un regnat o una dinastia. De caràcter bèl·lic, les primeres van ser escrites en llatí i adreçades a un públic culte. Al segle XIII trobem algunes traduccions. Als segles XIII i XIV es van trobar les primeres redactades en català.

Crònica de Jaume I (Llibre dels Fets)

Redactada entre 1244 i 1276. Formada... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval: Cròniques i Novel·la Cavalleresca" »

Característiques Generals del Noucentisme

El Noucentisme: Definició i Context

Moviment ideològic i artístic que sorgí a la primeria del segle XX, com a evolució i com a rebuig del Modernisme i del Naturalisme. Reivindica la serenitat i l'ordre del classicisme enfront de l'exuberància del Modernisme.

Aquestes crítiques al Modernisme evidenciaven un criteri tradicional i conservador que atacava les influències europees heterogènies que els modernistes havien abanderat. La pretensió de recrear un món ideal que cercava la bellesa i la perfecció en les formes els enfrontava al Naturalisme.

L'Estètica Noucentista: Valors i Gèneres

Proclamà nous valors estètics, ètics i polítics com la civilitat, el classicisme, l'arbitrarisme o l'imperialisme.... Continuar leyendo "Noucentisme i Teatre Català: Josep Carner i Àngel Guimerà" »

1. El Noucentisme davant el Modernisme

El Modernisme i el Noucentisme són dos moviments que s'encavallen. Si el Modernisme deixa de tenir influència amb la mort de Joan Maragall (1911), el 1906 es considera l'any en què el Noucentisme arrenca com a moviment, perquè Eugeni d'Ors comença a publicar el Glosari.

2. Origen del terme i inici del moviment

Va començar el 1906 i se l'va inventar Eugeni d'Ors.

3. Etimologia de la paraula Noucentisme

Vol dir que pot derivar de l'adjectiu nou (un nou moviment) o referir-se al segle (nou-cents).

4. Objectius bàsics del Noucentisme

Enric Prat de la Riba va ser un dels fundadors de La Veu de Catalunya (1899) i també el seu director; en aquest diari va exposar el seu ideal de nació i del catalanisme.

5. La

Enric Valor: Un Referent de la Cultura Valenciana

Enric Valor va nàixer a Castalla. Va estudiar llengua i literatura catalana de manera autodidacta. Després de la guerra va anar a la presó acusat d'antifeixista i, quan va arribar la Democràcia, va ser reconegut públicament com un dels autors valencians més importants.

Enric Valor va ser un autor extraordinari en tres aspectes: com a rondallista, com a novel·lista i com a gramàtic.

Enric Valor com a Rondallista

La rondalla és una història d'autor anònim transmesa oralment. Les rondalles d'Enric Valor:

• Se situen en espais valencians reals.
• Són modificades literàriament per ell, no tan sols recopilades.
• Tenen un llenguatge popular però correcte amb un vocabulari ric.
• La selecció de rondalles

Sociolingüística

La sociolingüística estudia les interaccions entre la llengua i el medi social. Una llengua no és només una estructura, sinó també un ús.

Conceptes Bàsics

Ús lingüístic: Realització comunicativa de la llengua.

Àmbits d'ús: Marcs socioculturals (familiar, educatiu, judicial, mitjans, etc.), formals i informals.

Normes d'ús: Varietats lingüístiques adequades per a cada àmbit, imposades socialment. Distingim entre ús convencional i intencional.

Comunitat i Actituds Lingüístiques

Comunitat lingüística: Membres amb una llengua comuna.

Actituds: Lleialtat, deslleialtat, autoodi.

Prejudicis: Idees preconcebudes per egocentrisme cultural.

Variació Lingüística

La variació és natural. Depèn del lloc, grup social,... Continuar leyendo "Sociolingüística: Variació, Contacte i Conflicte de Llengües" »