Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Varietats Dialectals

Són les associades als parlants.

• Varietats Geogràfiques

  O diatòpiques, són les modalitats que presenta una llengua en una àrea determinada del seu domini lingüístic. Els parlants d'aquesta àrea comparteixen trets comuns que els diferencien dels parlants d'altres zones. Els parlants d'aquestes zones es poden entendre si se senten vinculats a una mateixa comunitat lingüística. Segons la diferenciació i l'abast de l'àrea geogràfica parlem de dialectes, de subdialectes i parlars. La dialectologia és la branca de la lingüística que estudia la variació geogràfica.

• Varietats Històriques

  O temporals o diacròniques, corresponen als diversos estadis pels quals ha passat una llengua fins a l'actualitat. Les llengües

Manuel de Pedrolo (1918-1990) és un dels novel·listes més prolífics de la literatura catalana del segle XX. Va ser un dels escriptors més llegits de la postguerra. Novel·lista, dramaturg, assagista, poeta i traductor, la seva obra abraça gairebé tots els gèneres literaris. Les seves obres més conegudes, que van ser un èxit de vendes, inclouen Mecanoscrit del segon origen, una història de ciència-ficció, i Joc Brut, una novel·la negra.

Reconeixements i Premis

Pedrolo va obtenir premis com el Víctor Català o el Sant Jordi. Va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1979.

Inicis i Èxits en la Vessant Dramàtica

En la vessant dramàtica, Pedrolo va obtenir molts èxits. La seva primera obra teatral la va escriure... Continuar leyendo "Manuel de Pedrolo: L'Obra Teatral, de l'Absurd a la Denúncia Social" »

Tipus de textos

Text expositiu — tot i que, en ocasions, pot aparèixer dins del gènere de les columnes d'opinió: observem que hi ha pocs elements de modalització i hi predominen els trets i l'estructura més aviat expositius.

Característiques dels textos expositius

Trets bàsics dels textos expositius:

• Tenen una finalitat informativa.
• La relació entre l'emissor i el receptor suposa que comparteixen coneixements previs.
• Es refereixen a alguna realitat: no són de ficció.
• No hi ha marques de temps o aquestes són neutres (a diferència dels textos narratius).
• No hi ha personatges protagonistes ni «fets» narratius.
• La informació pot anar acompanyada de gràfics i esquemes.
• El contingut del text expositiu pot ser reduït a un resum o a un esquema.

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908)

Biografia i Context

L’obra de Mercè Rodoreda comprèn poesia, teatre, conte i novel·la. Molt jove, col·laborà en les pàgines de diverses publicacions. El 1933, va publicar la seva primera novel·la, Sóc una dona honrada?.

La mort del seu avi marca la seva adolescència. Amb 20 anys es casa amb el seu oncle, 14 anys més gran que ella. Aquest matrimoni, mai acceptat per ella, fou una experiència traumàtica. A partir d'això, Mercè Rodoreda tria la literatura com una alternativa d'evasió d'aquell entorn que ha patit.

L’any 1939 s’exilià, primer a París, després a Bordeus i finalment a Ginebra, on farà traduccions per a organismes internacionals. Als anys 70 tornarà al seu país i veurà reconeguda... Continuar leyendo "Anàlisi de l'Obra de Mercè Rodoreda i Vicent Andrés Estellés" »

Anàlisi Lingüística i Fonètica Catalana

Fonètica i Morfologia dels Pronoms

• Pronoms (CD/Ci): El pronom de complement indirecte (Ci) es transforma en "hi" en plural. Pot ser: n'hi, la hi, l'hi, les hi, els hi.
• Ci (singular): Es manté "li".
• Ci (plural): Els pronoms de CD/Ci combinats poden ser: els/les porta, en porta, la prota, el porta, els porta. (Nota: Cal revisar la forma exacta de les combinacions, ja que la llista original era confusa).

Fenòmens Fonètics

Geminació

• Indicada: Es representa amb doble consonant: mm, nn.
• No indicada: Es manifesta en grups consonàntics com: bl (bbl), gl (ggl), pl (ppl), tl, tll, tm, tn, dm.

Altres processos fonètics

• Sensibilització: Es refereix a la vocalització del verb a la "n" (Exemple: cantar/cantaré)

Noucentisme

El 1901 es va crear la Lliga Regionalista, partit que recollia les aspiracions de la burgesia catalana. Enric Prat de la Riba va donar forma al projecte de la Lliga, a través de diaris com La Veu de Catalunya. Aquest moviment va ser una connexió entre acció política i acció cultural, atraient escriptors i intel·lectuals, un d'ells Eugeni d'Ors. El noucentisme és el fenomen ideològic que tipifica les aspiracions dels capdavanters de la burgesia catalana, creant una ideologia dels seus interessos i formulant uns models de comportament social amb l'objectiu d'aconseguir la seva acció reformista.

Les Idees Estètiques del Noucentisme

Les idees estètiques del noucentisme es basen en la jerarquització de gèneres, on la poesia... Continuar leyendo "Noucentisme: Ideologia, Estètica i Bilingüisme a Catalunya" »

El Modernisme Català: Context i Característiques

• Cronologia: Finals del segle XIX i principis del XX.
• Origen: El Modernisme Català prové de les arts plàstiques.

Tendències Ideològiques del Modernisme

S'hi combinen dues tendències principals:

• El Regeneracionisme: Preconitza un canvi social i polític. Pretenia regenerar la societat, tot i que també tenia una vessant individualista. (Representant: Jaume Brossa).
• L'Esteticisme: Proposa la transformació necessària de la societat a través del paper primordial que conferia a l'art. (Representant: Santiago Rusiñol).

Etapes del Modernisme

• 1892-1900 (Etapa combativa): Els modernistes expliquen les seves idees en quatre revistes: L'Avenç, Catalònia, Quatre Gats i Pèl & Ploma.
• 1900-1911 (Etapa

Elements de la comunicació

Definicions

• Emissor: L'autor del text.
• Receptor: El lector del text.
• Canal: El mitjà de transmissió (llibre, escriptura).
• Missatge: El text literari.
• Codi: La llengua literària.
• Context: Els factors que envolten l'acte comunicatiu.

Gèneres literaris

Classificació

• Èpica: Canta les gestes d'un heroi.
• Poesia o lírica: Literatura en vers.
• Narrativa: Literatura en prosa.
• Teatre o textos dramàtics: Literatura en forma de diàleg, pensada per a la representació.
• Assaig: Text argumentatiu amb voluntat literària.

La narrativa

Tipus de narrador

• Omniscient: Narra en tercera persona, coneix tot sobre els personatges i els fets.
• Intern: El narrador és un personatge o testimoni, amb una narració subjectiva. El narrador protagonista

1.1 La Llengua al segle XVIII. El cas de Menorca

En acabar la Guerra de Successió la llengua catalana va ser prohibida a través De la promulgació dels decrets de Nova Planta. Així mateix, es van Assolir els jocs forals, la llengua castellana començà a avançar Considerablement, mentre que el català deixava d’emprar-se a molts D’àmbits. Només a Menorca va passar a formar part de la corona Anglesa.

La Catalunya Nord, que havia passat a formar part de França, va substituir el Català per el francès, després que Lluís XIV prohibís l’ús del català en els documents públics.

D’altra Banda al Segle XVII la política econòmica va afavorir la Recuperació de la nostra burgesia gràcies al permís de comerciar Amb Amèrica. A més,... Continuar leyendo "Resum Lucrècia Joan Ramis" »

Definició de la Renaixença Catalana

Anomenem Renaixença el moviment global de recuperació de la cultura i la personalitat catalana durant el segle XIX, especialment el procés de dignificació de la llengua i la literatura. El 1871, aquest terme va quedar consolidat amb l’inici de la publicació d’una revista anomenada La Renaixença.

Marc Històric i Cultural de la Renaixença

Arrels de la Renaixença

L’origen de la Renaixença és més o menys paral·lel a la irrupció del Romanticisme a les nostres terres. Però, sobretot, les arrels es troben al segle XVIII, en la tasca que feien:

• La Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona.
• La Universitat de Cervera.
• La Junta de Comerç, que va ajudar a desvetllar la consciència històrica.