Tipologia Textual

Text expositiu: Exposa fets, explica qualsevol cosa de manera clara i informa els lectors. Ha de ser molt clar i ha de presentar una estructura ben ordenada. No ofereix l'opinió de l'autor sobre el tema.

Text argumentatiu: Intenta convèncer mitjançant arguments. L'autor expressa la seva opinió. Tres elements:

• El tema (de què tracta)
• La tesi (què defensa)
• Els arguments (que donen suport a la tesi)

Text descriptiu: Representa amb paraules escrites alguna cosa que podem observar amb la mirada. S'utilitzen molts adjectius.

Text narratiu: Narra fets reals o imaginaris de manera ordenada. Conté un narrador en 3a o 1a persona (omniscient o implicat).

Text instructiu: Dona coneixements i instruccions que podem aplicar de manera metòdica... Continuar leyendo "Guia Completa de Tipologies Textuals, Gèneres Literaris i Recursos" »

Història de la llengua catalana: s. IX-XV

Des de la Marca Hispànica (s. IX) fins al segle XV es produeix una important expansió territorial que comporta també l’expansió del català a nous territoris (Catalunya Nova, País Valencià, Illes Balears).

Normalització lingüística i, per tant, superació de la diglòssia llatí/català. Al s. XII la gent parla català, però la llengua escrita és el llatí. A partir d’aquí, el català guanya nous àmbits d’ús i al s. XV el català és la llengua que parla la gent, la llengua de l’administració i la llengua de la literatura.

Fets històrics i socials rellevants

• La Marca Hispànica donarà origen a Catalunya.
• L’expansió dels comtats al segle XIII donarà lloc al naixement de la Corona

O teatro galego: do primeiro terzo do século XX á modernidade

O texto proposto pertence ao xénero dramático e debe situarse dentro da evolución do teatro galego do primeiro terzo do século XX, etapa coñecida como o teatro entre dous séculos. A dramaturxia deste período sitúase entre a continuidade do teatro costumista e histórico do século XIX e a aparición dun teatro moderno vinculado á recuperación cultural e política de Galicia.

Un papel fundamental neste proceso tiveron os coros populares, que favoreceron a difusión do teatro en galego e a creación dun público estable mediante representacións por todo o territorio. Agrupacións como Toxos e Frores, Cantigas da Terra ou De Ruada contribuíron decisivamente á consolidación... Continuar leyendo "Evolución e transformación da literatura e o teatro galego: do século XX á actualidade" »

Context Històric de Màrius Torres

Context històric: Hi ha diverses dates rellevants en el context històric de Màrius Torres:

• 1901: Fundació de la Lliga Regionalista.
• 1907: Creació de l'Institut d'Estudis Catalans.
• 1914: Creació de la Mancomunitat de Catalunya.
• 1923-1930: Dictadura de Primo de Rivera.
• 1931-1939: Segona República Espanyola.
• 1936: Esclat de la Guerra Civil Espanyola.
• 1939: Final de la Guerra Civil i exili de Màrius Torres.

El Postsimbolisme en l'Obra de Torres

El corrent literari al qual pertany l'obra de Màrius Torres és el Postsimbolisme. Aquest designa un conjunt de corrents diversos representats per diferents autors, sorgits a Europa després del Simbolisme francès del segle XIX. La producció literària de Torres és considerada... Continuar leyendo "Màrius Torres: Context Històric, Postsimbolisme i Poesia" »

Los años posteriores a la Guerra Civil

Tras la Guerra Civil, los cambios políticos comenzaron en 1939 y tenían como objetivos básicos la sustitución de todas las lenguas minoritarias por el castellano. Se abolió la Generalitat, el Estatut y los partidos políticos, y se prohibió el uso público y oficial del catalán, así como su enseñanza.

Muchos intelectuales tuvieron que exiliarse: Carles Riba, Mercè Rodoreda, Machado y Pompeu Fabra. La mayoría regresó, y en 1939 reapareció la novela en catalán.

A partir de los años 50, el contacto de los escritores con el público se dinamizó gracias a colecciones como El Club dels Novel·listes. En esa década se publicaron obras de escritores conocidos como Josep Pla y Mercè Rodoreda. Salvador

Conceptos Fundamentales de la Economía y la Sociedad Contemporánea

1. Política Pesqueira Común (PPC)

Conxunto de normas europeas cuxo propósito é conservar os recursos biolóxicos mariños e xestionar e controlar a pesca europea dentro e fóra das augas da Unión Europea (UE). O obxectivo da Política Pesqueira Común (PPC) é garantir que as actividades pesqueiras e de acuicultura contribúan á sustentabilidade ambiental, económica e social a longo prazo.

2. Enerxías Renovables

Fontes de enerxía natural que se atopan ou poden obter de modo continuo e inesgotable, como o sol, a auga, o vento e os residuos orgánicos. Considéranse unha alternativa viable e necesaria ás enerxías fósiles convencionais, sendo o seu impacto ambiental moi... Continuar leyendo "Conceptos Clave de Economía y Sociedad Actual: Retos y Transformaciones" »

Eduardo Pondal: O Bardo da Nación Galega

Ideoloxía e Liñas Temáticas

• Celtismo: Pondal defendía que os galegos teñen unha orixe celta, con figuras míticas como Breogán. A través deste pasado, presentaba Galiza como un pobo con historia propia, o que servía para xustificar as reivindicacións galeguistas de liberdade. Tamén buscaba fortalecer a autoestima colectiva dos galegos e animábaos a recuperar a súa liberdade e lingua.
• Bardismo: Pondal considérase o "bardo" do pobo galego. Quería transmitir aos galegos o recordo dun pasado celta glorioso para fomentar o orgullo e a loita pola liberdade de Galiza. Este papel facía que se sentise especial e cunha importante misión, pero tamén o presentaba como unha figura solitaria e triste,

Tema 8

La noticia

És un relat Periodístic, oral o escrit, que narra un fet d’actualitat. Aquest fet ha de ser Rellevant, extraordinari o curiós i ha de tenir un cert interès. El seu Objectiu és informar, per la qual cosa ha de redactar-se objectivament. Són Temes d’actualitat i d’interès general. S’agrupen per blocs temàtics.

Un breu és una Petita noticia que en la premsa ocupa normalment part de l’espai lateral d’una Columna, i que en els mitjans audiovisuals només és esmentada pel titular.

Estructura de la noticia

-Titular: és la presentació del text.

-Entrada o lead: En la premsa escrita correspon al primer paràgraf de la noticia i recull de Forma sintètica les dades més rellevants. En els mitjans audiovisuals, el lead

Euskal Herriko Ahozko Tradizioa

Atsotitzak eta Esaera Zaharrak

Esaera zaharrak edo errefranak gai askoren eta herri inguruko jakituria biltzen duten esaldiak dira. Zenbat eta laburragoak, hobe.

Egitura eta Ezaugarriak

• Bi zati: Errsimadun edo antzeko soinuen errepikapena eta hitz-jokoak.
• Helburua: Errazago gogoratzeko baliabidea.

Atsotitz Bilduma Historikoak

1. Bilduma

«Refranes y sentencias comunes en bascuence, declaradas en romance con numeros sobre cada palabra para que se entiendan las dos lenguas». Iruñean aurkitu zen 1596an eta idazlea anonimoa da; bizkaieraz idatzia dago. 539 atsotitz dira.

Adibideak:

• "Garrastu adi icasterren ea neca adi eiterren"
• "Vrrinerik ospea, erríkoa hobea"
• "Bere burhua ezautea da jasuitea"

2. eta 3. Bildumak

Esteban de

A Poesía Galega Contemporánea: Evolución e Protagonistas (Finais do Século XX e Inicios do XXI)

A Eclosión Poética e a Diversificación (Décadas dos 70 e 80)

O último terzo do século XX e os primeiros anos do XXI caracterízanse por unha verdadeira eclosión poética e por unha evolución do xénero que supón a decadencia do socialrealismo e a diversificación temática e formal que comezou na década dos 70, reflectida na antoloxía de María Victoria Moreno, Os Novísimos da Poesía Galega. Os autores foron introducindo paulatinamente o afondamento no intimismo e novas características formais.

Os Novísimos e a Nova Etapa

Entre os novísimos podemos citar a Darío Xohán Cabana, que comeza con Verbas a un Irmao, na liña socialrealista;... Continuar leyendo "Panorama da Poesía Galega Contemporánea: Séculos XX e XXI" »