Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

El Barroc i les seves Peculiaritats

El Barroc es caracteritza per l'ús de correspondències, paral·lelismes i contrastos. Els poetes barrocs estructuraven els poemes amb dos temes, donant al més secundari el lloc principal, que podia ocupar tot un sonet, mentre que el tema principal podia quedar reduït a l'últim vers. El teatre era representat per companyies itinerants castellanes, entre les quals destacaven les de Lope de Vega i Calderón de la Barca.

El Paper de la Cort i de la Impremta

Al segle XV, figures com Ausiàs March i Joan Roís de Corella van triomfar a les corts dels reis de la Corona d'Aragó, pertanyents a la dinastia castellana dels Trastàmara. En aquell moment, una cort itinerant amb tres llengües oficials (català, aragonès... Continuar leyendo "Evolució de la Literatura Catalana: Barroc, Renaixement i Il·lustració" »

Influències Clau en l'Obra

Les influències principals per a la seva obra van ser:

• El Grup de Sabadell (Francesc i Joan Oliver): Un grup d’intel·lectuals que, tot i formar part de les classes benestants de Sabadell, es van dedicar a criticar aquesta mateixa societat des d’un punt de vista més avantguardista i surrealista.
• Massimo Bontempelli: Creador del que ell anomena “realisme màgic”.

Estructura Externa del Recull

El recull està dividit en tres parts amb títols molt orientatius i alhora molt semblants:

1. La imprevista certesa (Dotze contes llargs).
2. Ver, però inexplicable (Dotze contes majoritàriament curts).
3. L’escenari desconcertat (Set contes d’extensió variada).

Alguns contes estan datats cronològicament: els més llargs són... Continuar leyendo "Anàlisi de l'Obra de Calders: Realisme Màgic i Estructura Narrativa" »

Renovació Teatral: De la Postguerra als Anys 70

Com a introducció, cal assenyalar que durant la postguerra la dictadura controlava totalment l'activitat teatral i imposava el teatre en castellà. Durant els anys 50 i 60, el franquisme comença a autoritzar algunes obres en la nostra llengua que hagueren de patir la censura prèvia i la limitació de publicitat en premsa i ràdio. Hi va haver una certa recuperació del teatre a Barcelona, on es van representar obres de Salvador Espriu, com Primera història d'Ester, i d'altres autors coetanis. A València, en canvi, es vivia una situació de diglòssia: teatre culte en castellà i teatre humorístic i popular en valencià, on el sainet era l'estrella. Als anys 60, els cercles universitaris... Continuar leyendo "Evolució de la Literatura i el Teatre Català (S. XX-XXI)" »

Guia Completa dels Registres Lingüístics

Els registres lingüístics són les varietats de la llengua que s'adapten a les diferents situacions comunicatives. A continuació, es detallen les característiques principals dels registres més comuns:

Registre Col·loquial

• Temes relacionats amb la vida quotidiana.
• Poca especialització.
• Canal oral espontani.
• Objectiu bàsic: intercanviar informació ordinària.
• Riquesa de recursos expressius: llenguatge corporal, onomatopeies, interjeccions, eufemismes, augmentatius i diminutius, refranys, frases fetes, comparacions, metàfores, repeticions, termes argòtics.
• Exemples de textos: una conversa familiar, una discussió entre amics.
• Característiques de relaxament lingüístic o menor formalitat: Lèxic limitat

Introducció a les Cròniques Medievals Catalanes

Els inicis de la literatura de cada llengua reflecteixen la necessitat de la gent de recordar en la llengua pròpia els fets més importants de la seva formació com a poble. La fixació dels fets considerats històrics rep el nom d'historiografia; les seves formes més simples són les cròniques.

Crònica de Jaume I: El Llibre dels Fets

La Crònica de Jaume I (1240-1274), cronològicament, és fins i tot anterior a l'obra de Ramon Llull. Es considera que l'autor del Llibre dels fets, tot redactat en primera persona majestàtica (nós), va ser el mateix Jaume I, qui la va inspirar i la va dictar a alguns escrivans que la van escriure materialment sota la vigilància i la direcció del monarca.... Continuar leyendo "Estudi de les Cròniques Reials Catalanes: Jaume I, Desclot, Muntaner i Pere el Cerimoniós" »

FITXA 04 - LA PROSA DE Ramón LLULL

Ramón Llull, de trobador a missioner

Aquí tens diferents preguntes amb més d’una resposta cadascuna. Es tracta de marcar la que creus que és correcta, per després poder anar elaborant un resum del tema.

1.- Va néixer el 1232 a Girona  / Barcelona  /  Mallorca

2.- La seva família era noble/  menestrala  /  vassallaestablerta amb la conquesta de l’illa per Jaume I

3.- Es va casar i va tenir dos fills/ no va tenir fills / sols va tenir una filla

4.- Als 30 anys va canviar radicalment​de dona / de feina / de vida

5.- Ho fa a causa de la mort de la seva dona / les aparicions de Crist crucificat/ és desterrat pel rei i deixa la família, els béns materials i la Cort,

Cerverí de Girona i la Poesia Trobadoresca a Catalunya

L'obra “No el prengueu, el fals marit” pertany a l’autor medieval Cerverí de Girona (segle XIII), una destacada figura de la literatura trobadoresca a Catalunya. Cerverí de Girona és un exemple de trobador professional vinculat a la casa reial i al vescomtat de Cardona.

El Trobador i el Joglar: Rols a l'Edat Mitjana

Cal recordar que a l’Edat Mitjana el nom de poeta era reservat a aquells que componien en llatí. El trobador no solament redactava el text de la poesia, sinó que també componia la música amb la qual la poesia havia de ser difosa per mitjà del cant. Per tant, el trobador era músic i poeta alhora.

A Catalunya abundaven més els trobadors que eren senyors feudals... Continuar leyendo "Cerverí de Girona: Anàlisi de 'No el prengueu, el fals marit'" »

El Romanticisme: Origen i Essència

Definició i Actitud Romàntica

El Romanticisme és un moviment estètic que s'inicià cap a mitjan segle XVIII, durà prop d'un segle i condicionà no sols l'art, sinó la sensibilitat i les actituds dels artistes europeus. Representa una nova manera de veure el món, que dóna preferència a la passió per damunt de la raó, i marca una actitud de revolta, sempre present en els artistes romàntics.

• Poeta subjectiu: L'estat d'ànim és molt important.

Origen: Sturm und Drang (Alemanya, 1770)

L'origen del romanticisme cal buscar-lo a Alemanya, cap al 1770. Allà s'inaugurà el moviment Sturm und Drang (Tempesta i Ímpetu), la característica principal del qual és l'enfrontament amb les pautes rígides del classicisme... Continuar leyendo "El Romanticisme i la Renaixença a Catalunya: Verdaguer, Guimerà i Oller" »

Conceptes Clau: Bilingüisme, Bilingüe i Bilingüista

• BILINGÜISTA: Persona que defensa i promou el bilingüisme. Ens referim al sentiment i ideologia.

• BILINGÜE: Persona que parla dues llengües. Normalment les persones de la llengua minoritzada (L1).

• MITIFICACIÓ DEL BILINGÜISME: Persona que mitifica o idealitza el bilingüisme. Això ho fa el bilingüista.

L'estrany d’aquests tres conceptes és que, sovint, les persones que mitifiquen el bilingüisme són les parlants de L2, que normalment són monolingües. En realitat, els parlants de L1 són els bilingües de veritat.

Diglòssia: Definició i Evolució del Concepte

El concepte es refereix a quan s’utilitza una llengua A en alguns àmbits (formals) i una llengua B en altres àmbits (informals)... Continuar leyendo "Diferències entre Bilingüe, Bilingüista i Mitificació del Bilingüisme" »

La Poesia Trobadoresca

Al segle XI, la lírica trobadoresca va néixer a les corts d'Occitània. En aquest context, la dona, per primera vegada, imposa una nova concepció de l'amor: l'amor cortès. Ella obliga l'home a patir per ella i a sentir-se inferior en aquesta lluita per enamorar-la. L'home es troba sol davant d'un amor pràcticament impossible i expressa en provençal els seus dubtes i la seva tristesa.

El Trobador i la Música

El trobador escrivia una cançó. No escrivia un poema per ser llegit ni recitat; componia un poema perquè algú el cantés davant d'una cort amb dames i cavallers. Els trobadors vivien a les mateixes corts.

El Joglar

Aquesta cançó no la cantava el trobador. El joglar era un home de vida nòmada que era cantant... Continuar leyendo "Literatura Medieval Catalana: Trobadors i Cròniques" »