Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Context Sociopolític i la Literatura Catalana (1936-)

A partir de 1936 es van reprimir les cultures i les llengües no castellanes. La dictadura de Franco va provocar que els nostres escriptors no tingueren altres opcions que l'exili, el silenci o escriure en castellà. Amb tot, podem distingir una sèrie d'etapes en el període franquista que van des dels estrictes primers anys, on s'impedia qualsevol manifestació que no fóra afí al règim, fins als 60, on trobem la represa de les cultures diferents i es creen empreses editores que aposten econòmicament per la publicació de novel·les en català. Per totes aquestes raons, no podem parlar de grups literaris clarament diferenciats entre els nostres narradors, però sí que observem algunes... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Context Franquista, Enric Valor i Mercè Rodoreda" »

XIX. mendea: Testuinguru historikoa

XIX. mendearen hasieran Napoleonen gerrateak izan ziren, eta mende erdialdean bi gerrate karlista gertatu ziren:

• Lehen karlistaldia (1833-1839): Foruen gainbehera ekarri zuen.
• Bigarren karlistaldia (1872-1876): Hegoaldeko foruen abolizioa suposatu zuen.

Foruak ohituren bilduma eta bizimoduaren araubidea ziren Hego Euskal Herrian; legeak ziren, finean. Foruak kentzean, Euskal Herria galtzaile geratu zen, eta horrek protesta giroa eta abertzaletasun-mugimenduaren hasiera eragin zuen.

Ipar Euskal Herrian, Domingo Garat herrialdea bateratzearen alde agertu zen, baina ahaleginak porrot egin zuen. Ondorioz, Iparraldea letargian geratu zen.

XIX. mendeko literatura

Mende honetan bizkaiera oso bizi zegoen, eta etxeko nahiz... Continuar leyendo "XIX. Mendeko Euskal Literatura eta Testuinguru Historikoa" »

Séculos Escuros

Finais do século XV – principios do XIX: período de crise política, económica, social e cultural.

Contexto Histórico

Político

Guerras de sucesión entre Xoana a Beltranexa, apoiada por Galicia, e Isabel a Católica, por Castela e Aragón. Gañou esta última, entón comezou unha forte represión contra os nobres galegos que apoiaran á rival. Un exemplo foi a execución do Mariscal Pardo de Cela. Galicia converteuse nunha provincia e a categoría de reino quedou como un título. Os órganos administrativos viñeron de fóra.

Social

Substituíuse a nobreza galega por outra estranxeira. O rei apoiou á Igrexa. A sociedade seguía sendo estamental, dividida en clases:

• Nobreza e Clero: Posuían as terras.
• Campesiñado: Constituía

Text Narratiu: Característiques Essencials

El text narratiu té com a finalitat narrar o contar fets i accions.

Estructura i Desenvolupament

• Estructura: plantejament, nus i desenllaç.
• Adequació i Cohesió: Fonamentals per a la claredat.
• Desenvolupament temporal: Presenta una progressió en el temps i una continuïtat lògica.

Recursos Lingüístics del Text Narratiu

• Connectors temporals i causals:
  • Temporals: ara, després, ahir, demà, l'altre dia.
  • Causals: perquè, com a conseqüència, com a resultat.
• Verbs d'acció amb valor perfectiu:
  • Pretèrit perfet simple.
  • Pretèrit perfet perifràstic.
  • Pretèrit plusquamperfet.
• Abundància de:
  • Substantius.
  • Adjectius.
  • Adverbis de lloc.

Funcions i Registres

• Funcions del llenguatge: referencial, poètica i expressiva.

Literatura Tema 1

Irmandades da Fala: Foron unha serie de grupos galeguistas, aos que estiveron ligados practicamente todos os escritores da época, que se formaron a partir de 1916 para potenciar a lingua galega. O seu principal papel foi no desenvolvemento da literatura antes da Guerra Civil. Loitaron pola presenza do galego no ensino e o seu uso nos actos públicos, e potenciaron a difusión de xéneros literarios como o teatro e a narrativa, aínda que moitos tamén cultivaron a poesía. Destacan Ramón Cabanillas e Antonio Noriega Varela. Ramón foi considerado, e é considerado, o poeta máis importante desta época. A poesía dos primeiros anos do século XX está marcada pola estética do Rexurdimento e tivo a súa inspiración nas tres... Continuar leyendo "Literatura Galega: Irmandades da Fala e Vanguardas" »

Literatura Romànica: Segles XI-XII

Èpica

És poesia, escrita en vers i recitada oralment pels joglars a les corts o a les places dels pobles. Narren la història d'un poble, els seus fets memorables i les gestes dels seus herois (història real). Són textos anònims i representen una societat amb poca delicadesa, brutalitat, guerres...

Èpica Francesa

No té una base real; narren el que el poble vol sentir sobre la seva història. «Chanson de Roland»: derrota de l'exèrcit de Carlemany a la batalla de Roncesvalls.

Roman

La seva finalitat és ser llegit i no recitat. Encara que els primers textos fossin en vers, es van escriure en prosa. Acostumaven a explicar la història d'un rei llegendari, «Artús». Estaven escrits en francès i, igual... Continuar leyendo "Literatura Romànica Medieval: Èpica, Roman i Trobadoresca" »

Renaixença (1833-1877)

Context Històric

La burgesia, impulsora de la Renaixença, basava el seu creixement econòmic en la indústria. Aquesta burgesia, enriquint-se, va aconseguir un règim liberal favorable als seus interessos i va començar a interessar-se per la identitat del poble català.

Característiques

La Renaixença va impulsar la producció literària culta en català amb l'objectiu de recuperar i depurar la llengua, conscienciar la població de la identificació entre llengua i nació, fomentar l'aparició de nous escriptors i impulsar el paper de les institucions, així com la creació de noves entitats. Aquest moviment va ser provocat, en part, pels canvis polítics i els problemes econòmics dels segles XVIII i XIX.

Romanticisme

L'... Continuar leyendo "Renaixença i Modernisme: Context Històric i Característiques" »

Prosa: literària, humanística i narrativa

Prosa: literària, humanística i narrativa: Els canvis que hi va haver al s. XIV són evidents: el sistema de valors es qüestiona i comença a gestar-se la societat moderna. Això va dur a una sèrie de conseqüències socials i econòmiques. Entre elles hi ha:

• lluites pel poder entre el monarca i els nobles;
• ruïna del camp a causa dels conflictes;
• fam i epidèmies de pesta com a conseqüència de les males condicions higièniques i alimentàries;
• gran mortalitat i abandonament de les collites;
• conflictes entre els nobles, que volien mantenir els seus privilegis, i els camperols, que volien millorar les seves condicions de vida.

Tot això va implicar la fugida a les ciutats, el creixement de l'activitat... Continuar leyendo "Humanisme i prosa catalana al segle XIV: la Cancelleria Reial" »