Noucentisme: Ideologia, Estètica i Bilingüisme a Catalunya
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,12 KB
Noucentisme
El 1901 es va crear la Lliga Regionalista, partit que recollia les aspiracions de la burgesia catalana. Enric Prat de la Riba va donar forma al projecte de la Lliga, a través de diaris com La Veu de Catalunya. Aquest moviment va ser una connexió entre acció política i acció cultural, atraient escriptors i intel·lectuals, un d'ells Eugeni d'Ors. El noucentisme és el fenomen ideològic que tipifica les aspiracions dels capdavanters de la burgesia catalana, creant una ideologia dels seus interessos i formulant uns models de comportament social amb l'objectiu d'aconseguir la seva acció reformista.
Les Idees Estètiques del Noucentisme
Les idees estètiques del noucentisme es basen en la jerarquització de gèneres, on la poesia és el gènere preferit i cultural pels noucentistes. Van mostrar reticències contra el model de novel·la realista-naturalista i la modernista. No és un corrent en contra del gènere de novel·la, són més partidaris d'una novel·la psicològica urbana, intel·lectual. Autors: Guerau de Liost: La muntanya d'Ametistes, Josep Carner: Fruits Saborosos.
Josep Carner
Josep Carner va col·laborar als 12 anys a la revista L'Aureneta i als 13 començava a estudiar filosofia i lletres. La seva obra es divideix en 3 etapes:
- 1a. 1904 publica el seu 1r llibre de poesia. 1905 primer llibre de sonets. Fa reflexió sobre la vida moral.
- 2a. 1911-1924. Temàtica amorosa, temàtica civil.
- 3a. Etapa de maduresa, etapa simbolista, publica El cor quiet, on apareixen referències de la mort, decadència física, preocupació del més enllà. Obres: Nabí, Bella terra, bella gent.
Bilingüisme
Bilingüisme individual: una persona parla 2 llengües.
- B. passiu i actiu: el parlant coneix 2 llengües però una no l'utilitza (passiu) i si les utilitza les 2 (actiu).
- B. simètric i asimètric: S. s'hi dominen per igual les 2 llengües en tots els àmbits d'ús, sinó A.
- B. instrumental: aprenen llengua per raons laborals.
- B. integratiu: aprenen una llengua per integrar-se dins un grup (immigrants).
B. social: es tracta en situacions on el bilingüisme individual afecta a col·lectius sencers d'una societat (guerres, ocupacions colonials).
B. territorial: es dóna quan en un país trobem geogràficament ben delimitades les diferents comunitats lingüístiques, cadascuna disposa d'una sola llengua pròpia.
Normativització, Normalització i Planificació Lingüística
Normativització: fer del català una llengua moderna de cultura, que servís per a tots els àmbits d'ús, una llengua nacional, que fos un referent per a tots els parlants, un model de llengua monocèntrica (un sol organisme que regulés les normes de la llengua), composicional (model de llengua format per les diferents varietats geogràfiques de la llengua) i polimòrfica (més d'una forma que sigui correcta normativament).
Normalització: és un procés que representa el capgirament d'una situació de substitució lingüística en una comunitat amb una llengua minoritzada mitjançant transformacions en el corpus, sobretot en els àmbits d'ús.
Planificació: són les distintes formes d'intervenció sobre una llengua, es considera un instrument de la normalització lingüística.
- Model lingüístic: només té importància la llengua de l'estat i tota la resta ni tan sols són tingudes en compte.
- Model igualitari (Suïssa i Bèlgica): totes les llengües són tractades per igual, totes són oficials de l'estat.
Llengua Minoritària vs. Llengua Minoritzada
Llengua minoritària: usada tradicionalment en un estat en un territori on numèricament hi ha menys gent que a la resta de l'estat.
Llengua minoritzada: pateix una restricció en el seu àmbit d'ús i funcions dins l'estat.