Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

El Mite d'Orfeu i el Conflicte entre Art i Amor

El mite presenta dos personatges, l'Andreas i la seva mare, que comparteixen la mateixa tendència a prioritzar l’art per sobre de les relacions personals i l’amor. La importància de la música, a través del mite d’Orfeu, es veu reflectida en la història, especialment en el personatge d’Amela Jensen.

L'Amela creu que perdrà definitivament el seu amor en demanar-li una mostra d’afecte, tal com va fer Eurídice amb Orfeu, que es gira a mirar-la i la perd. Aquesta darrera imatge, que surt a l’obra, connecta amb el que li passa a l'Amela, ja que el mite representa la força de la música i, segons les versions, el poder salvador de l’amor.

L'Origen de la Novel·la i el Significat del

La Novel·la Catalana: Modernisme i Crisi

En el moment d'esclat del Modernisme, la novel·la és un gènere en crisi a Europa. El realisme havia donat molt de si, però ja era una via exhaurida. El tema de fons de la majoria d'obres és l'enfrontament de l'individu intel·ligent i sensible (l'artista) a un entorn vulgar i materialista que no el comprèn ni el valora i que sovint acaba anorreant-lo.

Víctor Català: La Veu del Modernisme Rural

Caterina Albert i Paradís (pseudònim masculí Víctor Català) va començar a utilitzar aquest nom a partir de l'escàndol que provocà el seu monòleg La infanticida en els Jocs Florals d'Olot de 1898. De formació autodidàctica, començà escrivint poesia i teatre, però destaca sobretot com a narradora.... Continuar leyendo "La Novel·la Catalana: Modernisme, Postguerra i Autors Clau" »

Josep Maria de Sagarra: Un autor polifacètic

Josep Maria de Sagarra va ser un dels autors més prolífics i populars de la literatura catalana. Va destacar com a poeta, dramaturg, novel·lista i traductor. Tot i que actualment és conegut principalment per la seva prosa, en el seu temps va ser molt reconegut per la poesia i el teatre. Fill de l'alta burgesia, va estudiar Dret i la carrera diplomàtica. En esclatar la Guerra Civil, se'n va anar a França, després a Tahití i, finalment, va tornar a Barcelona.

Cal destacar la seva mestria en tots els gèneres:

• Poesia: Va publicar quatre reculls, sovint utilitzant la forma tradicional de la cançó, com Cançons de taberna i oblit o Cançons de totes les hores. També va escriure tres extensos

La Vigent Funció del Llatí a l'Edat Mitjana

Encara que al llarg del segle X es fixen les llengües romàniques en la seva forma oral, el llatí no va deixar de tenir un gran prestigi com a llengua de l'Església, del poder polític, de l'ensenyament i de la cultura. Durant l'època medieval, hi ha una important producció de la literatura en llatí, paral·lela a la literatura que es feia en les diverses llengües romàniques. D'altra banda, la llengua llatina esdevingué una mena d'idioma universal que va servir per a la comunicació i l'intercanvi entre països.

Per què ens han arribat com a textos més antics precisament un codi jurídic i uns sermons religiosos? Aquesta selecció reflecteix les dues esferes principals de poder i influència... Continuar leyendo "Llengua i Cultura a l'Edat Mitjana: Llatí, Joglaria i Humanisme" »

Funcions del llenguatge

Funció metalingüística

Aspecte lingüístic concret: centra la comunicació en el codi. El referent és la pròpia llengua; missatges ordenats i precisos i tecnicismes lingüístics. Jocs lingüístics que es basen en característiques fonètiques, lèxiques i sintàctiques.

Funció conativa

Apel·la l'oient perquè actuï d'una manera determinada; per exemple, cridar algú pel carrer. Són ordres, suggeriments, amenaces. Poden ser exclamatives i interrogatives.

• Vocatiu: tu, Joan, fes això ("tu" és vocatiu)
• Imperatiu: Calla! (exemple d'imperatiu)
• Interrogatives: M'ho dones ja?
• El·lipsi: La porta! Posa la taula!

Funció expressiva

L'emissor parla d'ell mateix; és d'ús habitual i manifesta emocions i estats d'ànim. Predomina... Continuar leyendo "Funcions del llenguatge, tipus de textos i connectors" »

Joan Fuster: Compromís Intel·lectual i Identitat

Vida i Obra de Joan Fuster

Joan Fuster i Ortells va néixer a Sueca el 1922. Després de llicenciar-se en Dret a la universitat, es va abocar a la creació d'un gènere: l'assaig. També va fer una incursió en la poesia.

L'Assaig com a Eina de Reflexió

L'assaig és una prosa d'idees amb una forta base argumentativa, lliure i personal, al voltant de temes de caire humanista. Fuster s'inicia en un gènere que resulta provocador en una època en què ni es poden tenir idees, ni molt menys expressar-les en llibertat.

Impacte de "Nosaltres els Valencians"

Els seus escrits sociopolítics són els que tindran una repercussió més forta en el context de l'època en què van ser publicats. Fuster els escriu... Continuar leyendo "Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Assaig i Identitat Valenciana" »

El Procés de Comunicació: Elements Clau

• Emissor: Codifica i envia el missatge (sms). Pren la iniciativa.
• Codi: Conjunt de signes i regles.
• Receptor: Rep el missatge (sms).
• Referent: Allò a què remet el missatge.
• Missatge (SMS).
• Canal: Suport físic (oral o escrit).

Funcions del Llenguatge (Segons l'Emissor)

• Emotiva: Expressa sentiments (dolor, alegria, fàstic, etc., exclamacions com ecs, ush).
• Conativa: Busca influir en el receptor (imperatiu, cridant-lo).
• Fàtica: Manté o estableix l'acte comunicatiu (Hola, em sents?).
• Estètica (Poètica): Se centra en la forma del missatge (Plou poc, però...).
• Referencial: Intenció comunicativa centrada en el referent (Exemple: H₂O).
• Metalingüística: Se centra en el codi (Exemple: La forma entresòl duu accent)

Obres

Ramon Llull va escriure uns 265 llibres, que inclouen matèries tan diverses com la filosofia, la ciència, l'educació (Blanquerna, que inclou el Llibre d'Amic e Amat), la mística, la gramàtica, la cavalleria, les novel·les (Fèlix o Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties) o la poesia (el Cant de Ramon, el Desconhort).

El Blaquerna

L'obra descriu amb molta vivacitat la vida medieval. Seguint la seva vocació religiosa, el protagonista prova d'arribar a Déu a través d'un viatge vital que, a desgrat d'ell mateix, el durà a ser monjo, abat, bisbe i Papa. Finalment, esdevindrà ermità, per a Llull, l'estat de màxima perfecció espiritual.

El Llibre d'Amic e Amat

És la primera secció de la cinquena part del Blaquerna,... Continuar leyendo "Obres de Ramon Llull: Filosofia, Mística i Poesia" »

Literatura Catalana Medieval: Trobadors, March i Llull

Què reflecteix l’amor cortès en la literatura?

Aplica l'estructura de la societat feudal a la relació amorosa: la dama és el senyor (midons) i el poeta és el seu vassall, que li ret homenatge i servei.

Quines composicions són típiques de la lírica trobadoresca?

• Cançó
• Sirventès
• Plany
• Pastorel·la
• Albada
• Dansa
• Balada

Esmenta dos poetes dels segles XIV i XV i una obra de cadascú.

Andreu Febrer (traducció de la Divina Comèdia de Dant) i Jordi de Sant Jordi (el poema Presoner).

Per què la poesia d’Ausiàs March trenca amb la dels poetes anteriors?

Perquè la seva poesia expressa els sentiments de manera directa, personal i intimista, abandonant els tòpics de l'amor cortès dels trobadors... Continuar leyendo "Guia Essencial de la Literatura Catalana: De l'Edat Mitjana a la Renaixença" »

La Narrativa de Postguerra

La nostra literatura, com la cultura en general, va patir una situació de penúria i foscor durant la postguerra. Aquest període es caracteritza per la manca absoluta de llibertats a tot el territori espanyol. La nostra llengua i cultura van sofrir l'ocultació i la prohibició, i els nostres autors no van tenir altres opcions que l'exili, el silenci o escriure en castellà.

La narrativa, juntament amb el teatre, va ser el gènere que més va acusar aquesta repressió i censura franquista, degut a la manca de capital i de permisos per poder publicar.

Serà a partir dels anys 60 que començaran les primeres manifestacions d'oposició al règim i de represa de les cultures diferents. S'apostarà econòmicament per la... Continuar leyendo "Literatura Catalana Postguerra i Actual: Autors, Tendències i Evolució" »