Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Joan Francesc Mira: Reflexió sobre la Realitat Valenciana

Joan Francesc Mira (València, 1939) és una de les figures que més ha reflexionat sobre els canvis socials en general i, de manera especial, en el País Valencià. Antropòleg, sociòleg, historiador i escriptor, Mira parteix de les tesis fusterianes per a plantejar-se què és una nació, les relacions entre cultura i nació, i què hem estat, què som i què podem ser els valencians, així com la problemàtica de la nostra llengua.

Posa èmfasi en els atacs despersonalitzadors i tendenciosos que els valencians hem de suportar periòdicament. Enmig d’intents mediocres de «reformular» les tesis del nostre suecà més universal, les reflexions de Mira són les més rigoroses i fonamentades.... Continuar leyendo "L'Assaig Valencià: Joan Fuster i Joan Francesc Mira en la Realitat Contemporània" »

Vicent Andrés Estellés: Poeta Apasionat

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924-València, 1993) començà a escriure poesia a la postguerra, però fou conegut sobretot a partir dels anys 70. El situem en el «Grup poètic de postguerra» (1943-1960).

Fou un poeta apassionat que retratà admirablement la vida quotidiana. Els seus temes són: l'amor, la mort, el sexe, la por, la ciutat, el camp, la dona. En la variada gamma temàtica i tonal de la seua lírica, Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col·lectiu, presentant-se com a intèrpret de les reivindicacions del poble. La dignitat personal i civil és un dels seus valors més incontestables.

La Pàtria i la Llengua en Estellés

La pàtria no és per a ell un mot grandiloqüent i buit,... Continuar leyendo "Anàlisi de Vicent Andrés Estellés i Mercè Rodoreda: Poesia i Narrativa Catalana" »

Joan Francesc Mira: Assaig i Columnisme

Joan Francesc Mira, traductor i novel·lista, és autor d'una producció assagística abundant i d'articles que solen partir d'una anècdota de la vida quotidiana, adreçats al lector comú i redactats amb un llenguatge no especialitzat o acadèmic, però literari. Els seus articles són producte del columnisme d'opinió, que Mira ha practicat amb una gran regularitat.

Estil i Temes

En els seus articles hi ha gust pel joc, per la ironia, per posar en evidència que es mira els toros des de la barrera, més o menys divertit o indignat, però sempre disposat a organitzar una petita reflexió sobre el que veu directament o indirectament. Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la... Continuar leyendo "Escriptors Catalans Clau: Mira, Martí i Pol, Espriu" »

Context Literari: Obres Històriques i Satíriques

De la mateixa manera que es diferencien els llibres de cavalleries i les novel·les cavalleresques entre si, ho fan les obres històriques mitològiques i les obres satíriques.

• Les obres històriques mitològiques, dirigides a l'aristocràcia de la Cort (que pensava que la literatura només estava feta per a ells), tenen un llenguatge sublim i de prestigi.
• Les obres satíriques, dirigides a la burgesia, mostren realitat i realisme, i es burlen de la prosa aristocràtica i del seu llenguatge sublim.

L'Espill o Llibre de les Dones: Característiques Clau

Les característiques de l'única obra per la qual se'l coneix, L'Espill o Llibre de les Dones, són:

• El narrador és un narrador inventat i intenta

La Prosa de Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer, en prosa, va ser autor d'unes obres riques i variades, que han tingut molta importància per a la llengua i com a eina literària. La prosa de Verdaguer sorgeix en moments d'intens conflicte interior de l'autor. La necessitat de fer-se entenedor li exigí una prosa neta, clara i funcional.

Llibres de Viatges

A Excursions i viatges (1887) hi explica les seves freqüents excursions pel Pirineu i els viatges que va fer pel Mediterrani i Europa Central. El 1889 publica Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, unes anotacions escrites durant el viatge que va fer a Terra Santa.

Les notes de viatge de Verdaguer tenen un gran valor documental i són escrites en una prosa descriptiva d'admirable bellesa. Com tots... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Verdaguer, Guimerà i el Modernisme" »

El Llenguatge de la Televisió: Estructura i Narrativa

La televisió és un mitjà de comunicació d'expressió semblant al cinema. El seu llenguatge es compon d'imatges, paraules i sons. Hi ha diversos gèneres: entrevistes, varietats, concursos, informatius, espais de ficció, sèries i pel·lícules. Un capítol d'un programa necessita un guió per a la seva elaboració.

Organització dels Programes Televisius

Els programes de la televisió s'organitzen per:

• Actes, Episodis i Programes

  Un producte final acabat o seriat, una mateixa història continua al llarg del temps en l'emissió periòdica diària, setmanal, etc.

• Blocs de Producció

  Són espais dins d'un mateix acte que s'enregistren d'un sol cop.

• Seqüències

  Equival, en el teatre, a les escenes

Bernat Metge: Vida i Obra

Biografia i Trajectòria Professional

Bernat Metge va néixer a Barcelona al voltant del 1340 i hi va morir el 1413. Membre d'una família culta i acomodada, va treballar com a notari i escrivà de la Cancelleria. En aquest ambient de cultura, va conèixer alguns textos dels humanistes italians i va traduir diverses obres del llatí al català, entre les quals una de Petrarca, Valter e Griselda. També va escriure alguns textos en vers, com ara el Sermó, de marcat caràcter satíric.

El 1390, Bernat Metge va ascendir a secretari del rei Joan I el Caçador. Després de la mort sobtada del monarca, Metge i altres consellers reials van ser acusats d'haver conspirat contra el rei per a assassinar-lo, però finalment Metge... Continuar leyendo "Bernat Metge i Isabel de Villena: Figures Clau de la Literatura Catalana Medieval" »

Context històric, social i estètic de l’Edat Mitjana a Europa

• La literatura d'aquesta època es compon de textos religiosos i laics.
• La literatura de l'edat mitjana és la de l'elit feudal i reflecteix els seus ideals: pietat, fidelitat i valor.
• En aquell temps, el sistema feudal estructura la societat i això es veu en la literatura: abunden les escenes de guerres, la fe cristiana hi és omnipresent. Tanmateix, a partir de finals del segle XII, els burgesos europeus aconsegueixen, gràcies a l'impuls de la manufactura, privilegis econòmics i jurídics que els permeten competir amb els poders senyorials.
• L'anonimat no es deu només a la manca de documents, també es deu al concepte del paper de l'autor, totalment diferent al d'avui dia. El

Enric Valor

Enric Valor: La seua obra literària sembla suplir la mancança de prosa narrativa en els autors valencians.

En Rondalles valencianes reelabora els contes valencians.

En les Narracions de la foia de Castalla és un narrador sòlid amb una dualitat modernista del camp i la ciutat i les dures condicions de la vida rural.

Amb novel·les com L'ambició d'Aleix i La idea de l'emigrant sintetitza les característiques dels corrents narratius com el costumisme i el realisme.

La seua obra principal és Cassana, la trilogia on retracta la societat valenciana del segle XX. Hi reflecteix la vida quotidiana del poble valencià. Fa un homenatge a la nostra memòria històrica i se situa dins la moda narrativa en què molts autors van convertir tot... Continuar leyendo "Enric Valor i Mercè Rodoreda: Anàlisi de la Seva Obra Literària" »

J. Maragall

J. Maragall: Viu intensament la situació política i escriu poesia optimista. «Paternal» és una evocació tràgica i, alhora, vitalista de la bomba que va esclatar al Liceu, fet del qual va ser testimoni; cant a la vida, a la fe en l'home davant la barbàrie, la sang i la destrucció.

Escola Mallorquina

Escola Mallorquina: Concepte del segle XIX; era una concepció poètica determinada dels poetes mallorquins.

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera: Va néixer en una família rural, estudià dret a Barcelona i s'interessà per la Renaixença. Després d'una crisi espiritual que el va dur a Roma per fer estudis eclesiàstics, va ser ordenat sacerdot. Participà als Jocs Florals, però quan va ser anomenat canonge de la Seu... Continuar leyendo "Modernisme català: Maragall, Costa i Llobera i Rusiñol" »