Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

Explicau els conceptes de llengua majoritària, llengua minoritària i llengua minoritzada i posau-ne exemples.

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,04 KB

VÍCTOR CATALÀ (narrativa)


Ombrívoles (1904), Solitud (1905) i Caires vius (1907)

SANTIAGO RUSIÑOL (teatro)


L’alegria que passa (1898),  El jardí abandonat (1900) i Cigales i formigues (1901)

Joan MARAGALL (poesia)


Va néixer amb la voluntat de rebutjar la poesia vuitcentista representada pels poetes  que participaven als Jocs Florals de la Renaixença.

 L'oda infinita (1888), Poesias (1891) i Visions (1900)

Modernisme

És el moviment que sorgeix a Catalunya a finals del s XIX i principis del s XX. Amb la voluntat de transformar la cultura tradicional en una cultura moderna. Tenia dos grans corrents literaris; simbolisme i vitalisme.

NOUCENTISME

El noucentisme es va iniciar al l’any 1906 per tres fets importants i la data de finalització

... Continuar leyendo "Explicau els conceptes de llengua majoritària, llengua minoritària i llengua minoritzada i posau-ne exemples." »

La ideologia burgesa dominant del Segle XIX es denomina

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,67 KB

1.Un dels primers elements ROMàntics que podem trobar en aquest poema és l'entorn, la natura. El jo poètic el trobem en un turó aïllat de tothom, des d'aquest turó pot observar tot el paisatge, aconseguint així connectar amb l'absolut. En connectar amb aquest absolut és capaç de contemplar-ho tot, pren consciència del poc significant que és comparat amb el món.
El moment del dia es
troba a l'hora del crepuscle, el moment efímer entre el dia i la nit. A l'observar les estrelles reflectides al mar un sentiment de nostàlgia l'envolta, però no tot és un sentiment ROMàntic, ja que a continuació comença a anomenar els seus fracassos. Anomena una sèrie d'objectes com per exemple petxines o castells de sorra, fent referència als

... Continuar leyendo "La ideologia burgesa dominant del Segle XIX es denomina" »

Contingut de la cronica de Bernat Desclot

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,49 KB

Les quatre grans croniques: definicions cronica:
Prosa historiogràfica ja que este té la intenció de conserval els fets més importants de la vida d'un país sol ser el primer gènere literari que sorgeix a un país CANÇÓ DE GESTA: manifestacions populars que explicaven els esdeveniments dels herois i dels reis. Les cròniques incluien cantars de gesta de manera que la historia es barreja amb la poesia.

croniques: importància literària tant historiogràfica, parteixen de cançons de gesta que es completen amb documents els fets que son o no son testius, funció notarial deixen constància dels fets històrics, el rei és l'eix central de les cròniques, to heroic i patriòtics son els millor, els fets que narren sempre són favorables

... Continuar leyendo "Contingut de la cronica de Bernat Desclot" »

Jocs florals a les illes balears

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,37 KB

Renaix


A partir del segon terç del Segle XIX, els valors fomentats pel Romanticisme arriben a Catalunya i es combinen amb els coneixements de la historia medieval, genera actitud positiva envers algunes institucions antigues.  La renaixéça mira de recuperar el català com a llengua literaria i afavoreix la consolidació d'una nova sensibilitat social que definisca la consciència identitària dels catalanoparlants. Va desplegant reivindicacions culturals, polítiques i socials que tindran gran transcendència especialment a Catalunya alguns anys després. // -Idealiza el passat gloriós de la Corona d'Aragò.//- Aconsegueix interessar la burgesia(especialment la catalana), i implicar-la en aquesta visió ROMàntica més conservadora i católica
... Continuar leyendo "Jocs florals a les illes balears" »

Rois de Corella i l'Humanisme a casa nostra

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,91 KB

Característiques de l'humanisme a casa nostra

Es van fer traduccions d'autors clàssics i italians més prompte que a altra part d'Europa

L'estil es caracteritza per:

  • La proliferació de latinismes lèxics
  • Llargs períodes sintàctics
  • Ús indiscriminat de l'hipèrbaton

L'antropocentrisme es limita a la coneixença d'un mateix

El escepticisme (Lo somni)

Rois de Corella

Últim gran escriptor Segle d'Or (final segle XV)

Nascut a Gandia i pertanyent a la mateixa noblesa que Ausiàs, però amb una vida diferent

Les seves passions són l'amor, un amor desenganyat i la literatura en la qual s'inspira Isabel de Villena i Joanot Martorell

A més d'escriptor, era clergue

Donava gran importància a les dones perquè eren la major part del seu públic

Es deixa arrossegar... Continuar leyendo "Rois de Corella i l'Humanisme a casa nostra" »

Noms i adjectius: Caracterització gramatical i semàntica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,59 KB

Noms i adjectius: Caracterització gramatical dels noms

Es caracteritzen en 3 nivells:

  • Morfològic:

    Presenten una variació formal, que afecta el nombre en la majoria de casos i el gènere en éssers sexuals. Té com a màxim 4 formes.

  • Sintàctic:

    Són el nucli del SN, imposen el gènere i el nombre als det. i adj., poden ser substituïts per un pronom.

  • Semàntic:

    Persones, animals o coses concretes o abstractes, hi ha comuns i propis, concrets i abstractes, individuals i col·lectius.



El gènere en els noms

Els noms tenen gènere inherent, són masculins o femenins. Per raons etimològiques els noms masculins no tenen marca flexiva. La majoria de noms femenins tenen la marca flexiva -a. En els éssers sexuals, el gènere gramatical es correspon amb

... Continuar leyendo "Noms i adjectius: Caracterització gramatical i semàntica" »

Noucentisme assaig

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,31 KB

La Ben Plantada d’Eugeni d’Ors és un recull de gloses fa una al·legoria de les virtuts de la Catalunya noucentista.

Classicisme:

El Noucentisme cerca el classicisme apol·loni: harmonia, equilibri, proporció, bellesa.

Civilitat:

El Noucentisme vol una polis ordenada, democràtica i molt assenyalada. El Noucentisme pensa que la Catalunya Ideal és la Catalunya-Ciutat, o sigui, la polis clàssica, ordenada i democràtica. Per aconseguir-la l’home s’ha d’imposar sobre la Natura, i el Noucentisme se situava en una actitud COSMOPOLITA, contra el ruralisme (primitiu i groller).

Arbitrarisme:

El Noucentisme vol crear l’obra ben feta, fruit de l’esforç, la disciplina i l’estudi, que vencen el caos, la inspiració i la improvisació.

... Continuar leyendo "Noucentisme assaig" »

Modernisme: Moviment artístic i cultural a Catalunya

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,21 KB

Què és el Modernisme? Quin era el seu objectiu?

- L'objectiu era superar la cultura tradicional realista i positivista, en favor d'una cultura més moderna que integrava una gran varietat de corrents artístics i ideològics. A Catalunya va aparèixer el 1884 amb la revista L'Avenç, amb l'objectiu de posar el moviment artístic de Catalunya a l'alçada de l'art internacional. El modernisme es concentra en dues dècades: 1892 (primera festa modernista) - 1911 (Mort de Maragall).

- Segueix l'actitud romàntica: confrontació artista-societat. L'artista només viu per al seu art.

- Moviment progressista i interessat en els canvis socials.

- Rebutja el caciquisme, el centralisme, el provincianisme, l'endarreriment científic i cultural, l'immobilisme

... Continuar leyendo "Modernisme: Moviment artístic i cultural a Catalunya" »

Hori ezin dute horrela egin, honela baizik

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en vasco con un tamaño de 21,92 KB

DEKLINABIDE

- Zure etxeKO sukaldeAN dagoen mahaiAK urte asko ditu.

- GurasoENGANDIK iritsi zaidan albisteAK poztu nau.

- Horrek inozoTZAT hartu gaitu, baina bera ere ez da argia.

- Ez dut uste edozein emakumEREKIN ezkonduko denik, zure ahizpaREKIN baizik.

- Zenbait herriTARA joateko trena hartu ahal dugu, nire herriRA joateko esaterako.

-Ez dakigu zein etxeTAN gertatu den hori, baina uste dut Marianoren etxeAN izan dela.

-Hainbat alkateK ez daki euskaraz, Donostiako alkateAK aldiz bai.

-Nik (ikasleak)
IKASLEENGAN konfidantza handia izan dut, baina haiek batzuetan ez dute lanik egiten.

DEKLINABIDE

-Oso aspergarria iruditzen zait EGUZKITAN etzanda egotea egun osoan.

-Mexikoko makina bat HERRI bisitatuko ditut oporretan

-Edozein LIBURUDENDATAN aldizkari hori

... Continuar leyendo "Hori ezin dute horrela egin, honela baizik" »

Bernat metge i a mort de Jaume I

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 25,58 KB

¡Escribe tu texto aquí!

a)Ja Dieus noca.M don poilla: Guillem de Berguedàb)Exemple del mercader desconeixent i el rei Sanç de Mallorca: Francesc Eiximenisc)[...]i no tan solament raó i disputació m’empeny a creure això,més la noblesa: (LOS)
Bernat Metge
d)Malament viu qui delit perd de viure ell és tristor que nostra vida acaba Ausiàs Marche)I,en tant,vingueren dues galeres de Tarragona, i la una era d’en Bernat: Jaume If)[...]El bou tingué una por molt gran i diguè que era veritat que el pagès: Ramón Llullg)[...]Després d’això em portaren los dimonis una gran vall on hi havia una gran roda de foc ardent: Ramón de Perellósh)Mercurius,planeta fortunada passa, car és remei contra fortuna: Andreu Febreri)[...]I així prengueren

... Continuar leyendo "Bernat metge i a mort de Jaume I" »