Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Poesía Gallega: De la Vanguardia al Neotrobadorismo

Álvaro Cunqueiro

El mindoniense Álvaro Cunqueiro escribió libros como Mar ao norde, donde el mar es el motivo central de la obra. Se trata de un mar abstracto y hermético que nos recuerda al de Manuel Antonio. En estos poemas se notan influencias del cubismo.

En su obra Poemas do si e non está influido por el surrealismo y el cubismo. Los poemas se organizan en ocho apartados simétricos de tal modo que conforman una especie de caligrama. En ellos describe una historia de amor y erotismo vista desde una perspectiva abstracta.

VANGUARDIA MODERADA: HILOZOÍSMO O IMAXINISMO

El hilozoísmo, también llamado imaxinismo, fue la tendencia vanguardista que mayor éxito alcanzó en su época. Eligió... Continuar leyendo "Panorama de la Literatura Gallega: Poesía y Teatro de Vanguardia y Generaciones Clave" »

Les Avantguardes a Catalunya: Joan Salvat-Papasseit

Les avantguardes artístiques van sorgir com a resposta a la profunda crisi que va afectar la societat occidental a inicis del segle XX. Un dels detonants principals va ser la Primera Guerra Mundial (1914-1918), que va provocar un trencament amb els valors tradicionals i va estimular la necessitat de crear noves formes d'expressió artística. Aquest període es caracteritza pel rebuig a les normes establertes i la cerca d'un llenguatge innovador que reflectís els canvis socials i tecnològics. En el cas de Catalunya, l'avantguardisme es va veure influït per la crisi del Noucentisme i per la recerca de nous models d'expressió que connectessin amb la modernitat i amb els corrents europeus... Continuar leyendo "Panorama de la Literatura Catalana: Avantguardes, Modernisme i Noucentisme" »

1. Novel·la de postguerra

Després de la victòria franquista (1939), l'ús del català queda prohibit en l'àmbit públic i la cultura queda controlada pel règim. Tot i la repressió inicial, als anys 50 i 60 es produeix una recuperació cultural limitada. Hi conviuen tres tipus de cultura: la oficial (propagandística), la pública (limitada) i la clandestina (en català). Els escriptors intenten preservar la llengua i mantenir viva la literatura.

La novel·la de postguerra passa per moltes dificultats, però progressivament es recupera. Destaquen diverses tendències:

• Narrativa de l'exili (per exemple, Pere Calders)
• Realisme compromès (denúncia social)
• Narrativa psicològica (com Mercè Rodoreda)
• Existencialisme (com Manuel de Pedrolo)
• Novel·la

Renaixença:
moviment burgés intel·lectual i polític que defensa un procés global

de recuperació de l societat, la cultura, la història i la literatura catalana i sobretot del

prestigi i de l'ús de la llengua catalana als àmbits cultes. CAUSES I ORIGEN:   Revolució

Industrial i poder de la burgesia. Influència del Romanticisme i la Il·lustració. Defensa

de la llengua i la identitat catalana. Recuperació de la cultura i la literatura catalanes.

OBJECT:  reconstruir l'època d'esplendor de la història nacional, descobrir estudiar i

divulgar els autor classics de la literatura catalana(Ramón llull, tirant lo blanc), coodificar la

llengua, es promou la normativització de la gramàtica i bellesa, recollir la tradició popular

(rondalles,... Continuar leyendo "El moviment que apareix com a conseqüència de la crítica i denúncia del Realisme és:" »

1. La narrativa catalana: del context sociopolític als anys 70

Els canvis polítics que van començar el 1939 van provocar l'abolició de la Generalitat, l'Estatut i els partits polítics, així com la prohibició de l'ús públic i oficial del català. La literatura catalana quedava condemnada a ser un fenomen minoritari i sense viabilitat.

Després del 39, la novel·la en català reapareix lentament, primerament a l'exili i després a Catalunya. Les circumstàncies polítiques expliquen que bona part de la narrativa que es publica fins als seixanta rebutgi tractar directament la realitat i ho faci per mitjà de mites. Altres autors, com Perucho i Calders, opten per una literatura fantàstica. Una altra tendència està representada per Rodoreda... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Del Franquisme a l'Actualitat" »

Etapas de la obra de Ramón Cabanillas

1. Etapa de formación

Comprende los dos primeros libros: No desterro y Vento mareiro.

• Aspecto formal: Influencia de Rosalía de Castro, Curros Enríquez y el modernismo de Rubén Darío.
• Temática: Predominio de lo intimista y social. Denuncia la miseria de los labriegos, el abuso de caciques y fidalgos, y la necesidad de supresión de los foros.

2. Etapa galeguista

Incluye Da terra asoballada y poemas de la segunda edición de Vento mareiro. Muestra el ideario galleguista de las Irmandades da Fala (celtismo, importancia del idioma, etc.).

3. Etapa de mitología

Abarca Na noite estrelecida y O mariscal. Pretende reconstruir el pasado mítico de Galicia con una lengua poética más elaborada. En cuanto a la métrica,... Continuar leyendo "Evolución Literaria y Obra Poética de Ramón Cabanillas" »

Context sociop. Post Guerra Civil 70

Context històric i cultural de l'obra

La història de l'obra se situa uns pocs anys abans de la proclamació de la República (1931) fins al 1950, quan s'acaba la immediata i més dura Postguerra. El marc és un lloc com Barcelona, on hi va haver molta repressió per les llengües i una gran pobresa. A més, en la novel·la es pot veure com es reflexa el realisme social de l'època i les tensions en la societat dins d'una dictadura, sent la llengua catalana una part important en els protagonistes de l'obra.

Trajectòria de l'autora i característiques de l'etapa

Rodoreda escriu La plaça del Diamant durant el seu exili, i la publica el 1962. L’obra se situa en la seua segona etapa, la de maduresa, caracteritzada per un to pessimista i trist... Continuar leyendo "Anàlisi de "La plaça del Diamant": Context històric, estil i autors" »

1. Exili i cultura catalana

A l'acabament de la guerra civil va començar la dictadura, amb la qual moltes persones van agafar el camí de l'exili. Alguns dels exiliats van anar cap a França i una altra part cap a Amèrica, on van haver d'adaptar-se a les noves estructures socials dels països que els acollien. El gruix de la cultura catalana durant quinze anys estigué desplaçat i mantingut pels exiliats, que organitzaren activitats.

Trets distintius d'aquesta literatura:

• Recull l'experiència immediata i la converteix en literatura.
• Conté notes exòtiques sobre el nou espai on es mou l'escriptor.
• Incorpora el tema de l'enyorament.
• Porta als límits el sentiment de frustració i fatalitat del destí.
• Invalida l'experiència individual.
• Denuncia