Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

1. Novel·la de postguerra

Després de la victòria franquista (1939), l'ús del català queda prohibit en l'àmbit públic i la cultura queda controlada pel règim. Tot i la repressió inicial, als anys 50 i 60 es produeix una recuperació cultural limitada. Hi conviuen tres tipus de cultura: la oficial (propagandística), la pública (limitada) i la clandestina (en català). Els escriptors intenten preservar la llengua i mantenir viva la literatura.

La novel·la de postguerra passa per moltes dificultats, però progressivament es recupera. Destaquen diverses tendències:

• Narrativa de l'exili (per exemple, Pere Calders)
• Realisme compromès (denúncia social)
• Narrativa psicològica (com Mercè Rodoreda)
• Existencialisme (com Manuel de Pedrolo)
• Novel·la

Renaixença:
moviment burgés intel·lectual i polític que defensa un procés global

de recuperació de l societat, la cultura, la història i la literatura catalana i sobretot del

prestigi i de l'ús de la llengua catalana als àmbits cultes. CAUSES I ORIGEN:   Revolució

Industrial i poder de la burgesia. Influència del Romanticisme i la Il·lustració. Defensa

de la llengua i la identitat catalana. Recuperació de la cultura i la literatura catalanes.

OBJECT:  reconstruir l'època d'esplendor de la història nacional, descobrir estudiar i

divulgar els autor classics de la literatura catalana(Ramón llull, tirant lo blanc), coodificar la

llengua, es promou la normativització de la gramàtica i bellesa, recollir la tradició popular

(rondalles,... Continuar leyendo "El moviment que apareix com a conseqüència de la crítica i denúncia del Realisme és:" »

1. La narrativa catalana: del context sociopolític als anys 70

Els canvis polítics que van començar el 1939 van provocar l'abolició de la Generalitat, l'Estatut i els partits polítics, així com la prohibició de l'ús públic i oficial del català. La literatura catalana quedava condemnada a ser un fenomen minoritari i sense viabilitat.

Després del 39, la novel·la en català reapareix lentament, primerament a l'exili i després a Catalunya. Les circumstàncies polítiques expliquen que bona part de la narrativa que es publica fins als seixanta rebutgi tractar directament la realitat i ho faci per mitjà de mites. Altres autors, com Perucho i Calders, opten per una literatura fantàstica. Una altra tendència està representada per Rodoreda... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Del Franquisme a l'Actualitat" »

Etapas de la obra de Ramón Cabanillas

1. Etapa de formación

Comprende los dos primeros libros: No desterro y Vento mareiro.

• Aspecto formal: Influencia de Rosalía de Castro, Curros Enríquez y el modernismo de Rubén Darío.
• Temática: Predominio de lo intimista y social. Denuncia la miseria de los labriegos, el abuso de caciques y fidalgos, y la necesidad de supresión de los foros.

2. Etapa galeguista

Incluye Da terra asoballada y poemas de la segunda edición de Vento mareiro. Muestra el ideario galleguista de las Irmandades da Fala (celtismo, importancia del idioma, etc.).

3. Etapa de mitología

Abarca Na noite estrelecida y O mariscal. Pretende reconstruir el pasado mítico de Galicia con una lengua poética más elaborada. En cuanto a la métrica,... Continuar leyendo "Evolución Literaria y Obra Poética de Ramón Cabanillas" »

Context sociop. Post Guerra Civil 70

Context històric i cultural de l'obra

La història de l'obra se situa uns pocs anys abans de la proclamació de la República (1931) fins al 1950, quan s'acaba la immediata i més dura Postguerra. El marc és un lloc com Barcelona, on hi va haver molta repressió per les llengües i una gran pobresa. A més, en la novel·la es pot veure com es reflexa el realisme social de l'època i les tensions en la societat dins d'una dictadura, sent la llengua catalana una part important en els protagonistes de l'obra.

Trajectòria de l'autora i característiques de l'etapa

Rodoreda escriu La plaça del Diamant durant el seu exili, i la publica el 1962. L’obra se situa en la seua segona etapa, la de maduresa, caracteritzada per un to pessimista i trist... Continuar leyendo "Anàlisi de "La plaça del Diamant": Context històric, estil i autors" »

1. Exili i cultura catalana

A l'acabament de la guerra civil va començar la dictadura, amb la qual moltes persones van agafar el camí de l'exili. Alguns dels exiliats van anar cap a França i una altra part cap a Amèrica, on van haver d'adaptar-se a les noves estructures socials dels països que els acollien. El gruix de la cultura catalana durant quinze anys estigué desplaçat i mantingut pels exiliats, que organitzaren activitats.

Trets distintius d'aquesta literatura:

• Recull l'experiència immediata i la converteix en literatura.
• Conté notes exòtiques sobre el nou espai on es mou l'escriptor.
• Incorpora el tema de l'enyorament.
• Porta als límits el sentiment de frustració i fatalitat del destí.
• Invalida l'experiència individual.
• Denuncia

Temàtica del fragment: "Per exemple" d'Estellés

El fragment pertany al poema Per exemple, del Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés, i tracta la temàtica de la postguerra espanyola, centrant-se en la misèria, el silenci i el dolor que marcaren aquella època. El jo poètic descriu un ambient de repressió i por, on l’amor i el desig es converteixen en una fugida de la dura realitat. Aquesta part del poema s’ubica al començament, on s’introdueix un to trist i intens que recorrerà tot el poema, i es posa el focus en la pèrdua d’esperança i en la destrucció emocional que provocà la Guerra Civil i la seva cruel continuació. Aquesta temàtica serveix com a introducció a les tensions socials i emocionals que es desenvoluparan... Continuar leyendo "Vicent Andrés Estellés: Anàlisi del Llibre de Meravelles i la Postguerra" »

A poesía entre 1936 e 1975: a Xeración do 36, a Promoción de Enlace, a Xeración das Festas Minervais. En Galicia desde 1936 non se publica un libro de poemas ata 1947, Cómaros verdes. No 1949 sae a Colección Benito Soto, dirixida por Celso Emilio Ferreiro. Podemos falar de tres xeracións poéticas que publican ao mesmo tempo: Xeración do 36. Poetas nados entre 1910-20; a guerra civil cólleos na súa xuventude. Poetas de culturas e estilos moi diferentes: Álvaro Cunqueiro, Celso Emilio Ferreiro, María Mariño etc. Promoción de Enlace, nados entre 1920-30. Tampouco son un grupo coherente. Viven o drama social da posguerra e a pobreza cultural dunha sociedade censurada e bastante illados da cultura europea: Luz Pozo Garza, Manuel Cuña... Continuar leyendo "Panorama da Literatura Galega: 1936-1975" »