Frases de enric valor

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,91 KB

 

Context sociop. Post Guerra Civil 70

Abolides les institucions democràtiques, declarats il.Legals els partits polítics i anul.Lats els sindicats, sense llibertat d'associació, de premsa, de pensament ni d'expressió, la misèria intel.Lectual de la postguerra fou catastròfica. La cultura valenciana sofrí aleshores un procés intens d'espanyolització castellanitzant.  La dictadura del general Franco tallà de soca-rel l'activitat dels escriptors que havien començat abans de la GC.   Els primers vint anys de postguerra, en valencíà només es van publicar nou novel.
Les que responien al model del Realisme del s XIX(Enric Valor, L'ambició d'Aleix),bé presentaven un estil de novel.La rosa, melodramàtica o sentimental o bé transmetien inquietuds catòliqües o socials(María Beneyto, La dona forta).      Als anys seixanta s'acccentuà la represa cultural salvant una quantitat enorme d'obstacles.    Fins a la dècada dels seixanta els narradors conrrearen sobretot la novel.La psicològica i la realista, amb algunes característiques peculiars, com la referència constant a la guerra.




La producció literària d'Enric Valor consta de les rondalles valencianes, de cinc novel.Les i alguns relats breus i llibres gramàtics.  Valor usa la tècnica del narrador omniscient i subjectiu. Escriiu amb gran precisió, minuciositat i exactitud pel detall. Té un gran domini de la llengua.
Els recursos de llenguatge oral que empra provenen directament de la tradició popular, ams els quals el lector pot identificar-se plenament. Usa un model de llengua literària molt equilibrada, que inclou les pecularietats valencianes.   Les seues rondalles estan confegides a partir d'un nucli narratiu de procedència oral més o menys complet o extens, sobre el qual Valor opera una profunda transformació i reformulació del relat oral i prosa, mitjançant l'escriptura  millorada, uns contes cultes, distints de les rondalles tradicionals.   Els relats breus destaquen per la riquesa de la llengua.   La novel.Lística presenta les mateixes característiques estilístiques i lingüístiques que les rondalles, però és ací on Valor aboca més clarament les seues experiències biogràfiques i els seus coneixements de la terra.   El seu espai literari es Cassana amb la geografia, el ruralisme, el pla i la muntanya.   Enric Valor representa la continuïtat de la tradició lingüística i literària valenciana d'abans i de després de la GC. 






Quim Monzó és autor d'uns quants llibres de contes, en els quals, no ha usat mai aquella llengua ortopèdica que va convertir bona part de la literatura catalana en un cadàver encarcarat. La millor referència de la seua narrativa curta la tenim en Vuitanta-sis contes(1999).   La seua lectura permet advertir el rigor de l'autor en la tècnica d'armar la narració curta i la uniformitat d'un estil que no té res a veure amb la simplificació lingüística. Els seus contes són un reflex de la societat contemporània perqué una bona quantitat se centren al voltant dels conflictes sentimentals, tant quan es dedica a narrar la solitud de les parelles com quan es fixa en els trasbalsos i les contrarietats que ha d epatir i superar un individu solitari per aconseguir companyia. Monzó opta per una mirada violenta i seca, narra amb fredor els trasbalsos quotidians del sexe i l'amor.   Un altre fil temàtic és el que plantejja la narració en una guia de la vida exasperada d'una gran ciutat.  Un altre grup temàtic són les faules morals. I altres contes, els que exploren l'activitat d'escriure i de crear, les paradoxes, les ambigüitats i els enigmes que acompanyen l'acte de fer literatura.




Podem dividir el teatre de Pedrolo en tres etapes, només presenta una etapa central sòlida, que situem en la segona meitat de la dècada dels 50. En aquest període Manuel de Pedrolo palnteja una reflexió rigorosa i complexa sobre alguns punts fonamentals de l'existència humana i formula preguntes inquietantsi permanents sobre alguns interrogants absurds:sobre la solidaritat humana, el conformisme davant la realitat, l'afany de revolta i les seues dificultats, la recerca del coneixement, la incomunicació, la mort i la transcendència.   Els personatges de Pedrolo habiten un món tancat que els separa de manera radical de l'espai exterior.  Pedrolo hereta la temàtica existencial i se serveis de les formes de l'absurd.   Els seu teatre és pessimista perquè pren en consideració els problemes col.Lectius i planteja una rigorosa transportació de la realitat, feta per mitjà d'uns trets representatius que la sintetitzen i la defineixen. Els personatges viuen abocats cap al seumón interior, que tracten d'explicar-lo sense que això signifique que no tinguen interés pel món dels altres. Molt sovint els personatges viuen presoners del present, intentant aclarir el seu origen, ja que tan sols tenen un record imprecís del passat, que els confon. 




Carac. Bàsiques de l'escriptura teatral
Hui en dia els autors s'han implicat més en el procés d'elaboració dels muntatges, cosa que ha comportat una transformació de l'escriptura teatral. D'una banda, el text s'ha alliberat d'antigues convencions, i d'altra s'han posat en qüestió procediments abans inqüestionables.  El retorn a la centralitat del text dramàtic ha passat per un procés de depuració dels plantejaments textuals tradicionals. La simbiosi ha propiciat que en la drmatúrgia actual hi haja autors que no s'han quedat en la faceta purament textual, sinó que alhora dirigeixen com Carles Alberola. 
Rodolf Sirera ha estat un apeça clau en la renovació del teatre valencíà contemporani. És autor d'obres com El verí del teatre. En general tots tenen experiència actoral i han treballat les seues dramatúrgies en determinats grups teatrals com Albena, Pluja, Dagoll Dagom...    A Catalunya hi ha diverses tendències en l'escriptura teatral actual. Per un costat, una dramatúrgia que analitza la realitat a través de la ironia i l'humor. Per una altra banda, una drmatúrgia en què el diàleg es fragmenta, es repetix i s'ompli de dubtes, silencis, omissions i la comunicació entre els personatges es converteix en una lluita tàctica. Està centrada en els conflictes individuals més que en els col.Lectius. Finalment alguns autors s'interessen pels problemes del nostre temps. També existeix la via comercial, derivada de la cultura mediàtica de les telesèries que, com en el cas de Paco Mir(Tricicle) i Galceran, es decanta per una comèdia fàcil per arribar a un major nombre d'espectadors. 

Entradas relacionadas: