Literatura Catalana: Del Franquisme a l'Actualitat

1. La narrativa catalana: del context sociopolític als anys 70

Els canvis polítics que van començar el 1939 van provocar l'abolició de la Generalitat, l'Estatut i els partits polítics, així com la prohibició de l'ús públic i oficial del català. La literatura catalana quedava condemnada a ser un fenomen minoritari i sense viabilitat.

Després del 39, la novel·la en català reapareix lentament, primerament a l'exili i després a Catalunya. Les circumstàncies polítiques expliquen que bona part de la narrativa que es publica fins als seixanta rebutgi tractar directament la realitat i ho faci per mitjà de mites. Altres autors, com Perucho i Calders, opten per una literatura fantàstica. Una altra tendència està representada per Rodoreda i la novel·la psicològica.

El 1959 es va produir el relleu generacional del panorama literari català. Es va passar del resistencialisme estricte a actituds més enfrontades amb el règim franquista. Caldrà esperar a la dècada dels setanta perquè una nova generació d'escriptors comenci a publicar narrativa de manera sòlida i continuada.

2. La repercussió de l'assaig de Joan Fuster

La producció literària de Joan Fuster en els seus assaigs va donar carta de naturalització a la prosa d'idees i va abandonar la dedicació tradicional de la nostra literatura als versos. A més a més, la influència de Nosaltres, els valencians, des que es va publicar el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana.

En aquest llibre, l'examen de consciència característic de l'assaig fusterià es va convertir en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat. El resultat d'aquest examen constatava un país provincià i despersonalitzat, que no té consciència de ser-ho i que prefereix viure del tòpic en comptes de plantejar-se la seua realitat. Aquesta obra va actuar com un catalitzador sobre un grup de joves, generalment universitaris, i va obrir pas a una acció cada vegada més decidida per a fer desaparèixer el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencià.

3. Característiques bàsiques de la poesia actual

Quant a la poesia, els nous poetes formen una gran varietat de tendències i estils que, d'una banda, tenen en comú el rebuig del realisme reivindicatiu i de denúncia anterior i, d'altra banda, tenen un afany d'investigar i innovar amb el llenguatge, que serà un instrument d'indagació en la intimitat pròpia. El poeta experimenta amb la seua poesia l'hermetisme, la formalitat i la influència avantguardista.

Al llarg de la dècada dels huitanta van aconseguir la maduresa artística poetes com Gimferrer, Formosa, Parcerisas i Narcís Comadira, el qual ha tendit, a través d'un rigor mètric i lingüístic progressiu, envers les formes clàssiques, la contemplació, la reflexió i la ironia.

La poesia d'Enric Casasses ha adquirit una actualitat creixent; la seua obra, qualificada de psicodèlica, populista i romàntica, s'ha convertit, durant la segona meitat dels noranta, en un referent inexcusable.

4. L'obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet

A partir de la segona meitat dels anys setanta, Benet i Jornet va començar una carrera ben prolífica com a creador de guions per a sèries de televisió. D'aleshores ençà s'ha mantingut fidel a aquesta nova línia d'escriptura i l'ha continuada practicant, de manera regular, paral·lelament al que podríem anomenar la seua obra dramàtica major. Ha participat com a guionista en sèries com Poble Nou i Ventdelplà.

Aquesta dedicació s'ha de relacionar amb la preferència de Benet per les expressions de la cultura popular que van nodrir la seua imaginació durant la joventut i que també han influït el seu teatre:

• Les radionovel·les.
• Els tebeos.

L'interés de Benet per aquests gèneres populars l'ha portat a tenir una predilecció clara pel melodrama, un model teatral que ha practicat, recreat i parodiat repetidament.