Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Temàtica del fragment: "Per exemple" d'Estellés

El fragment pertany al poema Per exemple, del Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés, i tracta la temàtica de la postguerra espanyola, centrant-se en la misèria, el silenci i el dolor que marcaren aquella època. El jo poètic descriu un ambient de repressió i por, on l’amor i el desig es converteixen en una fugida de la dura realitat. Aquesta part del poema s’ubica al començament, on s’introdueix un to trist i intens que recorrerà tot el poema, i es posa el focus en la pèrdua d’esperança i en la destrucció emocional que provocà la Guerra Civil i la seva cruel continuació. Aquesta temàtica serveix com a introducció a les tensions socials i emocionals que es desenvoluparan... Continuar leyendo "Vicent Andrés Estellés: Anàlisi del Llibre de Meravelles i la Postguerra" »

A poesía entre 1936 e 1975: a Xeración do 36, a Promoción de Enlace, a Xeración das Festas Minervais. En Galicia desde 1936 non se publica un libro de poemas ata 1947, Cómaros verdes. No 1949 sae a Colección Benito Soto, dirixida por Celso Emilio Ferreiro. Podemos falar de tres xeracións poéticas que publican ao mesmo tempo: Xeración do 36. Poetas nados entre 1910-20; a guerra civil cólleos na súa xuventude. Poetas de culturas e estilos moi diferentes: Álvaro Cunqueiro, Celso Emilio Ferreiro, María Mariño etc. Promoción de Enlace, nados entre 1920-30. Tampouco son un grupo coherente. Viven o drama social da posguerra e a pobreza cultural dunha sociedade censurada e bastante illados da cultura europea: Luz Pozo Garza, Manuel Cuña... Continuar leyendo "Panorama da Literatura Galega: 1936-1975" »

L'Escola Mallorquina i les Avantguardes Literàries

L'Escola Mallorquina: Modernisme amb Sabor Propi

L'Escola Mallorquina és un grup d'escriptors sorgit a Mallorca a finals del segle XIX i principis del XX, dins del Modernisme però amb trets propis. Va començar amb la revista Mitjorn (1906), que va donar identitat al moviment. Tot i compartir elements amb el Noucentisme, com l’equilibri formal i l’exaltació de la tradició, es diferencia per una poesia més intimista, melancòlica i vinculada a la natura mallorquina.

Els autors d’aquesta escola utilitzen una llengua culta i depurada, i es basen en:

• El classicisme grecollatí.
• La literatura medieval catalana.
• Les influències del Parnassianisme i el Simbolisme francesos.

Tracten temes com... Continuar leyendo "L'Escola Mallorquina i les Avantguardes: Autors i Moviments Clau" »

Frederic Soler "Serafí Pitarra" (1839-1895)

Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 1839 – Barcelona, 1895), conegut popularment amb el pseudònim de Serafí Pitarra (que utilitzà a partir de 1859 aproximadament), fou un escriptor barceloní d'orígens menestrals. Va encapçalar la recuperació del teatre català durant el segle XIX, un dels àmbits que més van contribuir a consolidar la Renaixença.

El Sainet: Teatre Popular i Còmic

El sainet és una peça curta de caràcter còmic i caricaturesc, amb personatges extrets de la vida quotidiana de la menestralia.

Inicis i Context Teatral

Els seus inicis van ser als tallers, que grups de joves llogaven per fer representacions teatrals i obres. En aquell moment, la cultura es manifestava a través... Continuar leyendo "Soler i Guimerà: Teatre Català i Renaixença al Segle XIX" »

Poesia trobadoresca: Primera mostra d'expressió literària en llengua romànica (occità), conreada per autors de procedències molt diverses. La lírica és cantada i amb música, culta (exigència formal mètrica) i profana (no religiosa). Expressa temes com l’amor, el lament fúnebre o l’escarni (burla). L’occità es converteix en una llengua literària de gran prestigi, utilitzada per tots els autors trobadorescos, ja fossin de procedència francesa, catalana o italiana. Conviu amb altres manifestacions artístiques poètiques, d'una banda la poesia culta en llatí i de l’altra la poesia popular oral, anònima i no escrita.

Els trobadors i les trobairitz: El trobador és el poeta de la cort que componia i cantava poesia culta en... Continuar leyendo "La Poesia Trobadoresca i la Literatura Medieval Catalana" »

Causas da Primeira Guerra Mundial

En primeiro lugar, hai que especificar que as causas da guerra teñen lugar nun período longo, que abrangue 1878-1914, e que se deu a chamar “A Paz Armada”. Nel van aparecendo unha serie de rivalidades de todo tipo, que provocarán o estalido da I Guerra Mundial.

Factores de rivalidade política e militar

Entre o Reino Unido e Alemaña había unha rivalidade naval. Inglaterra era a potencia marítima por excelencia, pero Alemaña construíra unha armada que poñía en perigo a talasocracia.

Os nacionalismos da rexión balcánica e a rivalidade entre Austria-Hungría e Rusia, que intentaban anexionar os Balcáns aos seus territorios. Ademais, o imperio Austrohúngaro estaba composto por distintas nacionalidades... Continuar leyendo "A Gran Guerra: Causas, Desenvolvemento e Consecuencias da Primeira Guerra Mundial" »

Deíctics i Pragmàtica

• Deíctics:
  • Personals: jo, tu, el meu, nosaltres.
  • Espacials: aquí, allà, aquest, aquell, venir, anar.
  • Temporals: ara, ahir, demà, llavors.
• Pragmàtica:
  • Pressuposició: "He tornat a suspendre" (suposa que ja havia suspès abans).
  • Implicatura: "Fa fred aquí, no?" (vol dir que tanquis la finestra).
• Adequació: Registre formal (estàndard, científic) vs informal (col·loquial, vulgar).
• Polifonia: Veus diferents (discurs directe, indirecte i citacions).

Morfologia Verbal

• Verbs velars: Acaben en -c o -g a la 1a persona del present o al participi. Exemples: Bec/begut (beure), Visc/viscut (viure), Conec/conegut (conèixer).
• Verbs incoatius: Afegeixen -eix- (serveixo, pateixes, llegeixen). Nota: "Dormir", "Morir" i "Sentir" NO són incoatius.

L'Escola Mallorquina: Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera

L'any 1906 apareix la revista Mitjorn, que deixa de publicar-se l'any següent, marcant l'inici d'una nova generació d'escriptors coneguda com l'Escola Mallorquina. Aquest terme es pot entendre de dues maneres:

• Com la contribució dels escriptors de Mallorca a la literatura catalana des de la Renaixença fins a la postguerra.
• Com un corrent específic, que destaca especialment en la poesia i inclou les generacions del 1906 i del 1917.

En aquest últim sentit més restringit, es destaquen escriptors com Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferrà, influents en el moviment noucentista i associats amb la revista La Nostra Terra.

Característiques

Tipus de textos

Text narratiu

Text narratiu
És aquell que explica una experiència, ens exposa uns fets emmarcats en el temps.
L'estructura és imprescindible. Els elements fonamentals d'una narració són: l'acció (què), els protagonistes (qui), el motiu (per què), el temps (quan) i l'espai (on).

Es pot construir des de punts de vista diferents:

• Global, des de la visió d'un personatge. En 1ª persona.
• Puntual, el punt de vista se situa en personatges diferents.
• Omniscient, des del punt de vista del narrador. En 3ª persona.

Característiques:

Estructurals

• Plantejament, nus i desenllaç. Es basa en el seguiment cronològic dels fets (pot ser alterat).

Gramaticals

• Connectors temporals: després, sempre...
• Temps perfectiu: havia fet, va dir...

Tipus de

O Pensamento de José Ortega y Gasset

As Tres Etapas do Pensamento de Ortega y Gasset

• Etapa obxectivista: Influenciado polo neokantismo e a ciencia, Ortega aposta pola razón pura e polos valores obxectivos.
• Etapa perspectivista: Desenvolve o perspectivismo, onde cada individuo ten unha visión parcial da realidade. A verdade só se acada unindo diferentes perspectivas.
• Etapa do raciovitalismo: Integra a vida e a razón. Nace o raciovitalismo, que considera que a vida concreta é o punto de partida do pensamento filosófico.

Que é o Raciovitalismo?

É unha teoría filosófica de Ortega que une razón e vida. Para el, a vida (a realidade concreta que vive cada persoa) é anterior á razón. A razón debe estar ao servizo da vida para orientala e... Continuar leyendo "Conceptos Clave da Filosofía Contemporánea: Ortega, Arendt e Beauvoir" »