Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

L'Escola Mallorquina i les Avantguardes Literàries

L'Escola Mallorquina: Modernisme amb Sabor Propi

L'Escola Mallorquina és un grup d'escriptors sorgit a Mallorca a finals del segle XIX i principis del XX, dins del Modernisme però amb trets propis. Va començar amb la revista Mitjorn (1906), que va donar identitat al moviment. Tot i compartir elements amb el Noucentisme, com l’equilibri formal i l’exaltació de la tradició, es diferencia per una poesia més intimista, melancòlica i vinculada a la natura mallorquina.

Els autors d’aquesta escola utilitzen una llengua culta i depurada, i es basen en:

• El classicisme grecollatí.
• La literatura medieval catalana.
• Les influències del Parnassianisme i el Simbolisme francesos.

Tracten temes com... Continuar leyendo "L'Escola Mallorquina i les Avantguardes: Autors i Moviments Clau" »

Frederic Soler "Serafí Pitarra" (1839-1895)

Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 1839 – Barcelona, 1895), conegut popularment amb el pseudònim de Serafí Pitarra (que utilitzà a partir de 1859 aproximadament), fou un escriptor barceloní d'orígens menestrals. Va encapçalar la recuperació del teatre català durant el segle XIX, un dels àmbits que més van contribuir a consolidar la Renaixença.

El Sainet: Teatre Popular i Còmic

El sainet és una peça curta de caràcter còmic i caricaturesc, amb personatges extrets de la vida quotidiana de la menestralia.

Inicis i Context Teatral

Els seus inicis van ser als tallers, que grups de joves llogaven per fer representacions teatrals i obres. En aquell moment, la cultura es manifestava a través... Continuar leyendo "Soler i Guimerà: Teatre Català i Renaixença al Segle XIX" »

Poesia trobadoresca: Primera mostra d'expressió literària en llengua romànica (occità), conreada per autors de procedències molt diverses. La lírica és cantada i amb música, culta (exigència formal mètrica) i profana (no religiosa). Expressa temes com l’amor, el lament fúnebre o l’escarni (burla). L’occità es converteix en una llengua literària de gran prestigi, utilitzada per tots els autors trobadorescos, ja fossin de procedència francesa, catalana o italiana. Conviu amb altres manifestacions artístiques poètiques, d'una banda la poesia culta en llatí i de l’altra la poesia popular oral, anònima i no escrita.

Els trobadors i les trobairitz: El trobador és el poeta de la cort que componia i cantava poesia culta en... Continuar leyendo "La Poesia Trobadoresca i la Literatura Medieval Catalana" »

Causas da Primeira Guerra Mundial

En primeiro lugar, hai que especificar que as causas da guerra teñen lugar nun período longo, que abrangue 1878-1914, e que se deu a chamar “A Paz Armada”. Nel van aparecendo unha serie de rivalidades de todo tipo, que provocarán o estalido da I Guerra Mundial.

Factores de rivalidade política e militar

Entre o Reino Unido e Alemaña había unha rivalidade naval. Inglaterra era a potencia marítima por excelencia, pero Alemaña construíra unha armada que poñía en perigo a talasocracia.

Os nacionalismos da rexión balcánica e a rivalidade entre Austria-Hungría e Rusia, que intentaban anexionar os Balcáns aos seus territorios. Ademais, o imperio Austrohúngaro estaba composto por distintas nacionalidades... Continuar leyendo "A Gran Guerra: Causas, Desenvolvemento e Consecuencias da Primeira Guerra Mundial" »

Deíctics i Pragmàtica

• Deíctics:
  • Personals: jo, tu, el meu, nosaltres.
  • Espacials: aquí, allà, aquest, aquell, venir, anar.
  • Temporals: ara, ahir, demà, llavors.
• Pragmàtica:
  • Pressuposició: "He tornat a suspendre" (suposa que ja havia suspès abans).
  • Implicatura: "Fa fred aquí, no?" (vol dir que tanquis la finestra).
• Adequació: Registre formal (estàndard, científic) vs informal (col·loquial, vulgar).
• Polifonia: Veus diferents (discurs directe, indirecte i citacions).

Morfologia Verbal

• Verbs velars: Acaben en -c o -g a la 1a persona del present o al participi. Exemples: Bec/begut (beure), Visc/viscut (viure), Conec/conegut (conèixer).
• Verbs incoatius: Afegeixen -eix- (serveixo, pateixes, llegeixen). Nota: "Dormir", "Morir" i "Sentir" NO són incoatius.

L'Escola Mallorquina: Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera

L'any 1906 apareix la revista Mitjorn, que deixa de publicar-se l'any següent, marcant l'inici d'una nova generació d'escriptors coneguda com l'Escola Mallorquina. Aquest terme es pot entendre de dues maneres:

• Com la contribució dels escriptors de Mallorca a la literatura catalana des de la Renaixença fins a la postguerra.
• Com un corrent específic, que destaca especialment en la poesia i inclou les generacions del 1906 i del 1917.

En aquest últim sentit més restringit, es destaquen escriptors com Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferrà, influents en el moviment noucentista i associats amb la revista La Nostra Terra.

Característiques

Tipus de textos

Text narratiu

Text narratiu
És aquell que explica una experiència, ens exposa uns fets emmarcats en el temps.
L'estructura és imprescindible. Els elements fonamentals d'una narració són: l'acció (què), els protagonistes (qui), el motiu (per què), el temps (quan) i l'espai (on).

Es pot construir des de punts de vista diferents:

• Global, des de la visió d'un personatge. En 1ª persona.
• Puntual, el punt de vista se situa en personatges diferents.
• Omniscient, des del punt de vista del narrador. En 3ª persona.

Característiques:

Estructurals

• Plantejament, nus i desenllaç. Es basa en el seguiment cronològic dels fets (pot ser alterat).

Gramaticals

• Connectors temporals: després, sempre...
• Temps perfectiu: havia fet, va dir...

Tipus de

O Pensamento de José Ortega y Gasset

As Tres Etapas do Pensamento de Ortega y Gasset

• Etapa obxectivista: Influenciado polo neokantismo e a ciencia, Ortega aposta pola razón pura e polos valores obxectivos.
• Etapa perspectivista: Desenvolve o perspectivismo, onde cada individuo ten unha visión parcial da realidade. A verdade só se acada unindo diferentes perspectivas.
• Etapa do raciovitalismo: Integra a vida e a razón. Nace o raciovitalismo, que considera que a vida concreta é o punto de partida do pensamento filosófico.

Que é o Raciovitalismo?

É unha teoría filosófica de Ortega que une razón e vida. Para el, a vida (a realidade concreta que vive cada persoa) é anterior á razón. A razón debe estar ao servizo da vida para orientala e... Continuar leyendo "Conceptos Clave da Filosofía Contemporánea: Ortega, Arendt e Beauvoir" »

L'Obra de Ramon Llull: Trets Personals i Aportacions

Rasgos personals en la seva obra

• Idealista i utòpic: Creia tenir una missió divina i escrivia en àrab, llatí i català per a diferents públics.
• Tolerant i liberal: Incorporava idees jueves i musulmanes en la seva doctrina cristiana.
• Temperament intens: Alternava entre exaltació i depressió; davant del fracàs, escrivia obres narratives i poètiques com a expressió personal.

Aportacions a la llengua i la prosa catalana

• Més de 200 obres en filosofia, teologia, mística, poesia, narrativa, lògica i àlgebra.
• Va evolucionar la prosa catalana cap a un estil modern i expressiu, amb sintaxi complexa (subordinació, subjuntiu).
• Va ampliar el vocabulari amb cultismes, neologismes i evolució de

Sempre en Galiza, de Castelao

Primeiro fragmento

Castelao fala do perigo de desaparición das culturas se non defendemos a diversidade lingüística e demanda leis que nos permitan desenvolver a nosa cultura para ofrecerlla ao mundo.

Segundo fragmento

Xustifica a existencia da nación nun territorio cunha lingua, unha cultura e unha vida económica propia e asegura que o nacionalismo galego, en ningún caso, admite a raza como criterio de pertenza a unha nación.

Os vellos non deben de namorarse, de Castelao

Fragmento do lance II

Un vello bébedo chamado don Ramón está namorado dunha moza, Micaela. Esta, de acordo co seu amante mozo, vaille quitando pouco a pouco as leiras a cambio de bicos. No Entroido, o vello, cando sae bébedo da casa de Micaela,... Continuar leyendo "Literatura galega: análise de obras e autores" »