Joan Roís de Corella i l'Humanisme: Vida i Obra

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,96 KB

Joan Roís de Corella i l'Humanisme

Característiques de l'humanisme a casa nostra

Es van fer traduccions d'autors clàssics i italians més prompte que a altres parts d'Europa.

L'estil es caracteritza per:

  • La proliferació de llatinismes lèxics.
  • Llargs períodes sintàctics.
  • Ús indiscriminat de l'hipèrbaton.

L'antropocentrisme es limita a la coneixença d'un mateix i l'escepticisme (com s'observa a Lo somni).

Joan Roís de Corella: L'últim gran escriptor

És considerat l'últim gran escriptor del Segle d'Or (final del segle XV). Nascut a Gandia, pertany a la mateixa noblesa que Ausiàs March, però amb una vida diferent.

Les seues passions són l'amor —un amor desenganyat— i la literatura, en la qual s'inspiren Isabel de Villena i Joanot Martorell.

A banda d'escriptor, era clèrgue. Donava gran importància a les dones perquè eren la major part del seu públic. Es deixa arrossegar per la carrera eclesiàstica, que li permet lliurar-se de les seues grans passions: l'amor i la literatura.

La prosa humanística de Corella

L'obra llatina de Virgili i la de l'humanista italià Boccaccio van ser les principals fonts d'inspiració de la seua prosa mitològica i autobiogràfica.

Destaquem:

  • Història de Leandre i Hero
  • Història de Jàson i Medea
  • Tragèdia de Caldesa: reflecteix trets de la narrativa del segle XV a casa nostra.

Trets de la "Tragèdia de Caldesa"

La seua intenció és mostrar el seu dolor pel desengany amorós. La natura participa de l'angoixa de l'escriptor. L'estil és equilibrat i elegant quan parla l'autor, i barroer en la breu intervenció del rival.

Aplica a la prosa tècniques de la poesia, sobretot metàfores, al·lusions mitològiques i hipèrboles. Intenta reconstruir amb elements de la llengua vulgar un sistema ric com el llatí mitjançant:

  • Ús del gerundi.
  • Acumulació de substantius i adjectius.
  • Construccions negatives.
  • L'hipèrbaton.

L'obra de circumstàncies i religiosa

Inclou el Triümfo de les dones i l'Honestedat de les dones, que contrasten amb la misogínia d'altres autors. Pel que fa a les obres de temàtica religiosa, són ampliacions d'episodis evangèlics com:

  • Història de Josep
  • La vida gloriosa de santa Anna
  • Història de la gloriosa santa Magdalena

L'estil de la "valenciana prosa"

S'anomena així perquè era una prosa farcida d'artifici i ampul·lositat pròpia del període humanista. La influència renaixentista proporcionà una llatinització literària caracteritzada per l'exuberància ornamental i la imitació de la sintaxi llatina.

L'obra lírica de Corella

Presenta característiques renaixentistes i tracta temes mitològics, amorosos i religiosos. Continua amb una finalitat moralitzadora i considera la mort com l'única via d'escapament del desig amorós.

Trets renaixentistes:

  • Lírica rica en imatges i ambientació escènica. Percepció per mitjà dels sentits en una poesia acolorida, sensible i molt plàstica.
  • La natura participa dels sentiments dels personatges; no és feréstega ni hostil, sinó que transmet equilibri i harmonia.
Lírica amorosa
  • Cicle de Caldesa: Poemes dedicats a una dona que s'anomena Caldesa.
  • Cicle d'Elionor de Flors: Balada de la garsa i l'esmerla, Cor cruel i La sepultura.

També va escriure lírica religiosa.

Entradas relacionadas: